Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Zilbeti, ixilik ziloan be(hei)tu?

  • Zilbeti té dues etimologies que semblen versemblants. Segons un, el nom de Zilbeti significa “baixar en el melic” (pel forat), ja que Zilbeti es troba en un forat entre els pics (potser per això els americans, quan tornaven al poble, deien que les muntanyes se'ls “agregaven”...). L'altre diu que la ikurriña dels benedictins que vivien en el monestir de Zilbeti –sempre manat per Ixili– va donar nom al poble.

Els que acudeixen per primera vegada a Zilbeti diuen que dubten que realment arribin a cap part. Partint de Pamplona, cal recórrer amb cotxe uns 30 quilòmetres fins a Zilbeti, i en la carretera principal N-135, que va de Pamplona a Valcarlos, la incertesa sorgeix quan, després de superar les dues o tres grans corbes del port d'Erro, prenen l'estreta i tortuosa NA-2532 que comença a l'esquerra.

Cal recórrer uns 5-6 quilòmetres des del port d'Erro per a arribar a Zilbeti, però aquesta curta distància no allunya el dubte dels viatgers: hi haurà pobles al final d'aquesta carretera?

Però el poble és: La vista dels ulls dels passatgers apareix de sobte en Zilbeti al final de l'última corba. Petita població situada en el fons de la vall situada entre diversos vessants (Adi, Tiratun, Arzabal, Lizartxipi...). Encara que en el seu moment va arribar a tenir més de 200 habitants, en l'actual padró té uns 50 veïns.

La imatge bucòlica i pacífica de Zilbeti ha estat trencada en aquests últims temps per un d'aquests conflictes que sovint suscita la modernitat. El projecte d'obrir una pedrera de magnesita ha aixecat pólvores dins i fora del poble, i ha dificultat les relacions entre els Zilbeti, fins al punt de dividir a la població en dos grups. Els visitants podran veure pancartes amb el lema “No a la pedrera” i “Zilbeti bizirik” penjades en diverses cases i, si ho desitgen, preguntar als vilatans sobre el conflicte, però tot això no els impedirà, de moment, gaudir del que ofereix el poble: els que vulguin acostar-se a Zilbeti poden acostar-se tranquil·lament a buscar l'assossec i a unir-se a la naturalesa.

Per què a Zilbeti?

El poble té dos atractius per als visitants: racons espectaculars i ambient tranquil. En els últims anys, aquestes característiques han atret als turistes fins al poble, on les cases rurals creades són un estímul per a acostar-se.

Molts visitants, sobretot els que arriben de les grans capitals, s'acosten a passar uns dies a Zilbeti. Compta amb diversos racons per a conèixer-los, més coneguts en Internet i de major importància, a més de les Orreaga o Quintoa que els proposen els centres de turisme.

Monestir

Es tracta d'un monestir de Zilbeti, L'Ordre, ja que es coneix l'edifici romànic fundat en el segle XI sota l'advocació de San Zacarías. Segons la llegenda, Sant Eulogio de Còrdova va visitar el monestir de Zilbeti, però, per dates, això ocorreria en un altre monestir més antic del poble i desaparegut, ja que la visita es va produir en 848. L'ordre es veu fàcilment, ja que es troba en un pujol, en el barri de Goitialde. S'arriba al Zilbeti, ascendint pel carrer de l'Estrata. L'església de Sant Bartolomé i l'edifici que en el seu moment és l'escola i ara seu de la societat del poble, han de deixar-se a l'esquerra i pujar una mica costa. L'edifici està tancat –és particular i els seus propietaris l'utilitzen com a magatzem–, però val la pena acostar-se a ell i, a més d'aprofitar la bonica vista del poble, donar un cop d'ull a l'edifici, que conserva alguns elements de l'arquitectura romànica, com la porta i la rosassa. Adossat a l'edifici principal, a l'esquerra, es troba un altre que, pel que sembla, va ser l'hospital de pelegrins, dependent de la Col·legiata de Zilbeti de Roncesvalles, per on sembla que passava el vell Camí de Santiago, i, més tard, l'habitatge d'alguns veïns.

El seu pare contava que la seva tia mezkirita casada amb Zilbeti va aprendre a fer licor Benedictine en Zilbeti a principis del segle XX. Desgraciadament, no he trobat al poble altre indici de la recepta de la famosa beguda que se suposa ha romàs tan ben conservada com la fórmula de Coca-Cola.

En la promenadía

Així deien els vells del poble a passejar, i és cert que en Zilbeti, per a gaudir de la naturalesa, n'hi ha prou amb partir per qualsevol dels nombrosos camins i pistes que s'endinsen en les muntanyes que envolten el poble. Per descomptat, hi ha rutes més conegudes i altres menys freqüentades (les senderes d'antany dels contrabandistes són avui molt tancats...). També passen pels voltants de Zilbeti alguns GR, però els tres recorreguts que he triat són molt més fàcils de realitzar per qualsevol, nens, joves i adults, sense molt d'esforç. La tercera d'elles permet conèixer el nucli central del conflicte generat pel projecte de la pedrera d'Antzeri.

Per a fer les tres, primer hem d'anar fins al pont de Kolantxuri: 500 metres, a peu o amb cotxe. Recomano que vagi a peu, deixant el cotxe al poble. Podem prendre com a referència el vell frontó del poble, amb un ampli atri, situat en el centre del poble. Des del carrer que descendeix per ella, girem a l'esquerra per la pista que discorre al costat del riu fins a arribar a Kolantxuri.

El primer camí ens portarà fins al serral de Lizartzu, al costat del rierol de Lizartzu. Per a anar per aquí, passem el pont de Kolantxuri i girem a la dreta. Allí haurem de creuar un altre pont, i a partir d'aquí podrem fer un bonic passeig, una mica deixo anar –3,75 quilòmetres fins al serral de Lizartzu–, amb algunes corbes i pendents pronunciades i altres més suaus i sempre entre fajos.

Les tres bordes

El segon camí ens conduirà a tres brodades per la pista que passa el pont de Kolantxuri i ascendeix a l'esquerra. La pista és de ciment fins a la segona borda. La primera, la de Lenko, a 450 metres de Kolantxuria, compta amb dues cases rurals adaptades també a persones amb dificultats de mobilitat. És un lloc tranquil i tranquil on descansar. La següent és la borda de Piarres o Kanuto, a 625 metres de Kolantxuria, i des de la seva altura es pot veure molt bé, mirant a l'esquerra, el pujol d'Antzeri, que es desgastarà si es realitza el projecte de magnesita. En l'última borda, en Eñaut, a un quilòmetre i mig de Kolantxuri, vaig viure jo mateix de nen, fins que la meva família es va mudar al poble en 1962. A partir d'aquí va el camí més clàssic per a pujar al mont Adi (hi ha molta informació en Internet sobre les senderes de pujada a l'Adi, col·locada per grups de muntanyencs).

Antzeri

El tercer camí també part de Kolantxuri, però en comptes de creuar el pont hem de seguir la pista que arriba del poble, l'esquerra, a l'altura del riu Leñari. Seguint aquest camí, ens endinsem durant una bona estona en la zona que han triat per a la pedrera d'Antzeri. Després d'uns 800 metres de Kolantxuri, veurem una fita que marca el límit del vedat de caça. Aquí comença la zona triada per a la realització de la pedrera. Una mica més endavant, després de recórrer uns 75 metres, prenem una sendera a la dreta i veiem la deu de Tirapelar. Tornant al camí principal, i a 2,75 quilòmetres de Kolantxuri, es troba la pista oberta per als sondejos del projecte de pedrera. Fins aquí aconseguiria la pedrera. El terreny triat per a realitzar la pedrera és fonamentalment el del marge esquerre de la pista. Si encara no ens hem cansat, podem seguir per la pista principal i, després de descartar el primer encreuament, en el segon girarem a l'esquerra fins a arribar al límit del Kinkto (a 3,35 quilòmetres de Kolantxuri). Des d'aquí veurem el paratge triat per a construir el túnel de la zona d'Olaberri.

Pradisu bat arriskuan

Luze joko luke Zilbetiko flora eta fauna deskribatzeak, baina azpimarratu behar da bertako habitatak (pagadi azidofiloak –gaztainondoak eta haritzak ere bizikide dituztenak–, oihanpeak –non gorostiak eta ezpelak hazten baitira– eta erreken ertzetako megaforbio belar erraldoiak) Europako Batasunaren interesekoak direla, eta batzuk –larre azidofiloak kasu–, lehentasunezkoak. Bertako animalia batzuk ere lehentasunezkotzat jo dituzte (bisoi europarra, Rosalia alpina izeneko kakalardoa...), eta beste anitz galzoriko espeziak dira, adibidez, okil gibelnabarra (Dendrocopos leucotos), ugatza (Gypaetus barbatus), miru gorria (Milvus milvus) eta igaraba arrunta (Lutra lutra). Horiek guztiek nozituko lituzkete harrobiaren ondorioak.


T'interessa pel canal: Nafarroa
2025-01-28 | Julene Flamarique
I Jornades sobre Violència Sexual contra les Dones Joves de Navarresa Examen
Proposen posar el focus en els homes per a fer front al masclisme que es radicalitza
La majoria dels agressors sexuals pertanyen a l'entorn social de la víctima i cal apartar-se de la idea del fantasma " violador de carrer", segons l'I Pla de Violència Sexual contra les Dones Joves de Navarra. Exàmens. L'estudi ha posat el focus en els joves, que estan dominant... [+]

2025-01-28 | Julene Flamarique
Regulació del turisme a Baztan: aprovat el pla de control d'allotjaments
El nou pla proposa separar la vall del Baztan en quatre zones històriques. També assumirà la normativa d'obertura dels nous allotjaments turístics, que respondrà als indicadors de sostenibilitat urbana definits.

La Marxa Mundial de les Dones reivindica la necessitat de desenvolupar la justícia feminista
La Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria ha celebrat aquest cap de setmana unes jornades sobre violència masclista en Villava. Han posat en qüestió el sistema judicial, han analitzat els valors de la justícia i de l'autodefensa feminista.

2025-01-28 | Estitxu Eizagirre
Muntanyes de l'Urumea Lliure
"El que realment necessitem és un canvi econòmic i social que respecti la riquesa natural, cultural i social"
La iniciativa popular “Urumearen mendian bizirik” ha reunit un gran nombre de persones en la plaça d'Hernani. Ha donat a conèixer els dos macroprojectes eòlics que es pretenen realitzar en aquestes muntanyes, ha explicat els danys que suposarien i ha fet una crida a tots... [+]

2025-01-27 | Leire Ibar
GKS demana la unitat de la classe obrera contra el feixisme i la guerra
Milers de joves s'han reunit en les mobilitzacions que la Coordinadora Juvenil Solizalista (GKS) ha organitzat per al pròxim 25 de gener a Bilbao i Pamplona per a "impedir la normalització de l'agenda bel·licista i del feixisme a Euskal Herria". En totes dues capitals s'ha... [+]

Com crear un criminal (i per què no són criminals d'Aroztegi)
La setmana de la novel·la negra basca s'ha celebrat a Baztan del 20 al 26 d'aquest mes. Entre presentacions de llibres, tertúlies i altres actes, la taula rodona del matí del dissabte ha despertat una gran expectació. De fet, amb l'excusa de la novel·la negra, també s'ha... [+]

2025-01-27 | Bertsozale.eus
Lesaka s'omple de bertsos en el Bertso Eguna
En col·laboració amb l'Escola de Bertsolaris de Cinc Viles, teníem preparat un programa per a tot el dia per a celebrar el Bertso Eguna; i els aficionats als bertsos tampoc han fallat: hi ha hagut un bon ambient en Lesaka des del matí.

L'associació AHT Gelditu denúncia que hi ha situacions d'esclavitud en les obres del TAV a Navarra
En una roda de premsa en Pamplona/Iruña, AHT Gelditu ha denunciat que els treballadors del tren ràpid que s'està construint a Navarra es troben en situació d'esclavitud.

2025-01-24 | Julene Flamarique
Denuncien el desnonament d'una dona víctima de violència de gènere i les seves cinc filles i fills en Burlada
El Sindicat Socialista d'Habitatge ha explicat que els serveis socials no han ofert cap alternativa, a pesar que l'afectat ha fet més d'una petició. Han denunciat "l'absoluta indefensió que sofreix aquesta dona davant la llei, davant l'agressor i davant les institucions".

June Egino GKS
"Les polítiques d'austeritat imposades per les guerres colpegen durament als treballadors"
Sota el lema ‘Contra la guerra i el feixisme’, la Coordinadora Juvenil Socialista ha organitzat una manifestació el dissabte a Pamplona i Bilbao.

2025-01-22 | Julene Flamarique
Ernai organitza ‘Dies a la independència’ en 75 municipis d'Hego Euskal Herria
L'objectiu principal és reflexionar sobre el “camí a la independència”. El 20 d'abril, coincidint amb l'Aberri Eguna, l'última parada serà la jornada Gazteon Eskutik, que se celebrarà en Berriozar.

Ampliació de l'embassament d'Aquesta
El fantasma de la ruptura sempre és aquí
Després de la freda gota de València, l'ombra de la catàstrofe s'ha estès a altres llocs: què passaria si un temporal tan enorme colpegés l'embassament de Yesa? Resistiria la pressa? Es desbordaria l'aigua? Les preguntes són aquí i les pors també, perquè no seria la... [+]

2025-01-22 | Julene Flamarique
Pinten de vermell el Monument als Caiguts de Pamplona sota el crit de 'Caiguts' i 'Contra el feixisme a primera línia'
Les pintades s'han realitzat al llarg de la nit del dimarts, segons han explicat els veïns. S'han pintat la façana principal, les portes de la zona i les parets laterals de l'habitatge. La crida coincideix amb la mobilització convocada per la Coordinadora Juvenil Socialista per... [+]

Set encausats de la fusteria de Baztan criden a la manifestació de l'1 de febrer
La Fiscalia espanyola i l'empresa responsable de l'obra els acusen dels delictes d'associació " criminal organitzada" i de "delictes greus de coaccions i coaccions". En concret, han demanat una pena de 20 anys de presó i 56.000 euros de presó per als set ciutadans de Segi.

Eguneraketa berriak daude