Margaret Bullen diu que cal adaptar la paraula a la vida, no hi ha un únic idioma, no hi ha una veritat completa. L'idioma s'adaptarà en funció del lloc, estat, destinatari.

Sap del que parla; el viatge, llarg i curt, ha fet molts, ha posat l'orella en el lloc i sovint ha deslligat la llengua en l'idioma d'allí. Reivindica la bellesa de la diversitat lingüística, i en la sala d'actes de la facultat va pronunciar una conferència en tres idiomes, basc, castellà i anglès –també en francès– en tres de les quatre llengües que coneix. Va voler deixar clar que no havia decidit donar el discurs en tres idiomes per orgull, sinó per la intenció de mostrar i experimentar una realitat.

Abans de començar la conferència ens va aclarir que cap dels quatre idiomes que sap té defectes, que volia pensar que li perdonaríem els errors. L'antropòleg d'origen anglès té la llengua com a eina de comunicació, l'objectiu és contactar amb l'interlocutor i, per tant, no entén per què cal anar a l'exclusió del nombre de llengües o de les variacions de la mateixa llengua. Diu que potser per por de no entendre'ns, per incomoditat, tendim a reduir les possibilitats. Va reivindicar que no sigui necessari tenir un cabal de destresa i poder absolut per a poder parlar en una llengua.

Els apòstols eren catorze, i què?

-Quatre idiomes o catorze, no importa-va dir Bullen-. Va recordar els catorze apòstols que Oteiza va col·locar en el santuari d'Arantzazu. Van preguntar a aquell escultor per quina raó catorze, si els apòstols eren dotze. Tots els apòstols eren un, com les llengües per a Bullen. Les llengües no es poden comptabilitzar, no hi ha un únic anglès, no hi ha un únic basc, i no hi ha un únic castellà. Bullen va passar la seva infància en el sud d'Anglaterra i es va dirigir al nord per a fer el batxillerat. Al principi, també tenia dificultats per a entendre als seus veïns i als seus companys de classe. Tots parlaven en anglès, però el to de les paraules i de les frases, les mateixes paraules, no eren el mateix. Estudiada a l'escola pública en Bull, ella i els seus amics cridaven /ia/tarrak als de l'escola privada, ja que en lloc de pronunciar /ies/, com ells feien, pronunciaven /ia/.És a dir
, més enllà de les variants del mateix idioma, va parlar de temes de prestigi. Per exemple, el llenguatge del nord d'Anglaterra té prestigi i no el del sud. Frases com “Els de Birmingham tenen un to lleig” indiquen com es valoren algunes variants lingüístiques per sobre de les altres; al cap i a la fi, a conseqüència de les relacions de poder.

L'avantatge de ser professors entusiastes

“Amo el llenguatge, tant el meu com el dels altres”, diu Bullen. Des de l'època escolar és aficionat a les llengües i creu que hi ha almenys tres raons que li van impulsar a aprendre idiomes. Primer va tenir professors entusiastes; segon, era un mal estudiant en temes científics; i tercer, era un xerraire.

Bull parlaria, si així ho deia, i el viatger també. Va començar a moure's als 17 anys, per motius d'estudis i vacances a França, Alps de Suïssa, Guadalajara d'Espanya i Arequipa del Perú. Es va enamorar de Llatinoamèrica, entre altres coses, perquè va tenir l'oportunitat d'absorbir música, poesia, teatre, novel·la, paisatge... A través dels seus estudis va conèixer el realisme màgic de García Márquez i les novel·les de Vargas Llosa [abans d'entrar en política Vargas Llosa].

Va decidir realitzar la seva tesi en Arequipa, la segona ciutat més poblada de l'estat del sud del Perú. Es tractava d'analitzar les comunitats d'aimara i ketxua de la muntanya a la ciutat, com es van adaptar a la seva nova vida, com viuen la seva llengua i la seva cultura, entre altres coses. Va trobar a ciutadans afectats per l'estigma, avergonyits per la pell fosca, que havien trencat la transmissió de la llengua. Abans d'anar a Liverpool a escriure la seva tesi va tenir l'oportunitat d'aprendre una mica de ketxua.

No compartirem l'idioma?

Amb 27 anys va aterrar al País Basc i va pensar que “compartir la religió en parella és una cosa habitual, i no compartir la llengua?”. I va començar el viatge del basc: AEK, HABE, Kilometroak, Korrika, Euskadi Irratia beti, Berria, Argia, i l'experiència mordaç amb EGA: “Fer un examen i no fer-lo!, repetir i no fer-ho! i un bon dia!”. Va posar moltes energies per a aprendre i utilitzar el basc. A causa de la dificultat d'estudiar el ketxu en Arequipa, a Irun, es va acostar al microclima del basc que va trobar en la UPV/EHU entre els seus companys.

Li fa pena que la gent prefereixi l'anglès al basc. “Al nostre país [Anglaterra] no aprenem l'idioma, no el necessitem, no el necessitem ni per a moure'ns allí ni pel món. Vostès no volen anar-se. Llavors, per què no primer el basc i després els altres? Entenc que sent el vostre idioma minoritzat, vulgueu aprendre llengües poderoses, però per a viure amb els altres, en comparació amb l'anglès, no és millor aprendre castellà i francès, per exemple?”. Traslladant el tema a l'ensenyament, té grans dubtes: “No m'ha convençut que als quatre anys comenci a aprendre anglès. Estudien durant molts anys i no aconsegueixen un bon nivell. A Suècia comencen amb l'anglès quan saben parlar i escriure bé en suec i tenen millors resultats. Sé que és fàcil dir-ho, perquè soc anglès parlat i els meus fills també ho saben, però en anglès cal aconseguir excel·lència. No en perjudici del basc”