Molt interessant l'entrevista realitzada per Bereziartua a Saizarbitoria i publicada en Argia. M'he sentit molt part de l'escriptor donostiarra en una única preocupació. Transcric: “Tinc la sensació que estem en vespres d'alguna cosa i no ens assabentem. Qualsevol cosa pot passar i som aquí (...). Una de les preguntes de la meva joventut és què sentia la gent el 17 de juliol de 1936, per exemple, a Sant Sebastià. La vespra de la guerra, el conductor del tramvia havia marxat al seu treball amb normalitat? L'amo al mercat normal? No notaven res?”

Tinc la mateixa impressió fa molt temps. És a dir, que estem en vespres d'alguna cosa. No fa falta dir una cosa greu. A alguns dels que vivien en el 36 els he fet jo alguna vegada la pregunta que fa Saizarbitoria, i la impressió que he tret de les seves respostes és que, per exemple, tots esperaven alguna cosa. Les diferències es produïen en el càlcul de la gravetat del que anava a succeir en les previsions.

Ara, en canvi, la societat està adormida. A no ser per algun estúpid que un altre, ningú sembla esperar res greu. O si ell ho espera, està tranquil. Però, és per a creure que aquesta decadència econòmica no té conseqüències polítiques de la mateixa magnitud? Les dades són preocupants, i tant de bo m'equivoqués, però posem-nos en el pitjor –en el pitjor que a mi se m'ocorre, qui sap si no pot ser pitjor–: Si Grècia surt de l'euroregió, qui van darrere de Grècia, i si l'euroregió desapareixerà, la utopia inversa fa un any semblava impossible; ara, en canvi, totes les grans empreses, els economistes, tots els analistes. Això, al cap d'un any en el qual les pitjors previsions s'han complert sense parar. Sense l'Euroregió, o fora de l'Espanya de l'euro, qui impedirà als ultradretans que estan agafant cada vegada més força fer el que vulguin? Almenys Estrasburg. D'altra banda, cal recordar quins són els desitjos dels ultradretans? Recordeu el programa: Dissolució de l'Estat d'autonomia, privatització de serveis públics, il·legalització de partits polítics, aplicació de la condemna vitalícia a presos, etc.

D'aquesta manera, nomenar un petit general vibratori gallec al capdavant de tot no seria més que un pas lògic. O potser no seria necessari, perquè bastaria amb un “home de negre”, acompanyat d'una fustera que no coneix les retallades.

Catastrofisme? Que així sigui, paraula d'honor.