A l'agost, quan el Govern espanyol va anunciar la pujada de 13 punts en l'impost a les arts vives, els agents dels sectors culturals es van enfurir de manera contundent. L'Associació d'Empreses de la Indústria Cultural Espanyola (UAEICE) va fer públic un estudi amb les conclusions d'aquesta mesura: A punt de perdre 4.226 llocs de treball directes, el 20% de les empreses culturals tancaran i un total de 43 milions d'espectadors. El futur es mostra, per tant, fosc en un sector que ja s'ha vist afectat per la feblesa. Ha sofert des d'abans una crisi i una contínua retallada de les ajudes públiques.

En l'actualitat, el sector compta en l'Estat espanyol amb 500.000 treballadors directes, la qual cosa suposa el 3,2% del PIB total. L'IVA aplicat a aquestes iniciatives culturals, un repunt del 8% al 21%, és l'impost més alt sobre la cultura de la zona euro i afecta no sols al nombre d'espectadors, sinó també al consum cultural. Els agents culturals han advertit que la mesura no serà tan rendible com s'esperava, si s'equipés la recaptació de l'impost amb les pèrdues que es produiran en aquest sector.

En el cas d'Euskal Herria, diverses associacions de l'àmbit cultural van comparèixer a la fi de juliol davant els mitjans, res més anunciar la pujada de l'IVA. Llavors, el viceconsejero de Cultura del Govern Basc, Antonio Rivera, va qualificar de “agressió” la mesura adoptada pel Govern espanyol i va afegir que l'any vinent la facturació de les empreses en aquest àmbit baixaria un 78%. A més, el 66% dels llocs de treball es posarien en qüestió.

Les arts escèniques, en corda

S'ha debatut molt sobre el que produirà aquesta pujada de l'IVA. Els agents culturals s'han reunit amb els partits polítics i han trobat grans discrepàncies, no sols entre els representants polítics, sinó també entre els partits polítics. Pel que sembla, el final del túnel no es veu. És més, el propi túnel està enfosquint. Amaia Ibañez és gestora d'Escena –Empreses Associades de Produccions Escèniques d'Euskadi–. Al seu judici, “la decisió és molt preocupant i tindrà un impacte negatiu en la nostra activitat cultural, ja que d'una altra manera la situació era bastant feble”. Segons ens explica Ibáñez, “l'increment dels preus de les entrades afecta en primer lloc a l'accés social al teatre. El consum decreixerà i, en conseqüència, es reduirà el nombre de persones que treballen en aquest sector”. Veient que s'ha aplicat la taxa més alta de l'Eurozona, el gestor d'Eskena té clara la seva posició respecte a l'Art i la Cultura: “aquesta pujada posa de manifest el menyspreu que el Govern espanyol sent per aquesta matèria. A Portugal i Holanda també es va aplicar una pujada important a aquestes actuacions, i al final van haver de retallar l'impost”. Per a Ibáñez, “aquesta mesura va tenir unes conseqüències molt greus. Esperem que el Govern d'Espanya faci un pas enrere, anul·li la decisió i aplicació a la cultura un petit impost, com s'ha fet als països de voltant”.

En el teatre basc, Ibáñez ha advertit que el sofriment "serà major en la mesura en què la cultura és minoritzada". La inestabilitat, la pèrdua de llocs de treball, el tancament d'empreses que ja estan en una situació de precarietat i, el pitjor, la transformació de la cultura en un bé de luxe, en un producte d'elit, són els principals riscos. “Cal recordar als polítics que la clutura no és una qüestió d'entreteniment o oci. Que és una eina necessària per al desenvolupament de la societat, necessària per a construir una societat sostenible i lliure”.

El Teatre Arriaga de Bilbao s'ha col·locat en un encreuament de camins i ha decidit assumir part de la pujada de l'IVA. El director gerent de la zona, Ignacio Malaina, ha aclarit que “no volíem que el consum es reduís en l'entrada pel preu. Ens sembla fonamental que la cultura sigui atractiva i assequible per a tots, que no sigui de luxe”. Igual que a Amaia Ibáñez, a Ignacio Malaina tampoc li sembla que la pujada vagi a tenir eficàcia fiscal, ja que el primer efecte d'aquesta pujada serà el descens del consum. Per això, ha considerat que "la decisió és equivocada i injusta". Per tant, assumint el Teatre Arriaga una part de l'impost, no és tant el que es pagarà al públic. El preu mitjà de les entrades en el Teatre Arriaga s'encarirà entre un 5 i un 6%. “Hem volgut pensar pel nostre públic i apostar per un model cultural accessible, mantenint a més la nostra qualitat cultural”.

Sense deixar de costat les arts escèniques, ens dirigim al Pavelló 6 de Bilbao. Aquesta sala, de caràcter privat però obert, està impulsada pels propis agents de les arts escèniques. Irene Bau és sòcia del Pavelló 6 i també és actriu. “Em sembla un error lamentable la decisió –diu l'actor–. Espero que se li tirarà enrere. No és possible que sigui l'impost més car de la zona euro i que aquesta pujada sigui pagada directament pel públic”. D'altra banda, Bau creu que serà en detriment de la indústria cultural, “alguns han de viure sempre en la corda, en la corda, en la corda”.

Arts vives, mortes?

S'aplica l'impost a les arts vives. Per exemple, al teatre i a la música en directe. Totes les sospites apunten a una dràstica pèrdua, ja que amb anterioritat la crisi econòmica i les retallades en les subvencions públiques –es calcula que en aquest moment estan en xifres de 2005– han sacsejat bé al sector. Sembla que una vegada més els creadors hauran de treballar de cara.

Iker Arroniz és el responsable de la sala Jimmy Jazz de Vitòria-Gasteiz, així com membre de l'associació de sales d'Hego Euskal Herria que ofereixen música en directe Kultura Live. Arroniz també s'ha mostrat molt equivocat, ja que “és molt alt si es compara amb la resta d'Europa, un dels més alts. Si es vol promocionar la cultura no se li pot imposar aquest tipus d'impostos”. La música succeeix a les arts escèniques i aquesta mesura no farà més que agreujar la greu situació dels petits empresaris i creadors. Segons Arroniz, “s'oferiran menys actuacions en directe, ja que seran imposats més del 35% del preu de l'entrada. Per tant, atès que la situació en la qual ens trobem fa que el preu de les entrades no pugui pujar més, la demanda i l'oferta disminuiran”. Tal com ocorrerà en el teatre, el responsable de Jimmi Jazz creu que “l'impost afectarà especialment la música local. Sempre hi ha més ganes de veure als equips estrangers i el seu circuit és més petit. Però si els esforços que s'han fet fins ara per a promocionar als grups locals eren complicats, seran encara més complicats, perquè les condicions empitjoraran i els passos donats (contractes, condicions de seguretat, drets d'autor...) arribaran a un retrocés”. Arroniz veu el futur tan fosc com Amaia Ibáñez. “Cada vegada són pitjors les condicions de treball, la baixada de salaris, les pitjors possibilitats d'organitzar concerts, tant per la reducció d'espectadors com pel menor benefici d'organitzar concerts. Això és el que ens ve”.

Pirateria principal

En paraules del president de l'Associació de Productors de Cinema Basc, Carlos Juárez, “la cultura no pot ser una mica de luxe”. El cinema viu dies foscos, en els quals la pirateria i la falta d'interès per la cultura de les televisions públiques i privades fa temps que li van arruïnar. Segons Carlos Juárez, “la crisi ens ha sacsejat a tots, és de tots. Atès que el cinema no és un tema de primer ordre, el consum cedirà sens dubte, per la qual cosa Internet serà el mitjà de consum. La crisi del sector ve per endavant, però aquesta pujada desmesurada vol convertir el cinema en elitista”.

Segons el president de l'Associació de Productors de Cinema Basc, “el futur és complicat. D'una banda, es troba la reducció de les subvencions al sector. D'altra banda, la falta d'interès cultural de les cadenes de televisió. Els resulta més rendible posar a Belén Esteban, la qual cosa també ha augmentat la situació dels productors de cinema. A la pirateria tampoc se li ha donat sortida, i a més la pujada d'impostos. El sector perdrà molts llocs de treball i les empreses es tancaran”.

Com en altres disciplines, aquesta pujada de l'IVA va en detriment del cinema local. “Serà especialment perjudicial per al cinema basc, ja que en la majoria dels casos sol tenir falta d'inversió. D'altra banda, el desig de regular el mercat ve des de lluny, però si les coses segueixen així, el mercat quedarà en poques mans, per descomptat, en benefici del cinema estatunidenc, la qual cosa reduirà l'oferta de cinema”.