Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa
AEB

2,2 milions de presos miren a la competència Romney-Obama

  • Estats Units és el líder mundial en presos: 2,2 milions de persones empresonades, complint sentència o esperant judici. Un 500% més que fa 30 anys. Les presons estan plenes de gent, els presos de les presons privades demanen endurir la legislació, les estàtues estan greus en les pagues... i al mateix temps els ciutadans no viuen més segurs.
The Sure Truth guneak eskaintzen duen irudian, Kaliforniako espetxe bat presoz mukuru.
The Sure Truth guneak eskaintzen duen irudian, Kaliforniako espetxe bat presoz mukuru.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'associació Sentencing Project ha publicat aquest estiu que entre els vots que es decideixin a elegir a un nou president als Estats Units faltaran el 2,5% de la població. En concret, 5,85 milions de nord-americans han perdut aquest dret, bé per trobar-se a la presó o bé per estar catalogats després de sortir d'ella com felones (malvats, delinqüents).

Aquesta injustícia dels dolents (felon disenfranchised) està lligada a una de les marques històriques que els Estats Units ha aconseguit en els últims anys: No hi ha país en el món que tingui tants presoners com els Estats Units.753 per cada 100.000 habitants. La medalla de plata ha estat per a Rússia (502). Cuba té 510, tot per dir.

Si mirem als Estats occidentals que s'assemblen més als ianquis pel seu model social, Espanya té 150 presons de 100.000 habitants, França 102, Bèlgica 100, Alemanya 83, Gran Bretanya 154, Itàlia 109... Els canadencs, veïns dels ianquis, viuen 117.

En aquests moments, a les presons dels Estats Units hi ha 2,2 milions de persones tancades. Però no cal creure que sempre ha estat així: la Wikipedia en anglès té un terrible gràfic en l'entrada d'United States incarceration rate, que mostra el desenvolupament dels últims 100 anys, en el qual es pot veure com fa 30 anys els presos no arribaven al mig milió. En tres dècades, són cinc cada hora.

Per què tants presos? Les lleis dels ianquis castiguen els delictes menors amb més severitat que en altres ocasions, un assumpte de droga que es pagaria a Europa amb 6 mesos de presó es paga allí sovint durant 6 anys. Quan es cometi un delicte greu en tres ocasions, de 25 anys. Unes certes lleis impedeixen als jutges castigar amb més rapidesa els delictes que es cometen sense violència.

La famosa guerra contra la droga és una altra de les raons fonamentals que sostenen els Sentencing Project en el seu espai “La política judicial de l'anomenada guerra contra la droga ha provocat un augment sorprenent del nombre de presos per delictes comesos en matèria de drogues. (...) La majoria d'aquests presos no són personatges importants en el tràfic de drogues, la majoria no tenien antecedents en delictes violents”. Les dades fredes parlen calorosament: 41.000 presos en 1980 per delictes relacionats amb les drogues; 507.000 en 2010.

Al llarg del segle XXI als Estats Units, les diferències entre la població quant al color de la raça es fan notar també a les presons. Les minories socials tenen majoria en les presons: Superior al 60%. En aquests moments, un de cada deu homes negres d'entre trenta i quaranta anys roman en captivitat. De la mateixa manera que un de cada tres tancats per delictes relacionats amb la guerra contra les drogues és negre.

Continuant sempre amb els homes, en proporció les dones són molt escasses, entre els 100.000 homes negres hi ha 3.059 presoners, mentre que entre els llatins hi ha 1.252, enfront de 456 dels 100.000 blancs.

Al carrer sí però sense vots

Quan el famós war on drugs endurit per Ronald Reagan, iniciat per Richard Nixon, no ha reduït la criminalitat, però ha multiplicat el nombre de condemnats, el nou protagonista apareix en el joc: les companyies que tenen el seu negoci en la construcció i gestió de presons privades.

L'associació Sentencing Project ha presentat les informacions més rellevants del dossier d'estiu titulat Dollars and Detainees (Dòlars i Detinguts): “Corrections Corporation of America, patronal de les presons privades, va guanyar en 2010 1.670 milions de dòlars, 46 milions més que l'any anterior. (...) Des de l'11 de setembre de 2001 s'ha incrementat de manera exponencial el nombre de persones preses immigrants, de les quals les que es troben en centres penitenciaris privats representen el 206% de les de llavors”.

Amb la crisi econòmica, no obstant això, alguns dirigents han començat a adonar-se que cal reduir el nombre de detinguts, sense poder arribar a diners públics. La falta de diners no està lluny de l'estratègia contra la criminalitat, de les propostes de despenalització d'algunes drogues i del nou clima de debat que comença a emergir del sistema penitenciari.

Perquè no hi hagi avanços significatius en aquest sentit, els promotors de les presons privades pressionen perquè el nombre de presos no es redueixi. Gasten fortunes en lobby i segons ha denunciat Sentencing Project en el citat dossier, “dels seus guanys es destinen milions de dòlars de nou a les venes del sistema polític per a assegurar que continuarà havent-hi un nombre suficient de presos per a augmentar els beneficis de les companyies”.

Encara que més amunt ja hem dit que al costat dels homes són poques les dones detingudes, la proliferació d'aquestes ha estat més acusada: Si en 1980 eren 13.000, en 2010 eren 112.000. Un 861% d'increment! En paraules de Sentencing Project, “l'empresonament de tantes dones ha suposat un augment del nombre de nens criats sense mare ni vincle familiar”.

Al final, el debat sobre la seguretat al carrer i la criminalitat es planteja amb molta calma en les eleccions estatunidenques. Qui s'atreviria a plantejar que el seu país és el que més presos té en el món? Com es pot presentar a les eleccions dient que la guerra dels trenta anys contra la droga ha estat un error històric?

Però són molts els presos que, per haver passat algun dia de presó, veuen passar les eleccions sense dret a vot. En concret, gairebé sis milions, concretament 5,85, la qual cosa suposa el 2,5% de la població, marcats amb l'etiqueta felon disenfranchising.

Segons el lloc que ofereix informació detallada sobre aquests temes Procon.org, en dos dels Estats Units els presos retenen el dret a vot; en 13 recuperen el dret a sortir de presó; en altres 23 no tenen dret a sortir de presó fins molt després d'haver superat les condicionals i altres condicions; i, finalment, en 12 Estats poden perdre el seu dret a perpetuar-se per haver passat de presó.

També varien en el nombre de persones a les quals se'ls nega la veu amb el color de la pell. Si la mitjana és del 2,5% dels estatunidencs en aquesta situació, el 7,7% dels africans americans està castigat, un de cada tretze. Perquè hi ha més presos negres i perquè els negres són als països menys poblats, les lleis de felony disenfranchisement són les més dures.

els Estats Units marca tendències en gairebé tothom. També en això de multiplicar als presos?


T'interessa pel canal: AEB
Nola eragingo die AEBen eta Europaren arteko norgehiagokak Euskal Herriko produktuei?

Europako Batzordeak 26.000 milioi euroren inportazioak zergapetuko ditu apirilaren 1etik aurrera, Donald Trumpek altzairuari eta aluminioari ezarritako muga-zergei erantzunez. Enbido-komertzialek jarraitzen badute, Euskal Herrian lehen sektoreak nozituko du gehien norgehiagoka... [+]


Ezustekoa Groenlandiako hauteskundeetan: liberal independentistek irabazi dituzte bozak

Agintean dauden alderdiek kolpe gogorra jasan dute emaitzetan: Inuit Ataqatigiit alderdi ezkertiar independentistak eta Siumut sozialdemokratak aurreko hauteskundeetan lortutako botoen erdia inguru galdu dute, oposizioko alderdien onurarako.


Ukrainak AEBen 30 eguneko su-eten proposamena onartu du

Saudi Arabian elkartu dira AEBetako eta Ukrainako ordezkariak, eta zortzi ordu iraun duten negoziazioek fruitua eman dute. Etxe Zuriak Ukrainarentzako laguntza militarra berrabiaraztea erabaki du. 


‘Statu quo’-a mantentzea espero da Groenlandiako hauteskundeetan, Trumpen presiopean

Inkesta gehienen arabera, Inuit Ataqatigiit alderdi ezkertiar independentistaren eta Siumut sozialdemokrataren arteko aliantzak jarraituko du indarrean parlamentuan. Herrialdeko lehen ministro Mute Egedek hauteskundeak aurreratzea proposatu zuen, AEBen "kanpo presioek"... [+]


Duela bost urte baino %155 aldiz arma astun gehiago inportatzen ditu Europak

Ukraina da munduan arma gehien erosten dituen herrialdea; munduko erosketa guztien %8,8. Merkatuaren ia erdia kontrolatzen duena, berriz, AEB dira: Europak erosi dituen armen erdia baino gehiagok jatorri estatubatuarra dute.


2025-03-11 | Mikel Aramendi
ANALISIA
Ukrainako “eskarmentua” Asia Ekialderaino heltzen ari da

Maiatzaren 12an Filipinetan egingo diren Bongbong Marcosen agintaldiaren erdiko hauteskundeek eman dezakete argibideren bat herritar xeheen artean kezka noraino errotu den begiztatzeko.


2025-03-06 | Mara Altuna Díaz
Mary Kim Laragan-Uranga, AEB-etako euskalduna eta AEK-ko ikaslea
“Euskara ikasten dut AEBetara emigratu zuten nire aitona-amonen ahalegina eta sustraiak ohoratzeko”

“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]


Trumpek miresten badu...

AEB, 1900eko azaroaren 6a. William McKinley (1843-1901) bigarrenez aukeratu zuten AEBetako presidente. Berriki, Donald Trump ere bigarrenez presidente aukeratu ondoren, McKinleyrekiko miresmen garbia agertu du.

Horregatik, AEBetako mendirik altuenari ofizialki berriro... [+]


2025-03-04 | Mikel Aramendi
ANALISIA
Bagram, guraria eta arrandia nahikoa ez direnean

Trump/Vance eta Zelenskyren arteko sesio gogoangarriak, Europan behintzat, erabat isilarazi badu ere, bada beste mundu-parte batean bederen dezenteko harrabotsa harrotu duen burutazioa. Afganistango Bagrameko aire-basea berreskuratu nahiko luke Trumpek, bere lehen... [+]


Ukrainarentzako laguntza militarra geldiarazi du Trumpek, Zelenskik bakea “xede” duela erakutsi arte

Etxe Zurian edukitako liskarraren ostean, eskainitako laguntza "konponbide batera bideratuta" dagoela ziurtatu nahi du Trumpek. Zelenskiren arabera, Kievek bizirauteko aukera gutxi izango lituzke AEBen laguntza militarrik gabe.


Kapitalismoaren aurkako artikuluak debekatu ditu Bezosek ‘The Washington Post’-en

Hemendik aurrera egunkarian soilik "norbanakoen askatasuna eta merkatu librea" sustatzen dituzten iritziak jasoko direla adierazi du enpresaburuak. Iritzi artikuluen zuzendariak hedabidea utzi duela ere argitaratu du. 


Lur arraroak nahi ditu orain Trumpek, baina ba al dago halakorik Ukrainan?

AEBek Ukrainako gerraren aurrean egindako jarrera aldaketaren barruan, “lur arraroak” deiturikoak negoziaziorako gai nagusi bilakatu dira Volodymyr Zelenskyren eta Donald Trumpen artean. Lehenak nahi du AEBek bere segurtasuna bermatu dezatela Errusiaren aurrean,... [+]


2025-02-26 | Roser Espelt Alba
Trumpen ispilua

Trumpen itzulera pizgarri izan da sendotuz doan eskuin muturreko erreakzionarioen mugimenduarentzat. Izan ere, historikoki, faxismoaren gorakada krisi ekonomikoekin lotuta egon da, baita sistemaren zilegitasun politiko eta ideologikoaren krisiarekin ere. Gaur egun, geldialdi... [+]


Musker eta Tranpa

Batzuendako, dirutza izatea ez da nahikoa, eta euren ego hauskorrek diruaren txintxina ez ezik, protagonismoa ere eskatzen dute. Aberats okituak izatea nahikoa izango ez balitz bezala. Beti gehiago behar dute, anbizioa deritzote antsia horri, baina botere gosea eta nabarmendu... [+]


Hasi da AEBetako Greenpeace desagerrarazi dezakeen epaiketa

Greenpeaceko kideak Dakota Acces oliobidearen aurka protesta egiteagatik auzipetu dituzte eta astelehenean aztertu du salaketa Dakotako auzitegiak. AEBko Greenpeacek gaiaren inguruan jasango duen bigarren epaiketa izango da, lehenengo kasua epaile federal batek bota zuen atzera... [+]


Eguneraketa berriak daude