Els aturats segueixen estigmatitzats?

Abans era un compte llunyà, però ara cada vegada hi ha més persones en atur. No obstant això, l'estigma no s'ha trencat encara. Hi ha gent que es fica a casa, misèria, falta de diners i marginació. Sortir d'aquesta situació és molt dur, veure a familiars i amics que estàs en la pobresa.

L'Assemblea contribueix a fer aquest pas?

L'assemblea d'aturats també serveix per a això, per a parlar amb la gent que es troba en la mateixa situació, per a donar-los suport. Les primeres assemblees semblaven una associació anònima: cadascuna contava la seva història, com vivia la pobresa… Hi havia situacions molt dures. I poder comptar tot això a una altra persona ajuda molt.

Què va ser el que us va empènyer a reunir-vos?

Vam veure que era necessari que els aturats fessin les seves reivindicacions per la boca. Hi ha sindicats que lluiten contra els acomiadaments de les fàbriques, però una vegada al carrer, amb aquesta gent que està sense treball no es fa molt, encara que en realitat és la majoria social. En l'anterior edició es va publicar una dada: El 58% de les persones que viuen a Navarra són pensionistes o es troben en atur, segons l'estudi. Aquesta gent ha de mobilitzar-se.

Per tant, els sindicats us van animar…

Sí, la primera reunió va ser organitzada per militants de diferents sindicats que es trobaven en atur, i d'aquí va sorgir la idea d'una assemblea oberta. En la Plaça del Castell ens ajuntem unes 40 persones i acordem un decàleg.

A Pamplona els aturats ja s'han organitzat abans, és aquest el seu hereu?

En la dècada de 1980 es va celebrar una assemblea d'aturats a Pamplona. La nostra intenció no és que sigui una continuïtat, nosaltres volem ajuntar a la gent que està en atur i denunciar la nostra situació. Aquí sembla que ningú és culpable; no és possible que en una roda de premsa diguin que hi ha mil aturats més i ningú es responsabilitzi d'això.

El seu lema és que sou al carrer però no parats. Quina de les iniciatives dutes a terme en aquests dos anys destacaria?

Tots els mesos hem celebrat nombroses assemblees, amb alts i baixos en el nombre de participants, ja que som un col·lectiu sense militants fixos. Hem treballat molt el tema de la renda bàsica. A Navarra s'han aprovat alguns articles, deixant fora d'aquesta ajuda a la majoria dels aturats. Han creat una altra ajuda per a poder aconseguir treball, però sembla un acudit, crec que només han rebut 19 persones. Ocupem la Residència de Benestar Social del Govern de Navarra per a denunciar que aquest dia ens deixen fora del benestar.

A Navarra, la crisi ha colpejat amb força, és el territori on més ha pujat l'atur.

Les empreses han aprofitat la crisi per a “optimitzar la plantilla”, en definitiva acomiadar a la gent. A això han contribuït la primera reforma de Zapatero i l'última de Rajoy, però també han de veure les polítiques de govern. Els consellers no han estat capaços de tirar enrere ni un ERE, han signat sense analitzar, quan era necessari signar… En realitat, les empreses han tingut la llibertat de tirar als treballadors.

Darrere de les grans dades hi ha uns altres: l'augment dels aturats de llarga durada, l'elevada taxa d'atur juvenil… Què és el que els preocupa últimament?

Les polítiques d'ocupació ja no ens sorprenen, estan immerses en una dinàmica de reducció de l'ocupació pública. L'últim cas ha estat el de la biblioteca del Casc Vell de Pamplona, que serà gestionada per una empresa privada, ja que el Govern no disposa de pressupost per a assegurar el salari de dos treballadors. El que més ens angoixa és que la gent s'està quedant en total indefensió. Hi ha algunes retallades aprovades per Madrid però gestionats a Navarra. No es pot eliminar la renda bàsica, complicar més ajudes de 400 euros, baixar l'atur un 10%… La desprotecció social s'està generalitzant i s'està arribant a capes abans impensables. No obstant això, els immigrants que pitjor estan passant en aquests moments es troben fora de la sanitat pública i de la renda bàsica, per la qual cosa els han obert la porta a tornar al seu país d'origen.

En estar en atur, totes aquestes retallades es noten encara més…

La majoria de nosaltres mai hem necessitat aquestes ajudes. Però et poses en contacte amb els treballadors socials i t'adones que el laberint és cada vegada més difícil, l'única cosa que busquen és que la gent no demani ajudes, estalvia diners. Financen obres gegants com el TAV o el de les hortes d'Aranzadi, i a nosaltres, per contra, ens compliquen el laberint. Estem treballant amb aquesta qüestió de les retallades amb la plataforma dels desplaçats de casa, amb els treballadors socials, amb el col·lectiu d'immigrants… Ens sembla increïble que diguem que no hi ha alternativa; les retallades són de dretes perquè ells són de dretes.

I quina solució concreta heu proposat?

Proposem la divisió del treball. Com arribar a això? En l'administració pública, per exemple, es poden prohibir les hores extres. En els pressupostos d'enguany s'han destinat 5 milions d'euros al pagament d'aquestes hores. També es pot reduir la jornada laboral, situant-se en 35 hores en empreses públiques i privades. Tot això pot donar lloc a la creació de 60.000 llocs de treball en Hego Euskal Herria.Hem traslladat la proposta als comitès d'empresa perquè els treballadors la debatin allí i ara també comencem als ajuntaments, exigint que els seus treballadors no facin hores extra i que exigeixin el mateix a les empreses privades que subcontractin a través dels plecs de condicions.

Aquestes mesures queden a càrrec de l'Administració. Però, què pot fer el ciutadà en el dia a dia?

Hem creat una espècie de llista de professionals. Hem començat en el Casc Vell i en la Chantrea, on apuntem als professionals del barri (lampistes, paletes…) i tractem de posar en contacte als veïns i veïnes que necessitin aquests serveis amb aquests treballadors qualificats. Que un veí necessita lampista? Doncs que cridi al lampista del barri. És una xarxa per a generar més treball en el barri.

Ara es parla molt d'economia social, de cooperatives, que els treballadors puguin prendre decisions.

Hi ha una altra iniciativa que recentment hem posat en marxa: hem creat una cooperativa de servei d'àpats per a donar servei a menjars populars i esdeveniments d'aquest tipus, amb l'objectiu que les persones que participin en l'assemblea d'aturats tinguin uns ingressos mínims. A més, d'una forma o una altra, hi ha gent treballant en les hortes d'Aranzadi. Ens sembla interessant començar a parlar de sobirania alimentària, sobretot perquè hi ha gent que no té res a menjar, perquè no té diners per a això.

Heu conegut aquestes situacions en les assemblees?

Sí, hi ha gent que passa un mes amb molt pocs diners, parlem de 100-150 euros. Perquè facis una idea: a alguns els costa moltíssim acudir a les assemblees, viuen en l'altra punta de Pamplona i pagar l'euro que costa Villabesa és un sacrifici per a ells.

Qui són els culpables de la situació que pateixen els ciutadans?

És el mateix sistema, el capitalisme. I si ens anem més a baix, Angela Merkel i el Banc Central Europeu no són més que una excusa, sempre tirem la culpa a l'altra. El discurs de Barcina és que ha de complir les normes que venen de Madrid, Rajoy diu que no pot fer res...

Però el sistema el componem tots.

No nego que en part no tinguem culpa, perquè hem consumit més del que necessitàvem. Però d'altra banda, els que ens governen han malbaratat diners públics, han construït infraestructures que no serveixen per a res, aquí estan el circuit dels Arcs, el Navarresa Sorra… Ells tenen la culpa, s'han basat en el ciment en lloc d'en la gent.

Vostès van demanar crear una taula d'ocupació. Com està la cosa?

Vam estar en una comissió parlamentària de treball i demanem la constitució d'una taula d'ocupació. Aquesta idea la vam proposar als partits, i alguns la van fer seva, però no ha fet un altre camí. Per a nosaltres és interessant que els aturats tinguin veu i vot en aquesta taula.

Al juny es va crear la plataforma Herri Ekimena. Per a què serveix reunir-se en aquestes plataformes?

És bo ajuntar a col·lectius i col·lectius en aquests moments, i la Iniciativa Popular és plural i oberta. És cert que hi ha col·lectius agrupats en altres plataformes, per dir-ho d'alguna manera, més adscrits a altres sectors. Cal buscar què és el que ens uneix a tots els moviments socials i treballar a partir d'aquí.

En els últims temps, un comitè d'empresa ha convocat una manifestació en la qual també participen treballadors d'altres empreses, com va ocórrer amb el kayab d'Orkoien. Sembla que la solidaritat augmenta.

Sembla que sí. La línia de treball i desocupació és cada vegada més prima, l'ocupació fixa és un somni. La pròpia crisi ha obligat als treballadors i als comitès d'empresa a unir-se. En la manifestació de Kayaba també va participar l'assemblea d'aturats, alguna cosa que alguns periodistes no entenien.
(...)
Pensem que ha d'haver-hi algun tipus de vincle entre els quals treballen i els que no, perquè els empresaris ens utilitzen com a xantatge als aturats. Va succeir en Inasa, en Irurtzun: “Que no volen treballar amb els mínims del conveni del metall? Hi ha 48.000 persones disposades a rebre el vostre treball”. Mentre no trenquem aquest xantatge, la situació serà insostenible per als quals treballen i no tenen treball.

El pròxim 26 de setembre es durà a terme una vaga general. Per què ho heu protegit?

Ens ha semblat necessari que també els moviments socials facin una crida a la vaga, no sols els sindicats. La gent en atur, els pensionistes, els joves haurien de secundar i fer vaga, omplir de contingut aquest dia, ha de ser més una vaga social que una vaga laboral.Amb les últimes reformes els drets laborals han quedat en res i ara hem de lluitar per a no perdre els drets socials, hem de protegir la gent que està més espatllada. Si no som capaços de fer-ho, no ens retornaran els drets laborals.

I per a això servirà la vaga?

L'anterior vaga va servir per a trencar el govern de coalició a Navarra. Aquella vaga va obligar el PSN a retrocedir, ja que molts dels seus votants també van fer vaga. Aquesta ha d'obligar a Barcina a retrocedir. No obstant això, les vagues d'un sol dia haurien d'anar més enllà, serveixen per a l'autoafirmació, però a partir d'aquí es necessita un seguiment. L'endemà de l'última vaga, diversos amics ens tanquem a l'església de Sant Lorenzo per a reivindicar que la lluita ha de continuar.

Tornareu a fer una cosa així?

Estem discutint entre els que ens reunim davant la Diputació, però encara no tenim res tancat.