En el festival BAD hem pogut gaudir de les propostes més atrevides del teatre i de la dansa contemporània. És BAD un termòmetre o un aparador?

L'objectiu del festival ha estat mostrar l'avantguarda des del primer moment. En aquests 14 anys ha experimentat importants canvis, tant pel que fa a sales com a creacions i companyies. El festival ha anat a poc a poc coneixent a Getaria per ser l'únic festival de teatre i dansa contemporània d'Hego Euskal Herria. El festival BAD és una referència tant per als d'aquí com per als de fora.

El públic us ha acollit com sempre.

En aquests 14 anys hem aconseguit un públic fix i fidel. Tenim el nostre públic propi, sempre ens ha ajudat. A més, hem intentat atreure a una altra mena de públic, presentant nous espais. La novetat d'enguany ha estat Bilbo Art, ja que les arts escèniques contemporànies estan molt prop de les arts visuals i plàstiques. Les arts escèniques barregen moltes disciplines. Tant el teatre com la dansa tenen una relació directa amb els mitjans multimèdia i les tecnologies. Sempre hem intentat portar aquesta diversitat a la nostra terra.

Hem intentat implicar diverses sales de la ciutat, ens sembla interessant l'aportació de cadascuna d'elles.

En l'edició d'enguany s'ha programat poc teatre en basc.

El teatre basc ja té el seu públic específic, i han estat diverses les propostes que s'han presentat en basca. El grup Metrokoadroka ens ha presentat un treball que encara està en procés de creació, Gorg: Per què ballen els bosnians? un avançament de l'obra. Al costat d'ells, Anakrusa i el Laboratori Dejabu Panpin han estat els creadors que ja es coneixen en el món basc i que en realitat van atreure a un munt de gent a l'actuació.

D'altra banda, hem pogut veure el treball Buruz Behera de Maider Yabar. És en castellà, però en BAD decidim fer-ho en basc, i va omplir la sala d'una manera estupenda. En Bea Setién es van oferir dues representacions, una en castellà i una altra en basc, amb aforament limitat, 40 persones en cadascuna d'elles, i en tots dos casos es van cobrir. Destaca també el treball del Cant de la Cabra, que s'ha pogut veure tant en basca com en castellà. A més, la traducció del text ha donat bastant que parlar, perquè és un text molt poètic. Ha estat interessant veure aquest treball com els que coneixem el basc.

No és habitual dirigir la dansa contemporània al públic en general, aquesta disciplina té poques possibilitats.

Només la sala La Fosa de Bilbao ens ofereix una programació per a veure la dansa contemporània al llarg de tot l'any. Per això, intentem portar als dantzaris de fora. Han estat obres difícils per al gran públic, més apropiades per a gent que coneix la coreografia i la dansa, però l'oportunitat ha valgut la pena.

Curiosament, en la dansa contemporània la majoria dels grups són temporals, es formen sobre un projecte o una peça i després no tenen perseverança. Els dantzaris estan acostumats a aquesta mena de treball. Els que treballen en el teatre, per part seva, fan un treball de recopilació, reunint els creadors del seu entorn entorn d'una obra de teatre. Els dos mons són diferents.

Els beneficis de la crisi? Utilitzar la imaginació?

És possible. No obstant això, tant als actors com als ballarins cal donar-los les gràcies. En aquesta situació de crisi que vivim, sobretot en les arts vives, que continuen treballant per sobre de tot, presentant treballs i produccions de qualitat.

Què opines sobre la pujada de l'IVA en les arts vives?

Ens ha fet molt de mal a tots. Per a mi és una cosa molt pròxima, perquè moltes vegades els pressupostos i els contractes estan tancats... Això augmenta el treball, cal negociar a costa de qui serà l'IVA i és clar que molts grups de teatre i dansa no poden fer front a aquesta pujada. Quant a BAD, a pesar que enguany té un pressupost reduït, hem intentat mantenir la qualitat i minimitzar les condicions de treball dels creadors.

També ets responsable del Circuit de Bilbao. Es tracta d'una iniciativa per a acostar el teatre als barris de Bilbao. És un treball de conscienciació?

Crec que és un treball de captació. Té molts objectius: d'una banda, treure el teatre i la dansa del centre de Bilbao, poder veure-la en els districtes i a les sales dels centres municipals. L'entrada és gratuïta i la gent s'acosta més fàcilment. D'altra banda, també s'ofereix la possibilitat a les companyies amateurs o falses professionals. La programació es realitza cada tres mesos i normalment es tracta de treballs de petit format. Els oferim condicions de treball dignes i la possibilitat de treballar en els barris de Bilbao.

També dirigeix l'espai de Recursos Teatrals Bilboeszena. Quines són les xifres d'enguany?

Tenim molt bons resultats, sobretot en cursos i seminaris. En els grups de castellà la gent està esperant perquè no entren tots, i els de basc també s'han omplert. Donades les circumstàncies, no és dolent. Els preus són molt barats, i amb la crisi, amb altres escoles més cares, s'ha detectat en la prematriculació. La Bilboeszena es va inaugurar en 2004 i des de llavors ha aconseguit socis, ha creat una base de dades i ha estat difosa pel món del teatre i la dansa.

L'Escènica, el projecte de l'Escola Superior de Teatre que està a punt de celebrar-se a Bilbao, és aquí. La Unió d'Actors Bascos ha mostrat en nombroses ocasions la seva indignació, ja que el mandat del Govern Basc s'ha esgotat i no s'ha acollit al projecte malgrat estar prèviament pactat.

Moltes vegades les institucions es fan passar per alt. Seria bo tenir un premi de teatre o de dansa, com en literatura?

Els nostres creadors necessiten un reconeixement, sobretot per a sortir fora, ja que a pesar que el seu nivell sigui cada vegada millor, se'ls fa difícil. Aquí venen molts creadors catalans, i també acudeixen els actors d'aquí. Estrènyer els llaços d'aquí i d'allà és una labor que ens correspon a directors, programadors i agents culturals. En el BAD d'enguany hem convidat als crítics i programadors de Catalunya i Madrid.

Vostè mateix és un programador que treballa en diverses àrees, quin ha de ser la seva tasca? Puente entre el públic i els creadors?

La veritat és que el nostre panorama teatral és ampli i variat, hi ha moltes companyies de teatre i hi ha pocs festivals, és un dels pocs Bad.la veritat és que hi ha molt bones obres de teatre... Has de trobar una cosa rodona, posar en balança als d'aquí i als de fora, tenir en compte els pressupostos, mesurar les necessitats d'infraestructura o espai, tot això cal tenir-ho en compte. La relació amb els creadors també és molt important. També és important estrènyer llaços entre creadors, professionals i públic que s'han acostat al festival.