Cada vegada que he entrevistat una dona, sempre li he preguntat per la seva condició de dona.
Naturalment, les dones són una espècie a la qual cal preguntar-los per la seva feminitat, com als homes se'ls pregunta igualment per la seva virilitat. És una pena que Laura Mintegi no hagi donat importància al fet que la seva candidata a lehendakari sigui una dona.
Vagi, per ser dona havíem de votar a Laura Mintegi!
No necessàriament, igual que no van votar perquè Obama era negre. Però té un valor important; la cosa normal, perquè el candidat a lehendakari ha de ser un home.
Si és el cas està justificat preguntar per la feminitat, vostè és tècnic d'igualtat. Ara un li demana que justifiqui la seva professió.
Mentre els diners públics es reparteix de manera desigual, mentre els homes reben més recursos, la justificació és immillorable.
Però, pot ser una feminista radical la tècnica d'igualtat? No hauria de ser la diferència?
Les feministes en general som diables. El sistema androcèntric masclista misogin a ningú li sembla radical. Es posa mala fama al pensament crític. I perquè la societat sigui més igualitària, més lliure, més justa, cal canviar radicalment.
El més tràgic és que quan parlem de la dona sempre hàgim de parlar de violència.
Es tracta d'una violència estructural, una dona que es troba en una situació de subordinació des del naixement. No hi ha qui mori més que la violència masclista. Per a quan una llei antimasclista?
Difícil, si l'objectiu és mantenir un sistema de poder.
Les dones han de mantenir-se en un lloc, en l'espai privat, sense drets, mestresses de casa. El control s'estableix de forma molt efectiva a través de la por.
Hi ha qui pensa que l'autèntica violència contra la dona és la prostitució.
Per a acabar amb la prostitució cal posar fi al matrimoni abans. La qüestió és que la dona té un camp de poder amb la sexualitat. I els meus amics les prostitutes m'han ensenyat més que la universitat.
Ho va dir una feminista com Amaia Montero: a vegades, quan les dones diuen que no, l'única cosa que volen és veure fins a on vol arribar l'home.
A Amaia Montero, la violadora del món, que diu sí cada vegada que diu no!
Més baix, perquè t'escoltaran en ETB.
Porto treballant al carrer des de fa 19 anys. Surt una vegada en la tele i tothom et veu. Té un costat fosc, però li dono massa importància al canvi polític i social per a convertir-lo en una celebrity.
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Orain arte desgaituak ez diren pertsonekin lehiatu da Uharteko Ipar Eski Taldeko Eneko Leyun eskiatzailea (Iruñea, 1998). 2024-2025 denboraldian, lehenengo aldiz parte hartu du Adimen Urritasuna duten Pertsonentzako Iraupeneko Eskiko Espainiako Txapelketan. Urrezko... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]