Encara que en l'últim quart de segle s'han produït avanços significatius en la recerca del canvi climàtic i les seves conseqüències, estem lluny de poder fer previsions fiables quant als impactes socioeconòmics. La complexitat dels sistemes naturals i humans en joc imposa grans dificultats a la modelització, mentre que la llibertat humana no admet modelitzacions. Tot això ens situa en un terreny molt dur.
Algunes de les majors discrepàncies tenen a veure amb els procediments que utilitzen els analistes de l'economia per a traduir els impactes biofísics als impactes socioeconòmics. Quant al problema de l'escalfament del clima, que té múltiples conseqüències, es reaviven moltes qüestions científiques. Aquestes qüestions científiques han generat debats càlids entre l'establishment econòmic ortodox d'una banda i les perspectives obertes per l'economia ecològica, i en part per l'economia ambiental, per un altre.
Una de les conseqüències de l'escalfament climàtic podria ser la paralització del corrent oceànic de l'Atlàntic Nord (Corrent del Golf). Fet la calor que aquest corrent dona a Europa, la seva interrupció podria donar lloc a un petit episodi de gel les conseqüències del qual, segons molts experts, serien importants. No obstant això, alguns economistes, com a P. Michael Link i Richard S.J. Per exemple, els Tol han difós el model FUND 2.8 (Climate Framework for Uncertainty, Negotiation and Distribution), segons el qual, en un món escalfat per l'efecte d'hivernacle, el col·lapse total de la corrent termohalina també pot resultar econòmicament beneficiós. (...) La fi de la circulació termohalina retardaria l'escalfament i, per tant, reduiria els efectes del canvi climàtic (0,5% del PIB a Europa occidental, 0,4% als EUA). No obstant això, segons els càlculs d'aquests dos autors, “el canvi climàtic és un problema real, ja que els impactes totals i marginals són negatius [disminució del PIB mundial], tant amb el col·lapse del trànsit termohalino com sense ell”.
Però, fins a quin punt és adequat, representatiu i fiable que l'estimació de danys i beneficis es faci en funció del PIB? Si analitzem amb deteniment els models econòmics associats als models climàtics per a mesurar l'impacte de l'escalfament climàtic en l'economia, cal concloure que molts d'ells són limitats o inadequats, la qual cosa en definitiva condueix a la devaluació dels efectes del canvi climàtic.
Avui dia, a tot el món, més de cent milions de persones viuen a menys d'un metre d'altura per sobre del nivell de la mar. Podem estar segurs que una de les conseqüències d'un canvi climàtic ràpid i brusc serà l'augment significatiu dels fluxos migratoris. (...) Es calcula que l'any 2000 els refugiats ambientals eren deu vegades més que els refugiats per guerres. Segons l'ONU, el 60% dels moviments migratoris es deuen al canvi climàtic i a les catàstrofes d'origen natural (sequeres, inundacions, etc.).
L'IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) ha advertit que si no es fa res per a alentir la calefacció, el nivell de la mar podria pujar de 9 a 88 centímetres fins a 2100. Molts estudis independents s'han posat en marxa d'aquesta dada per a calcular els desplaçaments de les poblacions. Segons aquestes estimacions, el clima de refugiats podria arribar als 150 milions l'any 2050.
Però les previsions de l'IPCC, vàlides fins fa pocs anys, poden quedar molt per darrere de la realitat. Si Groenlàndia i l'Antàrtida es fonen per complet –i s'estan desfent ràpidament en els primers anys del segle XXI–, el nivell de la mar no pujarà un metre, sinó tal vegada més, entre 12 i 25. Això suposaria uns 500 milions de desplaçaments.
No hi ha major impacte sociopolític que la guerra. No obstant això, en els últims anys, importants analistes han alertat de la creixent proliferació de conflictes internacionals relacionats amb els cada vegada més escassos recursos naturals i funcions mediambientals. En els últims temps, fins i tot en el màxim nivell de la direcció polític-militar es reconeix que el canvi climàtic pot ser un factor de desestabilització de les relacions internacionals, incloses les noves guerres.
El ministre britànic de Defensa, John Reid, va dir que la combinació dels efectes del canvi climàtic i la reducció dels recursos naturals augmenta el risc de conflictes violents d'accés a la terra, a l'aigua i a l'energia. (...) Segons Reid, és més fàcil que aquests conflictes per recursos es donin en “països en desenvolupament”, per l'eufemisme habitual, però els països avançats i rics no escaparan necessàriament dels efectes adversos i desequilibrantes del canvi climàtic global. Quan l'aigua i l'energia són cada vegada més escassos, quan en algunes regions els cultius s'han convertit en deserts, les guerres d'accés als recursos obligatoris poden convertir-se en guerres globals.
El tema de fons és si un canvi climàtic ràpid i extrem (...) és capaç de generar el col·lapse de la civilització, i no pot ser respost per cap model químic o economètric o mixt.
Els models climàtics i econòmics no ens diuen molt del canvi “catastròfic”. Mike Davis ha posat en evidència amb rigor el principal cas: “Els models climàtics, com els economètrics, es construeixen i comprenen fàcilment quan es tracta d'una extrapolació lineal d'una tendència passada ben mesurada. (...) Però la majoria dels components del clima global mostren un comportament no lineal: a partir d'uns certs límits poden saltar bruscament d'un model d'organització a un altre. Les conseqüències poden ser catastròfiques per a les espècies que s'ajustin de manera estricta a les condicions ecològiques prèvies. Fins a principis de la dècada de 1990 es creia que les grans transicions climàtiques requerien segles. Avui sabem que les temperatures globals i els corrents oceànics poden variar molt ràpidament (en una dècada o més ràpidament) baix determinades condicions”.
La qüestió és que hi ha portals crítics –tant en la biosfera en general, com en els ecosistemes aïllats, com en el sistema climàtic en general–, i a partir d'ells, el canvi lent i digne es converteix en una transformació profunda i ràpida. Quant al clima, molts científics pensen que potser hem superat alguns d'aquests portals crítics o estem a punt de superar-los.
El col·lapse de la civilització és una opció a tenir en compte i és possible que, en un futur no gaire llunyà, en lloc de discutir sobre els metres de platja perduts en les zones turístiques o els costos de les persones majors mortes en els períodes de calor, calgui calcular el nombre de caçadors-recol·lectors que poden sobreviure en una Europa devastada. El mer fet que aquest col·lapse sigui possible hauria de ser suficient per a impulsar polítiques audaces contra el canvi climàtic.
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]