El primer apareix sovint en les primeres pàgines dels periòdics. El 19 de setembre, per exemple, Justin Gillis va escriure en el The New York Times que el desglaç de l'Àrtic s'ha acabat per aquest any, però no abans que es trenqués l'anterior rècord, i les alarmes han tornat a reviure pel ràpid ritme del canvi en la zona.
Les noves dades indiquen que el gel d'estiu podria desaparèixer en 2020, amb greus conseqüències.
Però els governs no han respost a aquest canvi insistint en la necessitat de limitar les emissions d'efecte d'hivernacle, segons ha escrit Gillis.
El candidat republicà a la Casa Blanca, Mitt Romney, ha afirmat que "no hi ha consens científic", per la qual cosa caldria fomentar nous debats i recerques, però cap acció, excepte per a empitjorar els problemes.
Els demòcrates assenyalen en la seva plataforma que existeix el problema i recomanen treballar per a aconseguir un acord que, juntament amb altres potències, limiti les emissions. Però això és tot.
Per tant, hi ha una diferència entre els partits: a veure amb quanta alegria han de córrer els ratolins cap a l'abisme.
El segon tema important, la guerra nuclear, és present tots els dies en les portades dels periòdics, però un marcià que mirés les estranyes activitats de la Terra està sorprès.
Dues postures enfrontades: Hauria de dir els Estats Units que atacarà si l'Iran aconsegueix desenvolupar armes nuclears, que tenen desenes de països diferents? O Washington hauria de definir més la seva línia vermella?
La segona posició és la de la Casa Blanca, la primera està reclamada pels guerrillers israelians i és aprovada pel Congrés dels Estats Units. Per part seva, el Senat va votar 90-1 a favor de donar suport a la postura d'Israel.
El que no es discuteix és com es pot reduir o acabar de manera evident amb qualsevol tipus d'amenaça que suposadament representa l'Iran: Establir una zona sense armes nuclears en aquesta regió. L'opció està disponible de manera senzilla: una conferència internacional es reunirà d'aquí a uns mesos per a aconseguir aquest objectiu, amb el suport de gairebé tothom, inclosa la majoria dels israelians.
Podríem anar cap a una guerra destructiva, fins i tot nuclear. Hi ha formes clares de vèncer aquesta amenaça, però no entren en vigor si no hi ha accions públiques a gran escala, sol·licitant que s'aprofiti l'oportunitat.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]
Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]
Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.
Tesia: Baztango... [+]
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]