Els esforços per a impulsar l'ús i la visibilitat del basc en les noves tecnologies seran la base de la jornada. Les jornades han estat creades amb l'objectiu d'oferir un enfocament pràctic i mostrar els projectes. La jornada se centrarà en les xerrades de persones amb visió d'Euskal Herria, Països Catalans i a nivell europeu.

Des de casa, el redactor cap de Lander Arbelaitz argia.eus parlarà sobre l'experiència d'Argia. Egoitz Goikoetxea, del projecte Ageri.net, parlarà sobre la importància de difondre els continguts en basc, així com sobre la importància de visibilitzar-los. El convidat parlarà sobre les tècniques per a posicionar els continguts en els primers llocs de les cerques i satisfer per Internet els desitjos dels usuaris euskaldunes.

Albert Cuesta, periodista, traductor i expert en noves tecnologies, parlarà sobre una experiència que s'ha viscut als països catalans. Costa, que va impulsar la campanya de la volta de Twitter al català, donarà el seu punt de vista sobre la situació política a Catalunya. Davyth Hicks, director de l'agència de llengües minoritàries Eurolang, donarà a conèixer la situació i els projectes d'altres llengües minoritàries a Europa.

Tropell, Osasunlingua i Pissarra digital

A més de les xerrades, en les jornades es donaran a conèixer algunes de les experiències pràctiques desenvolupades al País Basc: Es donaran a conèixer els projectes de Tropela, Osasunlingua i Pissarra Digital, entre altres.

L'escamot és un lloc web íntegrament en basc i es basa principalment en competicions de ciclisme. Entorn d'aquesta afició, també han aconseguit reunir gent que no és euskaldun.

Osasunlingua és una aplicació informàtica creada per l'empresa Akting per a l'assistència sanitària. L'objectiu és que els pacients i els metges que no comparteixen el mateix idioma s'entenguin mútuament. El material està implantat en la xarxa interna d'Osakidetza i està disponible en dotze idiomes. Entre els materials hi ha un qüestionari. Cadascun respon en la seva pròpia llengua i els metges reben la informació traduïda a l'idioma que entenen.

La jornada també comptarà amb la presència de la pissarra digital per als bertsos. Es tracta d'una aplicació per a ajudar a aprendre a cantar bertsos, i és un projecte de Manex Agirrezabal del grup IXA. Conté un cercador, un corrector i un comptador de síl·labes. La interfície també compta amb un cercador de sinònims.

Tècniques de cerca del buscat

Egoitz Goikoetxea Ageri.net treballa en el projecte, assessorant sobre tècniques que faciliten la visibilitat en Internet.

Egoitz Goikoetxea considera que les webs en basca tenen molt a fer per a aconseguir visibilitat en Internet: “Es fan webs, però no es fan per al que la gent busca”. Encara que abans es tractava d'intuïció, Goikoetxea ha destacat que avui dia la mateixa Google dona molta informació sobre el funcionament de la plataforma.

Dues tècniques principals per a aparèixer en les cerques en Google són: una de pagament i una altra de SEU (Search Engine Optimization), “adaptar la nostra web a les condicions del cercador de Google”. En els títols de les pàgines convé incloure paraules clau i etiquetar els continguts en paraules de Goikoetxea: "Perquè Google vegi que un lloc web és més important que un altre, ha de tenir un títol específic sobre el que està funcionant aquesta pàgina. No tindrem un lloc web amb el mateix títol en totes les seves pàgines”. Com més enllaços disposem per a accedir a aquests llocs web, més amunt estarem en la llista de cerques.

Si es fa SEU en basca, en la llista de cerca es podran posar per davant altres continguts en basc, però com en castellà hi ha més contingut sobre temes globals, sovint es dona més enllaços i una millor classificació. “Encara que això ocorri, això no vol dir que no es pugui fer SEU en basca”.

Quant al costum de fer cerques en basca, Goikoetxea s'adona que no hi ha dades, però que el basc fa diverses cerques en castellà, “perquè quan intenten buscar-les en basc no troben el que volen”. Per això, en la seva opinió, és important que les webs creades en basca donin importància a SEU, “en cas contrari, els euskaldunes no faran cerques en basca”.

En definitiva, “en el moment en què creguem els continguts, la clau és posar-los en el lloc de la persona que realitzarà la cerca i tenir en compte el que buscarà”. Avui dia, Google ofereix una petita ajuda: “En la pròpia caixa de cerca dona recomanacions sobre la base de les cerques que ha realitzat la gent anterior”.

Traduint les xarxes socials al català

El traductor i expert en noves tecnologies Albert Cuesta va posar en marxa una campanya per a retornar Twitter al català. Han passat diversos mesos, i segons el servei twitterencatala.org, a mitjan setembre al voltant de 50.000 usuaris han tingut un perfil en català en el seu compte de Twitter. Segons ha explicat Cuesta, el seu acolliment ha estat més càlida del que ell esperava: “Cal tenir en compte que molts usuaris utilitzen Twitter des del telèfon mòbil i falta per retornar aquesta aplicació”. Per a Cuesta, aquest hauria de ser el següent repte: “Cal afinar la traducció i retornar la plataforma mòbil”.

En la jornada Euskarabildua ha explicat que té molt interès a conèixer els detalls de la traducció de Twitter en basca. Les noves tecnologies són, en opinió del traductor, “eines de gran abast” per a enfortir a les comunitats. No obstant això: “L'impacte en l'ús i el consum al carrer ha de continuar amb cautela, ja que l'efecte diósico de l'experiència no sempre redunda en una millor qualitat lingüística”.

Twitter i la llengua minoritzada

Posar en les opcions de Twitter llengües que no compten amb el suport de l'Estat no ha estat tasca fàcil. En el cas del català, milers de persones es van sumar a la campanya i es van sumar a la petició d'ajuda. El Barcelona també. Twitter també pot ser una eina de pressió. No obstant això, Albert Cuesta considera que, més que per convicció, l'empresa ha donat el permís per cansament: “Probablement la designació de Barcelona com a capital mundial del telèfon mòbil ajudaria al català. Però en l'empresa hi ha poques persones sensibles al català, i alguns dels llocs estratègics s'han posicionat en contra d'aquesta mena de traduccions”.

En la traducció de Twitter, Cuesta ha subratllat la importància del treball comunitari: “Les plataformes digitals faciliten molt l'organització dels col·lectius dispersos per a coordinar accions i aconseguir el suport de la ciutadania”. No obstant això, moltes empreses d'Internet estan pendents de les seves estratègies: “Desoeixen les campanyes ciutadanes que afecten les estratègies de l'empresa”. En paraules de Cuesta, “si els processos que estan ara en marxa acabessin en un altre marc polític, aquestes empreses haurien d'atendre la nova situació”.