He aprofitat el dia de la reflexió per a escriure el meu article. És el 20 d'octubre. Per tant, el “gran dia de la democràcia” no ha arribat encara i no es coneix la voluntat concreta del poble. El resultat d'aquestes eleccions, els acords que es vagin a aconseguir, el fracàs d'unes entrevistes, l'èxit d'unes altres, la composició del govern... Avui semblava urgent una nova reflexió.

D'acord amb la Declaració dels Drets Humans i la Constitució Espanyola, els ciutadans i ciutadanes tenim dret a participar en els assumptes públics, bé directament o per mitjà de representants, lliurement elegits per sufragi universal en eleccions periòdiques.

Per tant, en aquestes eleccions, els ciutadans estem seleccionant als nostres representants per a exercir el nostre dret a participar en els assumptes públics. Al servei d'aquest han d'estar les litúrgia i l'espectacle que s'ofereixin en el procés electoral. Però també al servei d'ella, principis innegables com la transparència, la no discriminació, la igualtat d'accés als càrrecs públics i la pluralitat social –en els termes de la Llei del Parlament Basc electoral–.

Jo afegiria un altre fonament: el realisme.

Perquè, al meu entendre, tots aquests principis es trontollen durant la campanya de tots els processos electorals.

D'una banda, jo no veig clarament que es compleixin plenament els principis de transparència, igualtat i pluralitat política. No, això és. En primer lloc, perquè està en mans dels partits polítics i perquè no es promou adequadament la intervenció d'altres col·lectius: no s'accepten, ni tan sols, un sistema de llistes obertes. D'altra banda, el procés electoral en si mateix és molt rígid. En aquest sistema, els partits i grups petits es veuen perjudicats per diverses causes, però sobretot per l'escassa possibilitat que se'ls dona en els mitjans de comunicació públics i per la poca ajuda que reben dels poders públics.

Si el poble ha de participar en la cosa pública, encara que sigui de manera indirecta, s'hauria de fer com a poble. Però no és així. La realitat és que en aquests moments els ciutadans estem sofrint una crisi i un sofriment extrems. I aquesta situació hauria de reflectir-se també en els processos electorals. Però no és així en absolut: les despeses no s'han reduït (ni estructurals ni de partits ni de les ajudes que reben), els mitjans que s'utilitzen no han disminuït i, al meu entendre, tots els grans partits han actuat amb altivesa.

Una democràcia sana es basa en una societat civil fort, estructurada i eficaç. Això exigeix que totes les institucions i grups tinguin l'oportunitat d'aprofundir en el règim de llibertat, reconeixent i respectant la diversitat de la ciutadania.

Avui ningú nega que la nostra societat està cada vegada més lluny de la política. Per tant, és absolutament necessari i urgent recuperar i enfortir els llaços entre la ciutadania i les institucions polítiques. Per a això, és necessari promoure una participació real i efectiva de la societat en la vida pública, no sols a través de les eleccions, sinó també d'aquest sistema electoral. Cal continuar potenciant altres vies i eines i millorar les que ja tenim.