Quin ambient de bertsos heu rebut a casa?

Maddi Sarasua: A casa sempre el bertso ha estat una cosa normal. Cantàvem bertsos vells amb la guitarra, anàvem a les sessions... això s'aprecia. No em van empènyer ells per a començar a l'escola de bertsolaris, però quan vaig decidir començar es van alegrar. És una gran ajuda.

Odei Barroso: El que em van donar a casa va ser l'oportunitat de començar a cantar bertsos. Es va obrir una escola de bertsos en Ziburu i record que la meva mare em va dir “Si comences, si no ho fas, et deixes estimar. Però tu ho has intentat”. El meu pare escriu un munt de poemes i jo llegia els poemes del meu pare. Se m'ha donat el que no m'han donat del vers, no de l'idioma: la meva mare era euskaldun berri i el meu pare no sap basc. El basc i les referències del món basc eren molt poques a la meva casa. Però el que jo els agraeixo és que els hagi donat aquesta oportunitat i que els hagi empès. Sempre m'han fet venir ganes, il·lusió, sempre han vingut als meus programes, encara que el meu pare hagi comprès la meitat o la quarta part.

Quan i com vau començar a l'escola de bertsolaris? Com recorden aquella època?

Odei Barroso: Jo vaig començar a l'escola de bertsos del Col·legi de Ziburu, amb Karlos Aizpurua. Érem tres alumnes i tindria entre 12 i 13 anys. Després vam ser els tres a l'escola de bertsolaris d'Hendaia, on hi havia un grup més gran. Allí vam estar, i després Amets Arzallus i Sustrai pujol van agafar l'escola de bertsos i vaig caminar amb ells fins que vaig arribar a la universitat.
Per a un nen no era moda. Ningú parlava, érem tres en tot el col·legi! No era tan pesada. Tinc uns records molt bonics, al principi anava espantat a la bertso eskola, perquè els altres portaven un any o dos en vers. Però teníem un ambient bonic, també en Hendaia es va crear un ambient estupend, Amets i Sustrai ens van donar una altra empenta, ens van donar altres maneres de veure el bertso, ens van donar totes les eines per a estimar el bertso i nosaltres no teníem més que prendre-ho.

Maddi Sarasua: Jo vaig començar als 11 anys. Al principi en la ikastola d'Uztaritze, excel·lent, amb Karlos Aizpurua. I després vam ser al Col·legi amb Patxi Hiriart. Ens ajuntem més amb Hiriart en companyia, no es tractava tan tècnicament el bertso, ho enteníem com un joc. Després en el Liceu he estat un any amb Aimar Karrika i ara estem amb Odei, tenim un equip estupend. Fem berenars, ara estem més de debò amb el campionat, però l'escola de bertsos és un moment molt dolç que ens molesta tota la setmana. Ens ajuntem 10 persones, de les quals sortim Ortzi Murua i jo.

Per tant, a més de ser concursants de la final, també sou alumnes i professors...

Odei Barroso: Sí, és curiós. Els dimecres tenim una escola de bertsos en el Liceu i jo vaig allí. I els dimarts ens ajuntem aquí mateix (Larraldea) per a cantar bertsos, i som del mateix nivell. Això és bastant especial. En el Liceu sembla que haig de dir què fer i aquí tot canvia, ens corregim. És un intercanvi bonic, especial.

Per a preparar el campionat, la casa Larraldea, seu de l'associació Bertsularien Lagunak, s'ha convertit en una escola de bertsos.

Odei Barroso: Aquí ens reunim tots els dimarts. A partir de les 19.30, i que s'allarga. Va ser el segon Campionat d'Iparralde i comencem a reunir-nos uns mesos abans per a preparar-lo. Comencem Xumai Murua, Eneritz Zabaleta, Aimar Karrika i jo, i quan va acabar el campionat vam dir “què, i ara cal acabar això? No, no!” i des de llavors ens esforcem per reunir-nos durant tot l'any, cada setmana o cada dues setmanes, amb el pretext del bertso, molt a gust. Tot és aquí, la cuina, per a quan fa fred, els amics i l'ambient bonic.

Maddi Sarasua: Odei ens va dir que anéssim a Ortzi Murua i a mi a Larraldea i al principi eren uns altres bertsolaris per a nosaltres, i ajuntar-nos i sopar amb ells... han estat experiències noves per a nosaltres. Tot ho fem en col·laboració, també discutim com fer-ho després de cantar bertsos, és una altra perspectiva.

Odei Barroso: Tenim un ambient de suport mutu, i és el que realment anima al Campionat. Avui ens reunim Xumai Murua, Eneritz Zabaleta, Maddi Sarasua, Ortzi Murua, Ortzi Idoate, Maindi Murua, i Sustrai Pujol també ha vingut en les últimes...

Què aporta el món del bertsolarismo a un jove?

Maddi Sarasua: El millor que m'ha donat el bertsolarismo són els meus amics. I des del Torneig interescolar, conèixer a gent d'altres territoris d'Euskal Herria, establir bones relacions, passar caps de setmana amb els finalistes... d'altra banda, el bertso és una manera de conèixer moltes coses, totes aquestes coses que debatem entre nosaltres, també aprens sobre la vida a través del bertso.

Odei Barroso: També es pot considerar el bertso com una lliçó per a un mateix. Si agafem el mateix bertso s'aprèn l'idioma, però hi ha moltes més coses entorn d'ell, relacions, amics, moments... m'ha donat un entorn, aquests amics que fem amb l'excusa del bertso, són una quadrilla estupenda. En canvi, els meus amics de la vida diària, els que tinc des de petit, no són aficionats als bertsos. A l'ésser al Nord, també ofereix una zona euskaldun. Si vas a l'hostal, moltes vegades parles francès perquè els que t'envolten no saben basc, per exemple, amb els amics que no han passat per la ikastola... El vers dona un camp en basc.

Definir el bertsolarismo propi.

Odei Barroso: Jo estic lluitant prou amb mi mateix per a portar al bertsolarismo el que vull dir. Busco fer-la des de la teva i ser el teu vers, no ser la còpia dels altres. Jo estic en aquesta baralla. Només tinc preguntes que respostes, de moment, però és bo tenir preguntes, és el camí per a aprendre que et pregunto què estic fent, com vull fer-ho? Estic en aquesta labor.

Maddi Sarasua: Jo fins ara no he tingut bertsos, he escoltat el tema i he intentat cantar les idees que se m'ocorrien. A l'escola de bertsos de Larraldea hem treballat molt per a respondre els uns als altres, crear una entrevista en els oficis... i en solitari fer el teu propi bertso, jo encara no sé molt bé què és això, però veure a la teva persona per aquests versos.

Quin ha estat la trajectòria de cadascun d'ells?

Odei Barroso: Sent el primer Campionat d'Iparralde, en 2008 jo només havia participat en els Campionats Escolars i entre amics tenia molt poques sessions, alguna plaça, algun premi... Aquell campionat es va anar, vaig entrar en el Campionat d'Euskal Herria i allí vaig tenir la meva pitjor experiència de bertsolarismo. Això no em va donar molt a fer, continuava fent deu intents a l'any com a molt. Va arribar de cop el fet de ficar-me al mà a mà en el Campionat del Nord 2010, així que em vaig quedar segon en el campionat i em va portar bastantes proves. Vaig passar de deu sessions a l'any a 60-70 sessions. Per a mi al principi va ser massa, els caps de setmana no tenia costum d'anar de sessió, i vaig sofrir una mica al principi, perquè les places m'havien vingut de cop. Vaig descansar un moment, el mes o dos no vaig cantar res, i a la volta em vaig asseure en el seu lloc i vaig ser més tranquil a les actuacions i vaig tornar a gaudir.

Al llarg de l'any, tant al Sud com al Nord, he caminat pels dos, potser més al Sud, on es fan menys sessions. Però també aquí s'ha notat que les sessions van sorgint i també tinc sessions fixes aquí, que es retenen any rere any. Sempre que em criden m'encanta, vaig amb moltes ganes, no ho veig com al principi com a pressió o pes, sinó com a plaer, gaudiré de les sessions. Faig el que sé fer, ni més ni menys.

Maddi Sarasua: El Torneig Escolar és la nostra sessió fixa de l'any. Després venen el Premi Hernandorena i altres petits recitals. La participació en Xilaba són tres sessions. I des de l'escola de bertsos, anem a les ikastoles a cantar, a ensenyar el que és el bertso.
És diferent a l'escola de bertsos o cantar davant del públic. En el meu cas, potser em concentro més en la gent, fins ara he tingut bones experiències.

Odei Barroso: Això és el que passa en la categoria dels joves, que només tenen campionats per a fer bertsos. I tots sabem el que és el campionat, que és un moment i l'estrenyo que és. I depenent de com ho portis de jove, uns surten i altres no. El problema és tenir el campionat en solitari. Fa falta un campionat? Potser sí, però d'altra banda, hem de treballar, portar-ho a les ikastoles, oferir altres espais, on si fas un pot no passa res.
Jo en els Campionats Escolars i en els Premis Hernandorena, mai em clasificé per a la final. El bertsolarismo no és cosa d'un dia. Cal treballar i seguir endavant. El que a mi m'ha ajudat és el suport que he tingut des de casa en aquests moments. Des de casa m'han fet venir ganes de seguir. Vaig estar per a deixar el vers, pensant “això no és meu”, i els professors i els pares em deien que continués i he seguit.

Què espereu per a la final del dissabte?

Maddi Sarasua: Per a mi, passar a la final ha estat una gran sorpresa, i m'espanta una mica, ja que no em veig massa a mi mateix entre aquesta mena de bertsolaris. Serà bonic cantar amb ells, és un honor i espero que aconsegueixi alguna cosa. M'agradaria que l'experiència de Xilaba acabés bé, que fes un bonic programa.

Odei Barroso: Treure una sessió completa, anar els oficis junts, escoltar les converses, mostrar el que treballem. Cinc de les sis que cantarem allí ens reunim en Larraldea. Anem un grup, anem tots junts i hem d'anar a oferir el que la gent espera. A vegades augmentem les coses i després què li donem a aquesta gent que ha arribat? Hem de respondre al que la gent espera.
Cadascun d'ells tindrà els seus propis fins personals. Jo no m'encego d'un lloc, he sentit parlar moltes vegades d'un a un, però això queda aquí, tots sabem el que és el campionat, això d'un dia, i pot sortir bé avui i demà malament. M'oblidaré de tot això i aniré a fer aquesta final, no mirant als de davant. Si cadascun donarà el seu merescut, pot sortir bonic.

Dir-li a qui està llegint per què ha d'anar a la final.

Odei Barroso: Mou-te de casa, per a treballar a favor del basc cal sortir de casa. Parant-nos a casa podem parlar en basc entre nosaltres, però no ho portarem fora. Si abans hi ha una manifestació, per a qui vulgui, per què no anar a les dues? Als quals van a la manifestació els diria que vinguin a la nostra, perquè al final els dos són un. Hem d'omplir Baiona de reivindicacions, al llarg de l'any sabem quina és la situació del basc en aquesta zona.

Maddi Sarasua: Serà un dia bonic, en el qual la gent es diverteix amb l'ambient que es crearà tant en la manifestació com en el programa.