És evident el fracàs de l'estratègia de la troica de maig de 2010. Els seus objectius, el control del deute i el dèficit públic, no s'estan complint, mentre que ha accelerat l'estancament de les economies europees i la desocupació. La forta teràpia de xoc, l'ajust intern dels països del sud d'Europa, suposaria un alentiment dels preus i amb això un augment de la productivitat, i per tant millors condicions de competència. Dos anys i mig després, el Fons Monetari Internacional (FMI), que és membre de la troica, ha admès aquesta creença tan corrupta. De fet, aquest organisme ha constatat que amb aquesta estratègia denominada consolidació fiscal cada euro que s'ha descomptat de la despesa pública ha suposat un descens del PIB de 1,7 euros. Tan sorprenent com clarificador és que l'FMI hagi reconegut que les mesures d'ajust formen part del problema.
D'aquesta manera, el Fons també modifica les previsions de l'Estat espanyol per a 2013, que apunten a una caiguda del PIB del 1,3%, el doble de l'estimada fa sis mesos. Malgrat l'estimació, aquesta dada fa impossible el compliment del dèficit públic dels pròxims anys. L'anunci de la recessió té conseqüències immediates. Sobretot, que l'acumulació de deute seguirà en els pròxims anys, la qual cosa obligarà el Govern de Madrid a aprofundir en el camí de l'ajust, més ficat en un cercle viciós. Els pressupostos impossibles de Montoro per a 2013 preveuen 35 mil milions d'euros per al pagament d'interessos del deute, la qual cosa suposa el 12% del pressupost. La part de la despesa financera de l'Estat està adquirint cada vegada major pes en l'estructura del pressupost i d'aquesta manera es redueix de manera considerable l'import absolut i relatiu de les línies socials. L'augment del deute públic en els últims cinc anys posa sobre la taula la necessitat de fer front a aquest problema al més aviat possible. Més ràpid encara, quan la tímida intervenció del BCE és incapaç de rebaixar el nivell alt de la prima de risc.
El deute públic de l'Estat espanyol s'ha disparat amb rapidesa en els últims temps. Era un dels més baixos de la UE en 2007 (36% del PIB) i avui representa el 76% de la producció. Les raons per les quals s'ha duplicat el deute públic o sobirà són la recessió econòmica i la transferència massiva del deute privat al sector públic. L'estratègia dels dos últims governs de Madrid per a no deixar caure a la banca ha generat una enorme transferència de diners públics a privat. Algunes estimacions apunten a xifres que oscil·len entre els 350 i els 420 mil milions d'euros quan la banca espanyola comptabilitza en els últims cinc anys subvencionis, avals, préstecs tous o premis. No són totalment compatibles des del punt de vista del mètode de còmput, però és significatiu que aquest import sigui equivalent a l'increment del deute públic amb el PIB dels últims cinc anys (és a dir, el 40%). Aquesta és sens dubte la principal causa de la pujada del deute públic de l'Estat.
A les portes d'un nou rescat per al fons MEDE, la nova ajuda suposarà una càrrega irreversible del pagament del deute que ja s'ha convertit en un forat negre i financer. Vivim una situació similar al problema del deute de Sud-amèrica de 1980 en el sud d'Europa. Allí, després d'una dècada perduda, es van tramitar diversos plans de liquidació de deutes (Brady, Baker...). No van ser justes ni adequades. No obstant això, per a la sortida de la crisi del deute, es va reconèixer com a imprescindible la cancel·lació de part del deute. A Europa, amb el pas del temps, la qüestió està en termini. Com més tard ingressi el tema de la liquidació en la branca de l'Estat i de la UE, més empitjorarà la gravetat social de l'Estat espanyol amb les majors desigualtats socials a Europa.
Chão de Lamas-eko zilarrezko objektu sorta 1913an topatu zuten Coimbran (Portugal). Objektu horien artean zeltiar jatorriko zilarrezko bi ilargi zeuden. Bi ilargiak apaingarri hutsak zirela uste izan dute orain arte. Baina, berriki, adituek ilargietan egin zituzten motibo... [+]
Hertfordshire (Ingalaterra), 1543. Henrike VIII.a erregearen eta Ana Bolenaren alaba Elisabet hil omen zen Hatfield jauregian, 10 urte besterik ez zituela, sukarrak jota hainbat aste eman ondoren. Kat Ashley eta Thomas Parry zaintzaileek, izututa, irtenbide bitxia topatu omen... [+]
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
Esku odoltsu bat sinbolo gisa erabilita, iazko azaro bukaeratik ustelkeriaren aurkako mobilizazio erraldoiak egiten ari dira Serbian, “blokada” izenpean, azken garaietan Europa zaharrean ikusitako handienak. Asanblearioak, masiboak, ideologiarik gabekoak... Bertatik,... [+]
1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.
Felipe Gonzálezen... [+]
Martxoaren lehenengo lanegunarekin batera, komunikabideetan azalduko ez diren aldaketak etorri dira EHUn. Azken Lan Publikoko Eskaintzaren ondorioz, ehunka langile –arlo tekniko eta administrazio zerbitzutakoak– orain arte okupatzen zuten lanpostutik atera eta beste... [+]
Bolo-bolo dabil energia berriztagarrien hedapenaren inguruko eztabaida. Sarri askotan, iritsi den proiektu zaparrada desordenatuak eragindako artegatasunak bultzatuta, albiste zein iritzi-artikulu mordoaz gain, hitzaldiak, eztabaidak, mahai inguruak, bideo emanaldiak eta abar... [+]
Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]
Unibertsitateko ikasleen artean, maiz topatzen ditugu beste lurraldetakoak ere, bereziki gradu ondorengo ikasketetan. Topaketa horiek badira errealitate berriak ezagutzeko bide, baita besteak entzun eta besteez ikasteko parada ere. Garapenerako lankidetzari loturiko gaiak izan... [+]
Kanakyko Gobernuko kide gisa edo Parisekilako elkarrizketa-mahaiko kide gisa hitz egin zezakeen, baina argi utzi digu FLNKS Askatasun Nazionalerako Fronte Sozialista Kanakaren kanpo harremanen idazkari gisa mintzatuko zitzaigula. Hitz bakoitzak duelako bere pisua eta ondorena,... [+]
Urte bat beteko da laster Pazifikoko Kanaky herriko matxinada eta estatu-errepresiotik. Maiatzaren 14an gogortu zen giroa, kanaken bizian –baita deskolonizazio prozesuan ere– eraginen lukeen lege proiektu bat bozkatu zutelako Paristik. Hamar hilabete pasa direla,... [+]
Eskolako zenbait gurasok euskalduntzeko egindako ahalegina ikusarazi, eta hezkuntza komunitatean euskararen aldeko jarrerak piztu. Helburu horiekin bultzatu du Autobiografia Linguistikoak ekimena Ramon Bajo ikastetxeko Basartea gurasoen elkarteak, Gasteizko Alde Zaharrean. Pozik... [+]
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]