Els Serveis d'Emergència Rural de Navarra es van posar en marxa en 2008 amb l'objectiu d'oferir un servei sanitari de qualitat a les localitats de muntanya. Això és el que ve a canviar la reforma.
Anteriorment hi havia metges i infermeres de reforç, caps de setmana, etc., però amb contractes temporals, i en 2008 es va estabilitzar el servei. Va ser un pas important, ja que tots els guàrdies es van convertir en presencials. Des de llavors, la presència de metges i infermeres en els centres de salut està assegurada gràcies a dos sectors: al matí sol haver-hi atenció primària, caps de setmana i festius serveis d'urgències, i es reparteixen guàrdies entre tots dos sectors entre setmana. La consolidació del grup en el Centre és una cosa que ve bé a la ciutadania, perquè tot està més ben organitzat. La reforma, entre bastants canvis, pretén implantar un nou sistema que han inventat en més de 20 punts dels 45 Punts d'Atenció Continuada existents a Navarra, on la presència física està garantida en l'actualitat: Sistema d'Atenció Ràpida. És a dir, s'ha convertit en guàrdies anés del seu lloc de treball en serveis presencials i estables. Què significa això? Que des de les 15.00 fins a les 8.00 del matí no té necessitat de presència mèdica ni d'infermeria en aquests centres.
Com afectarà això a les situacions d'emergència?
Crec que l'Administració pensa que els metges i infermeres també faran aquests guàrdies en el centre, encara que siguin de fora del seu lloc de treball, i aquí està el truc, perquè estalvien diners fent als guàrdies presencials anés del seu lloc de treball, perquè es paguen menys. També han inventat les normes: no poden estar a més de deu minuts del centre de salut, per exemple, els professionals. En qualsevol cas, si es rep l'avís i s'està a casa, es trigarà més a arribar a l'emergència, ja que cal posar-se d'acord amb els metges i infermeres en comptes de sortir del centre a tot córrer, si estan a casa, el material a transportar també és abundant i pesat (maleta general, respiratòria, desfibril·lador, electro portàtil, etc.) i cal decidir qui porta el material o si el té emmagatzemat en el cotxe… Tot és més complex i estratègicament ineficaç. I el temps, en situacions d'emergència, és fonamental, per descomptat. Però quin ha fet la reforma sobre aquest tema? Passar de 20 minutos a 30 minuts per a rebre l'avís. No crec que aquesta sigui la solució, és una mica perillosa.
D'altra banda, en el Sistema d'Atenció Ràpida, aquests guàrdies no laborals són hores extres i centrar el servei d'urgències en hores estretes no és seriós: seran hores obligatòries o opcionals? Hauran de fer totes les hores? Qui les realitzarà, sent la jornada de treball fora de l'horari? Tot això està per definir.
Els metges també hauran d'ocupar-se de les zones més àmplies.
Ara les zones estan tancades, però si és necessari –si ens diuen els 112– ens volen traslladar a altres llocs i això genera un problema, perquè deixa el teu centre buit per a anar a una altra zona.
És un pas enrere tornar a les guàrdies fora del centre de treball. Si el nen cau, el traslladen al centre de salut i els metges i infermeres ja són allí, però a partir d'ara hauran de telefonar al 112, etc. En resum, menys persones hauran de fer front a les mateixes necessitats, abastant espais més amplis. A Sangüesa, per exemple, se suprimiran 32 metges i 25 infermers de les urgències de Navarra, es destruiran llocs de treball. Bàsicament, a pesar que es vengui com una reforma que millori el servei, es tracta d'una reducció que empitjora les condicions de treball i, cosa que és més important, una menor atenció.
La reforma afectarà sobretot les zones rurals, on es produirà la retirada de la guàrdia presencial.
Sí, afectarà sobretot els municipis pirinencs i a la Ribera, ja que el criteri de l'Administració ha estat establir guàrdies extralaborals en poblacions amb menys població i amb menys dites d'avís i mantenir el servei d'emergència presencial en aquelles localitats amb major demanda. Però que hi hagi més demanda no significa que totes les crides siguin greus, ja que la gent de la muntanya té el costum de cridar menys. A més, la decisió va en contra del principi d'igualtat i 150 representants dels pobles dels Pirineus han presentat un document en el qual reivindiquen els mateixos serveis per a tots.
La reforma s'ha presentat en el marc d'un pla estratègic més ampli.
Sí, el pla es denomina Estratègia per al Desenvolupament del Model d'Atenció Sanitària de Navarra. El Govern treballa amb molts punts i té previst posar en marxa a partir de gener el capítol corresponent a les emergències. Cada dos divendres els treballadors dels Serveis d'Emergència Rural protesten davant la seu d'Osasunbidea de Pamplona, al que cal sumar l'empipament dels Pirineus, i la majoria dels grups parlamentaris també s'oposen al plantejament, però l'administració segueix obstinada. El Govern d'UPN, en minoria, em sembla temerari tirar endavant una reforma d'aquest nivell, perquè després no és fàcil tirar-la enrere.
D'altra banda, s'han reunit amb els ajuntaments, però només per a informar, i han venut aquesta informació com a procés participatiu, com si s'haguessin donat consensos. A més, no s'ha donat cap xifra econòmica, ni el cost de la reforma, ni l'estalvi que es produirà: diuen que el sistema és insostenible i que els canvis són per a aconseguir la sostenibilitat, però en què s'han basat? Si les coses concretes no funcionen bé, abordar-les, en comptes de canviar tot el marc general.
En la meva condició de professor de la UPV / EHU, moltes vegades he rebut una invitació per a impartir les conferències. Sovint per musutruk o remuneracions baixes. Per ser professor han suposat que tenia un salari digne i estable. Ningú m'ha preguntat per la situació... [+]