No succeeix tots els dies entrevistar dos pop star!

Com que no? Uxue Alberdi ens va entrevistar majestuosament fa dos o tres anys en aquest mateix mitjà.

Però fa dos o tres anys no estàveu en mainstream; éreu més, com, en la cuneta...

En aquest número de la llum caben les flors i dins de tres o quatre números l'anàlisi d'Hedoi Etxarte, no?

Dieu anàlisi a la crítica de la llenya? És evident que els mitjans de comunicació us tracten massa bé.

Perquè en aquest argument estàvem completament d'acord amb Hedoi: en l'àmbit musical, la crítica a penes existeix. Però l'anàlisi, com sigui, anava més enllà... I, amic, nosaltres gairebé tenim com a germà a Gorka Urbizu!

Ara l'estrella dels teenagers, que al principi hauria estat diferent quan éreu el costat tou dels Diables per les Teulades.

Quan traiem el nostre primer Maxi-CD, van escriure en el periòdic Egin “Només un miracle faria justícia”. És evident que la nostra mare ha encès moltes espelmes a l'església del barri.

I el que ha durat ha estat Bide Ertzean, no Deabruak Teilatuetan.

El grup Joselu anaiak ha aguantat més temps. I s'assemblen més que nosaltres.

Haig de confessar-vos una vista rigorosa: vau preveure que el nou temps polític portaria amb si l'auge del pop.

La nostra destresa no té límits! Deixa tots els teus estalvis a les nostres mans. No et preocupis. Estem formats en el pitjor banc del rock and roll.

El pop s'adapta millor a l'època: perquè és políticament correcte, més estúpid?

Bravo! Perquè miri, un periodista ens va preguntar si el disc Senar dira, de la guerra del 36, era neutral. Els d'El País!

El posicionament en la música el relacionava amb la duresa, sabeu.

Tu i nosaltres estem encara per rebre moltes lliçons. “Venen, venen els germans, les germanes, de la frontera, de la fugida, de la mala herba, de la mala herba”. Hauríem de començar escoltant el gran disc d'Eltzegor Sasitik Sasira (IZ, 1988).

I la teva música pot ser valenta, compromesa, radical, si la passen en Gaztea?

Algunes sessions són les que més ens radicalitzen –i, dit sigui de pas, també els modes d'alguns locutors–. Gairebé tant com UPyD… Però altres sessions són netes.

El que deia! Mainstream! Només us falta musicar els poemes de Kirmen Uribe.

Tros d'animal! El llibre de poemes Bitartean heldu eskutik (Susa, 2001) és meravellós. Avui dia, no obstant això, en el camí cap a la mainstream hi ha tuiteros. Beñat Sarasola, Gorka Bereziartua, Lander Arbelaitz, Els de tarda... És a dir, els goapos d'Argia.