Amancio Ortega té el cel guanyat. L'home, nascut per a realitzar obres caritatives, ha regalat a Càritas Espanya el 8% del pressupost total de l'any, gairebé el que necessita per a programes d'ocupació. Ortega interpreta a la seva manera la frase de Jesús de Natzaret, el fundador dels cristians: “Que la teva mà esquerra no sàpiga el que fa la dreta”. És possible utilitzar amb destresa la mà esquerra amb una almoina de 20 milions –amb una fortuna de 40.000 milions d'euros– i subornar al vigilant de la porta del camp de Josafat, utilitzar la dreta per a estrènyer el coll a milers de criats i criades.

Dir Inditex, l'imperi creat per Amancio Ortega, és nomenar Zara, Zara Home, Massimo Dutti, Pull & Bear, Bershka, Oysho, Kiddy's Class, Uterqüe, Stradivarius... Inditex ha mobilitzat 12.527 milions d'euros en ingressos en 2010, 1.832 milions de beneficis, 5.527 milions de comerços a tot el món, 103.201 treballadors. Líder mundial en peces de vestir.

Inditex marca la tendència. En resumir els patrons de consum de molts joves s'escolta “Zara generaldia”. S'ensenya el seu model de negoci a tots els joves que volen ser empresaris en el món. Per això, quan el president d'Inditex, Pablo Isla, crida als periodistes per a presentar els resultats de l'any, que boig s'atrevirà a fer preguntes incòmodes a un dels homes més poderosos del món? Tret que sigui un jove reporter estranger...

“Vinc de la televisió francesa i, si no t'importa, tinc algunes preguntes que fer-li. Inditex és un líder mundial en el món del vestuari i famós pel seu compromís amb la defensa del medi ambient, els salaris dignes i el treball infantil. Ens pots confirmar que no hi ha nens treballant per a Inditex?”. Pablo Isla: “Jo puc dir que el nostre codi ètic rebutja el treball infantil. I des del moment en què detectem això a algun proveïdor, li garanteixo que actuem amb el màxim rigor”.

El periodista no semblava satisfet. Quan torna a preguntar, la resta de les columnes li miren amb sorpresa. “A nosaltres ens ha arribat un document que segurament tu també tens, en el qual s'explica que els nens de 14 a 16 anys estan treballant per a vosaltres. Ens agradaria saber per què els nens i nenes s'estan ocupant d'Inditex, per no cuidar-los, perquè els nens són més barats...”. Pablo Isla: “En primer lloc, la seva pregunta em sembla terriblement insultant...”. Això no és una roda de premsa normal.

Continuï de nou la jove periodista, que té documents que demostren que Inditex sap molt bé tot això, que una auditoria realitzada a Delhi en 2009 explicava que no es respecten els salaris mínims i que els nens s'utilitzen en el treball i que, no obstant això, els proveïdors continuen funcionant per a la companyia. “Per tant, nosaltres volem saber: quan es tracta de baixar els costos, fins a quin límit es pot arribar?”

Subjunturas de la fashion

Cal veure, en Internet, subtitulat en castellà, el documental Toxic Fringues (Parpail verinós) que la segona cadena pública francesa va emetre el maig passat en el programa Cash Investigation. Tota la roda de premsa apareix aquí.

L'equip de Cash Investigation va rebre fa uns mesos informació confidencial. Es tracta d'una auditoria de les condicions de treball de les companyies productores de productes per a Indian Inditex, realitzada per la pròpia companyia: The Indian Inditex’s Suplly Chain, la cadena de proveïdors d'Inditex a l'Índia. Aquest document revela una de les claus ocultes de l'èxit de Zara i d'altres botigues de roba barata, el cost ocult dels proveïdors.

El document revela les terribles conseqüències: el 76,4% dels proveïdors no respecta els salaris mínims, però el que és pitjor, una quarta part dels fabricants tenen nens en els seus tallers.

El mateix Inditex ha classificat d'a D als proveïdors de Delhi que compleixen uns requisits dignes de A, que utilitzen nens en el treball D. En 2009, dels 24 proveïdors de Delhi, tots estaven en D. Però, a més, aquestes 24 grans companyies tenen més de 2.000 subcontractes, que operen en tot Delhi com a xarxa d'aranyes.

També hi ha vídeos entre els materials madurs de l'equip de televisió francesa en un USB, en els quals els inspectors contractats per Inditex visiten alguns d'aquests tallers. Instal·lacions plenes de riscos, greus problemes d'higiene, petits racons de treball asfixiants...

Però encara més dur: en les imatges apareixen nens adormits als peus de les màquines de cosir. On viuen els esclaus? Quants anys tenen menys de 16, potser menys de 14? La Inspecció els ha enxampat per sorpresa, però se'ls nota. Paraules del periodista: “Estem parlant de la companyia tèxtil més gran del món, com ha arribat fins això?”.

Ofereix la informació en un altre document intern d'Inditex. L'equip de TF2 ha mostrat en el documental que, si una companyia no compleix els salaris mínims, en el barem que té Inditex per a la valoració de proveïdors de tot el món, se sanciona amb 76 punts si el menor utilitza subcontractes clandestines, 76 punts, però només 2 si el proveïdor està fent subcontractes clandestines. Els negrers dels nens que apareixen en el vídeo només seran castigats amb 2 punts de penalització per cadascun d'ells.

A Madrid, Pablo Isla va prometre a l'equip de TF2 que li donaria explicacions a París. El documental recull una escena memorable. Des d'Espanya, Inditex ha enviat a Felix Gorg Peña, director de l'adreça de Responsabilitat Social. No sols. Han vingut amb ell el director de Zara France, dos experts en comunicació de crisi, guardaespatlles... el segon equip que gravarà el treball dels periodistes per a Inditex!

Pressing a la premsa. Elise Lucet, una de les estrelles dels telenotícies francesos, no és tan fàcil ser una periodista per a torejar. Explicant que Inditex porta una política de tolerància 0, que Lucet és indefectible dir que a Delhi tenen el control de 24 proveïdors i 2.000 subcontractes...

En poques setmanes, l'equip de TF2 va rebre una invitació d'Inditex per a demostrar que els seus proveïdors de Delhi han estat honrats. No és cert. En 2.000 subcontractes romanen esclaves. Inditex no esperava que el periodista anés a rodar la veritat fins a l'Índia, menys encara que mostrés TF2 públics després.