L'associació Sentencing Project ha publicat aquest estiu que entre els vots que es decideixin a elegir a un nou president als Estats Units faltaran el 2,5% de la població. En concret, 5,85 milions de nord-americans han perdut aquest dret, bé per trobar-se a la presó o bé per estar catalogats després de sortir d'ella com felones (malvats, delinqüents).

Aquesta injustícia dels dolents (felon disenfranchised) està lligada a una de les marques històriques que els Estats Units ha aconseguit en els últims anys: No hi ha país en el món que tingui tants presoners com els Estats Units.753 per cada 100.000 habitants. La medalla de plata ha estat per a Rússia (502). Cuba té 510, tot per dir.

Si mirem als Estats occidentals que s'assemblen més als ianquis pel seu model social, Espanya té 150 presons de 100.000 habitants, França 102, Bèlgica 100, Alemanya 83, Gran Bretanya 154, Itàlia 109... Els canadencs, veïns dels ianquis, viuen 117.

En aquests moments, a les presons dels Estats Units hi ha 2,2 milions de persones tancades. Però no cal creure que sempre ha estat així: la Wikipedia en anglès té un terrible gràfic en l'entrada d'United States incarceration rate, que mostra el desenvolupament dels últims 100 anys, en el qual es pot veure com fa 30 anys els presos no arribaven al mig milió. En tres dècades, són cinc cada hora.

Per què tants presos? Les lleis dels ianquis castiguen els delictes menors amb més severitat que en altres ocasions, un assumpte de droga que es pagaria a Europa amb 6 mesos de presó es paga allí sovint durant 6 anys. Quan es cometi un delicte greu en tres ocasions, de 25 anys. Unes certes lleis impedeixen als jutges castigar amb més rapidesa els delictes que es cometen sense violència.

La famosa guerra contra la droga és una altra de les raons fonamentals que sostenen els Sentencing Project en el seu espai “La política judicial de l'anomenada guerra contra la droga ha provocat un augment sorprenent del nombre de presos per delictes comesos en matèria de drogues. (...) La majoria d'aquests presos no són personatges importants en el tràfic de drogues, la majoria no tenien antecedents en delictes violents”. Les dades fredes parlen calorosament: 41.000 presos en 1980 per delictes relacionats amb les drogues; 507.000 en 2010.

Al llarg del segle XXI als Estats Units, les diferències entre la població quant al color de la raça es fan notar també a les presons. Les minories socials tenen majoria en les presons: Superior al 60%. En aquests moments, un de cada deu homes negres d'entre trenta i quaranta anys roman en captivitat. De la mateixa manera que un de cada tres tancats per delictes relacionats amb la guerra contra les drogues és negre.

Continuant sempre amb els homes, en proporció les dones són molt escasses, entre els 100.000 homes negres hi ha 3.059 presoners, mentre que entre els llatins hi ha 1.252, enfront de 456 dels 100.000 blancs.

Al carrer sí però sense vots

Quan el famós war on drugs endurit per Ronald Reagan, iniciat per Richard Nixon, no ha reduït la criminalitat, però ha multiplicat el nombre de condemnats, el nou protagonista apareix en el joc: les companyies que tenen el seu negoci en la construcció i gestió de presons privades.

L'associació Sentencing Project ha presentat les informacions més rellevants del dossier d'estiu titulat Dollars and Detainees (Dòlars i Detinguts): “Corrections Corporation of America, patronal de les presons privades, va guanyar en 2010 1.670 milions de dòlars, 46 milions més que l'any anterior. (...) Des de l'11 de setembre de 2001 s'ha incrementat de manera exponencial el nombre de persones preses immigrants, de les quals les que es troben en centres penitenciaris privats representen el 206% de les de llavors”.

Amb la crisi econòmica, no obstant això, alguns dirigents han començat a adonar-se que cal reduir el nombre de detinguts, sense poder arribar a diners públics. La falta de diners no està lluny de l'estratègia contra la criminalitat, de les propostes de despenalització d'algunes drogues i del nou clima de debat que comença a emergir del sistema penitenciari.

Perquè no hi hagi avanços significatius en aquest sentit, els promotors de les presons privades pressionen perquè el nombre de presos no es redueixi. Gasten fortunes en lobby i segons ha denunciat Sentencing Project en el citat dossier, “dels seus guanys es destinen milions de dòlars de nou a les venes del sistema polític per a assegurar que continuarà havent-hi un nombre suficient de presos per a augmentar els beneficis de les companyies”.

Encara que més amunt ja hem dit que al costat dels homes són poques les dones detingudes, la proliferació d'aquestes ha estat més acusada: Si en 1980 eren 13.000, en 2010 eren 112.000. Un 861% d'increment! En paraules de Sentencing Project, “l'empresonament de tantes dones ha suposat un augment del nombre de nens criats sense mare ni vincle familiar”.

Al final, el debat sobre la seguretat al carrer i la criminalitat es planteja amb molta calma en les eleccions estatunidenques. Qui s'atreviria a plantejar que el seu país és el que més presos té en el món? Com es pot presentar a les eleccions dient que la guerra dels trenta anys contra la droga ha estat un error històric?

Però són molts els presos que, per haver passat algun dia de presó, veuen passar les eleccions sense dret a vot. En concret, gairebé sis milions, concretament 5,85, la qual cosa suposa el 2,5% de la població, marcats amb l'etiqueta felon disenfranchising.

Segons el lloc que ofereix informació detallada sobre aquests temes Procon.org, en dos dels Estats Units els presos retenen el dret a vot; en 13 recuperen el dret a sortir de presó; en altres 23 no tenen dret a sortir de presó fins molt després d'haver superat les condicionals i altres condicions; i, finalment, en 12 Estats poden perdre el seu dret a perpetuar-se per haver passat de presó.

També varien en el nombre de persones a les quals se'ls nega la veu amb el color de la pell. Si la mitjana és del 2,5% dels estatunidencs en aquesta situació, el 7,7% dels africans americans està castigat, un de cada tretze. Perquè hi ha més presos negres i perquè els negres són als països menys poblats, les lleis de felony disenfranchisement són les més dures.

els Estats Units marca tendències en gairebé tothom. També en això de multiplicar als presos?