Ha passat una mica més d'any i mig des de l'explosió de la central nuclear de Fukushima. A pesar que el Govern del Japó i l'empresa que gestiona la central aporten dades ocasionals sobre la situació general, durant aquests mesos s'estan realitzant un seguiment d'alguns informants independents. Sabem que la radiació està molt dispersa, a vegades els animals s'emmalalteixen, a vegades es produeixen canvis genètics en les plantes i, per descomptat, l'augment de casos de leucèmia és notable en algunes ciutats. En general es detecten més anomalies, no en gran quantitat, però sí en extenses zones de terra: aquí hi ha creixement de la leucèmia, a vint quilòmetres no es nota res, a 40 quilòmetres es mesura l'alta radiació en les collites d'arròs... Pot dir-se que la situació és bastant anàrquica, de baixa intensitat i persistent alhora. Ningú sap si la naturalesa, inclòs l'ésser humà, serà capaç d'adaptar-se a aquesta petita, persistent i anàrquica radiació.

La intenció del Govern japonès és aconseguir un equilibri entre la radiació i la vida si la radiació que està sortint de la central es manté en el nivell actual, però per a això han de passar unes dècades. No sembla que els balanços a cada moment siguin greus; no obstant això, estic convençut que si es fa un balanç acumulat d'aquí a 30 anys afectarà milions de persones, però com llavors hi haurà altres governants i potser les centrals nuclears són història, ningú tindrà responsabilitat.

L'assaig, recentment, mostra el sistema de roba metàl·lica HAL dels operaris que començaran a desmuntar la central d'aquí a uns anys. Pes 70 quilograms i, a més de controlar les característiques vitals dels treballadors, compta amb mecanismes robòtics que faciliten el moviment.

A nosaltres ens ha semblat un sistema per a anar acostumant-nos psicològicament al taüt.