Els esforços per a impulsar l'ús i la visibilitat del basc en les noves tecnologies seran la base de la jornada. Les jornades han estat creades amb l'objectiu d'oferir un enfocament pràctic i mostrar els projectes. La jornada se centrarà en les xerrades de persones amb visió d'Euskal Herria, Països Catalans i a nivell europeu.
Des de casa, el redactor cap de Lander Arbelaitz argia.eus parlarà sobre l'experiència d'Argia. Egoitz Goikoetxea, del projecte Ageri.net, parlarà sobre la importància de difondre els continguts en basc, així com sobre la importància de visibilitzar-los. El convidat parlarà sobre les tècniques per a posicionar els continguts en els primers llocs de les cerques i satisfer per Internet els desitjos dels usuaris euskaldunes.
Albert Cuesta, periodista, traductor i expert en noves tecnologies, parlarà sobre una experiència que s'ha viscut als països catalans. Costa, que va impulsar la campanya de la volta de Twitter al català, donarà el seu punt de vista sobre la situació política a Catalunya. Davyth Hicks, director de l'agència de llengües minoritàries Eurolang, donarà a conèixer la situació i els projectes d'altres llengües minoritàries a Europa.
A més de les xerrades, en les jornades es donaran a conèixer algunes de les experiències pràctiques desenvolupades al País Basc: Es donaran a conèixer els projectes de Tropela, Osasunlingua i Pissarra Digital, entre altres.
L'escamot és un lloc web íntegrament en basc i es basa principalment en competicions de ciclisme. Entorn d'aquesta afició, també han aconseguit reunir gent que no és euskaldun.
Osasunlingua és una aplicació informàtica creada per l'empresa Akting per a l'assistència sanitària. L'objectiu és que els pacients i els metges que no comparteixen el mateix idioma s'entenguin mútuament. El material està implantat en la xarxa interna d'Osakidetza i està disponible en dotze idiomes. Entre els materials hi ha un qüestionari. Cadascun respon en la seva pròpia llengua i els metges reben la informació traduïda a l'idioma que entenen.
La jornada també comptarà amb la presència de la pissarra digital per als bertsos. Es tracta d'una aplicació per a ajudar a aprendre a cantar bertsos, i és un projecte de Manex Agirrezabal del grup IXA. Conté un cercador, un corrector i un comptador de síl·labes. La interfície també compta amb un cercador de sinònims.
Egoitz Goikoetxea Ageri.net treballa en el projecte, assessorant sobre tècniques que faciliten la visibilitat en Internet.
Egoitz Goikoetxea considera que les webs en basca tenen molt a fer per a aconseguir visibilitat en Internet: “Es fan webs, però no es fan per al que la gent busca”. Encara que abans es tractava d'intuïció, Goikoetxea ha destacat que avui dia la mateixa Google dona molta informació sobre el funcionament de la plataforma.
Dues tècniques principals per a aparèixer en les cerques en Google són: una de pagament i una altra de SEU (Search Engine Optimization), “adaptar la nostra web a les condicions del cercador de Google”. En els títols de les pàgines convé incloure paraules clau i etiquetar els continguts en paraules de Goikoetxea: "Perquè Google vegi que un lloc web és més important que un altre, ha de tenir un títol específic sobre el que està funcionant aquesta pàgina. No tindrem un lloc web amb el mateix títol en totes les seves pàgines”. Com més enllaços disposem per a accedir a aquests llocs web, més amunt estarem en la llista de cerques.
Si es fa SEU en basca, en la llista de cerca es podran posar per davant altres continguts en basc, però com en castellà hi ha més contingut sobre temes globals, sovint es dona més enllaços i una millor classificació. “Encara que això ocorri, això no vol dir que no es pugui fer SEU en basca”.
Quant al costum de fer cerques en basca, Goikoetxea s'adona que no hi ha dades, però que el basc fa diverses cerques en castellà, “perquè quan intenten buscar-les en basc no troben el que volen”. Per això, en la seva opinió, és important que les webs creades en basca donin importància a SEU, “en cas contrari, els euskaldunes no faran cerques en basca”.
En definitiva, “en el moment en què creguem els continguts, la clau és posar-los en el lloc de la persona que realitzarà la cerca i tenir en compte el que buscarà”. Avui dia, Google ofereix una petita ajuda: “En la pròpia caixa de cerca dona recomanacions sobre la base de les cerques que ha realitzat la gent anterior”.
El traductor i expert en noves tecnologies Albert Cuesta va posar en marxa una campanya per a retornar Twitter al català. Han passat diversos mesos, i segons el servei twitterencatala.org, a mitjan setembre al voltant de 50.000 usuaris han tingut un perfil en català en el seu compte de Twitter. Segons ha explicat Cuesta, el seu acolliment ha estat més càlida del que ell esperava: “Cal tenir en compte que molts usuaris utilitzen Twitter des del telèfon mòbil i falta per retornar aquesta aplicació”. Per a Cuesta, aquest hauria de ser el següent repte: “Cal afinar la traducció i retornar la plataforma mòbil”.
En la jornada Euskarabildua ha explicat que té molt interès a conèixer els detalls de la traducció de Twitter en basca. Les noves tecnologies són, en opinió del traductor, “eines de gran abast” per a enfortir a les comunitats. No obstant això: “L'impacte en l'ús i el consum al carrer ha de continuar amb cautela, ja que l'efecte diósico de l'experiència no sempre redunda en una millor qualitat lingüística”.
Posar en les opcions de Twitter llengües que no compten amb el suport de l'Estat no ha estat tasca fàcil. En el cas del català, milers de persones es van sumar a la campanya i es van sumar a la petició d'ajuda. El Barcelona també. Twitter també pot ser una eina de pressió. No obstant això, Albert Cuesta considera que, més que per convicció, l'empresa ha donat el permís per cansament: “Probablement la designació de Barcelona com a capital mundial del telèfon mòbil ajudaria al català. Però en l'empresa hi ha poques persones sensibles al català, i alguns dels llocs estratègics s'han posicionat en contra d'aquesta mena de traduccions”.
En la traducció de Twitter, Cuesta ha subratllat la importància del treball comunitari: “Les plataformes digitals faciliten molt l'organització dels col·lectius dispersos per a coordinar accions i aconseguir el suport de la ciutadania”. No obstant això, moltes empreses d'Internet estan pendents de les seves estratègies: “Desoeixen les campanyes ciutadanes que afecten les estratègies de l'empresa”. En paraules de Cuesta, “si els processos que estan ara en marxa acabessin en un altre marc polític, aquestes empreses haurien d'atendre la nova situació”.
Davyth Hicks Eurolang agentziako eta GKEko zuzendaria da.
Zeintzuk dira hizkuntza gutxituen erronkak Interneten eta teknologia berrietan?
Askotan, gure hizkuntzak ez dira “moderno” edo “teknologiko” moduan ikusten, eta horri buelta eman behar diogu. Hizkuntza horientzako oso beharrezkoa da arlo horretan indarra hartzea. Internetek hizkuntza nagusien erabilera indartzeko joera dauka, batez ere ingelesarena. Horren aurrean, sare sozialetan, adibidez, nahiko ohikoa izaten da hizkuntza gutxituen erabilera, eta proiektu oso interesgarriak daude. Adibidez, Galesko Coderdojo izenekoa, nerabeei galesez idaztera bultzatzeko egitasmoa da. Teknologietan hizkuntza gutxituak gero eta naturalagoak izatea ezinbestekoa da.
Europako hainbat hizkuntza komunitatek euren domeinua eskatu dute. Domeinu horiek hizkuntzen erabilera bultzatu dezaketela uste duzu?
Pentsatzen dut domeinuak edukitzeak gure hizkuntzen ikusgarritasuna hobetuko duela, eta beraz, euren erabilera bultzatzeko tresna badira. Interneten gure “lurraldea” izango genuke dominio horiekin. Estatuen mugez gaindi zabaltzen diren hizkuntzentzako, batez ere, oso erabilgarria da, euskararen eta katalanaren kasuetan adibidez. Domeinuak aukera ematen du mugaz gaindikoak batu eta hizkuntza eta kultura bultzatzeko. .cat domeinuak arrakasta handia eduki du, 50.000 orri baino gehiago daude domeinu horregaz erregistratuta. Bretoiera, euskara, galego eta eskoziera hiztunak kanpainak egiten dabiltza ECLID (Europako Interneteko Kultura eta Hizkuntza Domeinuak) erakundearen bidez. Kornuallesen [Ingalaterrako eskualdea] kanpaina berri bat ere badago.
Zelan lagundu dezake prozesu horretan Europako Hizkuntza Gutxituen Gutunak?
Gutuna Europako hizkuntza eskubideentzako erreferentzia da 1990eko hamarkadatik, eta berau aintzat hartuta hizkuntza askok hizkuntz legedi zehatza lortu dute, gaelikoak esaterako. Legearen babesak hizkuntzen plangintzan laguntzen du, hizkuntza gutxituen hazkunde estrategikoan. Sareko garapen bizkorra ikusita, ordea, teknologia berriei dagokien legedi osagarria behar ote dugun pentsatzen hasi behar gara. Horretan gabiltza, eta sarean gauzak azkar aldatzen direla ikusita, guk ere hizkuntza gutxituen plangintzak azkar egin behar ditugu.
Hizkuntza gutxituen gaiak lantzeko berri agentzia ginen hasieran, eta lan esparrua zabaldu dugu; 2009an gobernuz kanpoko erakunde bihurtu ginen. Orain EBLUL Hizkuntza Gutxituen Europako Bulegoa sortu dugu, Europako hainbat elkarte sozialekin bat eginda. Gure arazo nagusia finantzazioa da. Finantzazio egonkorra lortuko bagenu jende gehiagogaz eta intentsitate handiagogaz lan egin ahalko genuke. Beste oinarrizko arazo bat, Europan gure hizkuntzekiko dagoen ezezagutza sinestezina da. Horregatik, Eurolangek Europako Batasunari zuzentarau bat proposatu dio hizkuntza bazterketaren kontra. Bruselan eta Estrasburgon lan handia izango dugu denbora luzez.
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Gasteizen egin duten ekitaldian ireki dute izen ematea, laugarren edizioa hasteko bi hilabete falta direla. Erakundeetako ordezkariak, herritarrak eta entitateetako kideak agertu dira, besteak beste. Euskaraldiaren koordinazioa Euskal Herriko erakunde publikoen eta Taupa... [+]
Korrikaren "bihotza eta burua" erakutsiko ditu dokumentalak. Proiektua gauzatzeko, herritarren babesa "ezinbestekoa" izango dela adierazi dute AEK eta Mirokutana ekoiztetxeak, eta apirilaren 25era bitartean crowdfunding kanpaina bat abiatuko dute jalgihadi.eus... [+]
Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]
Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
Gasteizko 1 zenbakiko Auzitegi Kontentzioso-Administratiboak emandako epaia berretsi du EAEko Justizia Auzitegi Nagusiak. Lan poltsan parte hartzeko euskara maila altuenaren baliokide diren 3. eta 4. eskakizunak indargabetu zituen Gasteizko Auzitegiak.
25 bat eragilek adierazi diete elkartasuna apirilaren 11n Baionako auzitegian epaituko dituzten Intza Gurrutxaga eta Gorka Torre Euskal Herrian Euskaraz taldeko kideei. Egun batzuk lehenago, apirilaren 6an Baionan eginen den manifestazioan parte hartzeko deia ere luzatu dute.
Iruñeko haur eskoletako zuzendariek, EH Bildu, Geroa Bai, Zurekin Nafarroa eta PSNren arteko akordioa kritikatu dute. “Murgiltze ereduaren alde egin dugu beti, baina inoiz ez da gure iritzia kontutan hartzen” salatu du Euskalerria Irratian, Garikoitz Torregrosa... [+]