París 1917. Encara que els bombardejos aeris no van tenir gran importància durant la Primera Guerra Mundial, les autoritats de la capital i els responsables de l'Exèrcit francès estaven preocupats pels estralls que els zeppelines alemanys havien causat a Londres feia dos anys. Com no sabien com protegir-se davant possibles atacs, van decidir “canalitzar” els atacs: A París es construiria una rèplica, a mode d'ham, perquè els alemanys destruïssin la falsa capital en comptes de la real.

Primer van triar la ubicació. Al nord de la capital, a uns 24 quilòmetres de distància, van observar que les corbes del riu Sena en la localitat de Maisons-Laffitte eren similars a les de París. Allí es construiria el fals París.

Els edificis més emblemàtics de París es construirien en fusta. Però per a enganyar els pilots alemanys a la nit, la rèplica de la Ciutat de la Llum necessitava això, la llum. A través de finançament privat, van contractar a Fernand Jacopozzi, enginyer d'electricitat. La seva funció va ser representar l'activitat de les fàbriques, el pas dels trens i, en definitiva, la vida de la capital a través de la il·luminació. Per a agrair l'esforç realitzat en la rèplica, l'Ajuntament de París va encarregar a Jacopozzi la il·luminació de la Torre Eiffel després de la fi de la guerra.

Les obres del nou París es van iniciar en 1918. Es va aixecar l'estació de Gare du Nord de fusta i es va construir un espai que presentava l'aspecte dels Camps Elíseos. A més, el projecte contempla la construcció de l'Òpera, l'Arc del Triomf i altres elements emblemàtics, així com la construcció de Saint-Denis, Aubervilliers i altres barris. Però l'armistici signat al novembre de 1918 va deixar el projecte. La guerra va acabar sense demostrar l'eficàcia del fals París.

Els francesos preveien perfectament la importància dels atacs aeris, però encara no sabien que els radars no poden ser enganyats tan fàcilment com la vista humana.