El dubte està tancat. La cita serà el 21 d'octubre, amb unes característiques especials. El nou cicle polític de la CAB es caracteritza per ser les primeres eleccions a nivell d'Euskadi. A més, les coses es van aclarint en l'últim temps, que la samarreta d'alguns ha conegut els límits. És cert que abans de l'apartheid totes les sensibilitats polítiques tenien la possibilitat de participar en les eleccions; però és una situació absolutament nova, de l'era, que els sobiranistes d'esquerres es presentessin reunits a la cita d'aquest àmbit per a donar la necessària continuïtat a la seqüència de cites iniciada al maig de l'any passat en el camí estratègic. Em sembla fonamental recordar que amb la resolució Euskal Herria Zutik es va materialitzar la necessària inflexió. A més d'entendre la política d'una altra manera, es van definir tres àmbits per a generar canvis, l'institucional, el de les mobilitzacions i l'ideològic; tres, i els tres, en el jou. És inoblidable, encara que aquesta vegada es tracti de la cita d'octubre.

A Euskal Herria necessitem canvis, molts i molt diversos, en el marc polític i socioeconòmic, alhora, encara que en el full de ruta hi ha diferents destins intermedis en l'espai i en el temps. Però això és, al meu entendre, la gran lliçó apresa en impulsar la nova era, els canvis necessiten transició i la transició les condicions favorables. Per tant, EH Bildu ha de crear noves condicions favorables i reforçar les existents, amb pedagogia i credibilitat, per tant, en l'aspecte polític-tècnic, i en aquesta consolidació fundacional la cita d'octubre és fonamental. Pensar que les condicions de canvi de marcs són per si mateixes, més encara, històriques, fa més necessari un marc ideològic, tret que caiguem en fal·làcies.

No es tracta de canviar de cicle en aquest mes d'octubre, sinó de canviar de rumb. A això venen les condicions, perquè aquesta cita marcarà l'espai soci-polític de tots els anys en tot el País Basc, i no ho estic mirant des d'un punt de vista merament institucional. Des de la nova direcció cal superar el tradicional esquema de fronts desfasat i interessat per a crear noves condicions favorables en amplis sectors de la societat. Enfront d'aquest esquema, en la confrontació cal posar un esquema de models, defensant des del carrer i des del cap, no sols des del banc, sinó també des del carrer, l'àmbit dels canvis que volem incidir en el marc polític i socioeconòmic. Hem de presentar la sobirania com una necessitat de la majoria, prevalent la proximitat del poder.