Quin és l'itinerari que se segueix per a ser professor en Iparralde?

A França va haver-hi una reforma fa tres anys i des de llavors se'ls demana que tinguin el Diploma de Màster. Per tant, primer han de fer una llicenciatura de tres anys i després un Màster de dos anys de durada, un postgrau. A conseqüència d'això, s'han creat Màsters especials per a l'escola pública francesa relacionats amb l'ensenyament i en aquests dos anys es treballa en el concurs que hauran de superar per a ser professors del sistema francès: Concurs Professeur donis écoles.

És adequada la formació que es realitza?

Al sistema anterior i actual els falta conèixer la realitat de l'aula. Es tracta d'estudis molt teòrics, que es realitzaran durant dos anys en aules d'observació, i que comptaran amb una classe durant una o dues setmanes, però són molt lleugers en la pràctica. En el primer sistema, una vegada superat el concurs, començaven a treballar en una classe, però no tenien tota la responsabilitat de la classe, treballaven amb un altre professor i era una formació pràctica de suport, però amb el sistema d'avui sortien de la universitat, feien unes sessions d'observació en el Màster i després se'ls dona tota la responsabilitat de la classe directament.

Quines bases es demanen al professorat per a aprovar la carrera i quines són les que no es tenen en compte?

En realitat, des del punt de vista teòric, els Màsters són molt desenvolupats, cal reconèixer que tenen assignatures riques en didàctica, pedagogia, desenvolupament del professor, competències i continguts... Els falta, com sempre, i el més difícil és portar-la de la teoria a la pràctica, assimilar-la en la pròpia pràctica. En fer el salt, en entrar a l'aula, es tracta que el professorat actuï més o menys pel seu compte.

Com heu plantejat la formació del professorat en SEASKA?

Si els llicenciats en comptes d'anar al Màster venen a nosaltres, en Seaska els prenem com a substituts i els preparem. En el primer any, incorporem com a substituts als nostres llocs a temps complet o mitjà, i els donem la nostra formació pedagògica, pel que fa al desenvolupament del nen, les competències, el projecte educatiu de Seaska, l'ensenyament en basc… Realitzen diverses sessions teòriques i reben una tutoria: En els diferents cicles de SEASKA treballen a terminis, en col·laboració amb professorat experimentat. En aquest sentit, hi ha referències especials, diguem de cara a la lectura, a les matemàtiques… i són els professors amb experiència els que els donen els seus coneixements i les seves habilitats; també els donen compte de les progressions. Els suplents tenen cinc vegades a l'any la visita dels nostres formadors en la seva classe, són observats en una sessió construïda per ells mateixos, i després es reuneixen per a valorar el que va bé, la qual cosa és millor, aconsellar-los i ajudar-los. Finalment, els demanem que presentin un informe a final d'any davant un tribunal, que és bastant breu. Es tracta d'un primer apartat sobre un tema o concepte, sobre una sessió que ells mateixos han construït i sobretot, sobre la valoració d'aquest programa que han donat en classe. D'aquesta manera, volem que el professor o professora realitzi una autoavaluació del seu treball i que sigui útil per al procés d'automillora. En el segon apartat se'ls demana que defineixin el rol que ha d'exercir el professor en el projecte de Seaska.

Una vegada superat això, oferim dues opcions a els/as professors/as: Als d'Iparralde (que saben francès) els donem dos anys de preparació per a superar el concurs Professeur donis écoles, i als d'Hegoalde els donem altres dos anys de formació, equivalent al concurs Professeur donis écoles, concretant la didàctica de les matèries, la construcció de la seqüència… Al mateix temps, continuen treballant en el nostre equip i, com els demana el Ministeri, han de superar un curs de Màster en recerca amb la Facultat de Basca de Baiona. Una vegada que hem superat tot això, també ajudem a treballar l'observació que fa l'escola nacional francesa. De fet, després del concurs, l'administració envia un inspector a l'aula del professor i per a ser titular el professorat ha de superar l'observació.

Té Seaska un pla de formació contínua?

Sí, és una secció oberta a tot el professorat, no sols als nous, i la gestionem des d'aquí. Pot ser que un professor li sol·liciti formació per al seu propòsit personal, que ha trobat en alguna facultat o centre de formació externa. En Seaska tenim un pressupost destinat a això i li pagaríem aquesta formació. Després hi ha grups de professors de la ikastola que demanen la preparació per a fer-ho com a grup en la pròpia ikastola, i això està en mans de les ikastoles, pensar en la formació que volen rebre cada any, construir el programa corresponent a les seves necessitats, captar el formador… i SEASKA finança. També hi ha formacions que impartim des de Seaska: en els últims anys, per exemple, hem treballat en el camp de la psicomotricitat, principalment dirigit al professorat del primer cicle, ja que el nostre projecte planteja la necessitat de treballar el desenvolupament motor i físic dels nens i nenes. Els preparatius són a mode de seminaris: construir i impartir les sessions conjuntament, plantejant exemples pràctics i amb els assessors que tenim aquí. Predomina l'esforç per aportar noves reflexions i visions. També tenim ofertes en l'àmbit de la psicologia i en aquests moments estem parlant de convivència amb professors de tercer any.

Finalment, en el marc d'una formació contínua, en Seaska s'organitzen tots els anys les Jornades Pedagògiques per a tractar un tema. En els últims anys estem amb el Currículum Basc i el tema de les competències, i enguany tornarem a insistir en això.