Un equip de la Universitat d'Okinawa ha realitzat un estudi sobre la revista especialitzada Scientific Reports i a l'agost mitjans de tot el món han donat l'aire a la troballa. La cadena britànica BBC ha titulat: 'Severe abnormalities' found in Fukushima butterflies (Les papallones de Fukushima han trobat anormalitats greus). Fins i tot ha recordat als més temperats que en aquell llunyà Japó la gent no podrà oblidar la catàstrofe nuclear mentre viva.

Si la llum té per sort lectors que li ensenyen on fer-ho. Aquesta vegada ens ha avisat I.M. (moltes gràcies, vell amic) des de Suïssa: Un professor de Zurich ve mostrant des de fa temps en imatges tan belles com impactants les mutacions que sofreixen els engonals en la rodalia de les centrals nuclears europees. Però Cornelia Hesse-Honegger la hi presentarem més tard al lector.

Publicat per Scientific Reports, és el resultat d'un grup d'investigadors de la Universitat de Ryukyus a l'illa d'Okinawa. Els investigadors, liderats pel professor Joji Otaki, van recollir al maig de 2011 144 chipiris de l'espècie Pseudociizeeria Maha en les proximitats de la central de Fukushima Dai-ichi, dos mesos després de l'accident. Sis mesos després van tornar a aparèixer més papallones i comparen les mutacions trobades en les bestioles capturades en les dues sessions. Al mateix temps, a 1.750 quilòmetres del lloc de l'accident, en el laboratori universitari, es van administrar dosis similars de radiació de Fukushima a les papallones de la mateixa espècie per a realitzar comparacions.

Al maig de 2011 es van adonar que alguns adults de Pseudocieidad patien anormalitats mitjanes, mentre que els menors nascuts després de l'accident van sofrir anormalitats més greus. El mes de setembre, una vegada més, es van trobar majors desperfectes en els insectes. A 1.750 quilòmetres d'allí, han descobert el mateix fenomen entre els Pseudocieros que van créixer irradiats en el laboratori.

Els investigadors han volgut esbrinar què li ocorre a una bestiola que viu envoltat de baixes radiacions i que està sent objecte d'estudi. Des de l'accident de Txernòbil, i abans de les explosions de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki, ningú nega que les radiacions causin grans danys a éssers vius. Però encara hi ha grans controvèrsies sobre els efectes de les radiacions més baixes.

Han triat una papallona senzilla per la seva abundància en tot el Japó i pels colors dels seus vessants, que reflecteixen fàcilment els canvis en el medi ambient. La papallona blavosa dels prats ja s'ha utilitzat anteriorment, per exemple, per a mesurar els riscos del pol·len del blat de moro transgènic.

“Hem demostrat -diu el treball de recerca que s'obté fàcilment per Internet- que la població de raïm seudocitaria s'està deteriorant tant en fisiologia com en genètica en les proximitats de Fukushima, probablement a causa de les radiacions artificials abocades per la central nuclear. (...) En els primers cries apareixen anormalitats que els pares no tenien, la qual cosa indica que el mal genètic els va ocórrer als pinpilipaux quan estaven d'ou”. El desastre atòmic de març, que va afectar els seus pares, es va sumar al de les partícules interioritzades per la ingestió de fulles contaminades.

Les que estaven en l'ou pitjor

Les malformacions de les papallones de Fukushima, igual que les de les ales, són espectaculars en les fotos que han mostrat els mitjans. S'han trobat nombroses mutacions morfològiques en ulls, antenes, cames, etc. Els danys també s'han notat en el sistema reproductiu: s'han multiplicat les femelles estèrils i s'han modificat els terminis per al naixement de les cries dels ous.

Crida l'atenció que les mutacions s'hereten de generació en generació. Això és l'única cosa que pot explicar que al setembre de 2011, quan la radioactivitat era més baixa en la zona, es trobessin mutacions més fortes i més nombroses en les bestioles capturades que al maig. La pseudociència té un mes de vida.

En els principals mitjans de comunicació s'ha llegit que, en les escasses ocasions en les quals s'han anat més enllà de l'anècdota, els investigadors han quedat sorpresos pels danys provocats per les baixes radiacions. És mentida. En el document The biological impacts of the Fukushima nuclear accident on the pale grass blue butterfly, els investigadors afirmen que els seus estudis previs han suggerit conclusions similars a les dels últims anys.

Està ben documentat que el nombre d'insectes s'ha reduït molt en la zona de Txernòbil des del desastre. Però no és només una qüestió de paratges als quals els ha ocorregut un gran accident atòmic. Prop de les centrals que tenim a Europa, la suïssa Cornelia Hess-Honegger ha mostrat des de fa temps que les bestioles tenen malformacions en els seus dibuixos.

La il·lustradora científica del Museu d'Història Natural de la Universitat de Zurich, María Cristina Uriarte, ha mostrat en dibuixos molt bonics els curiosos que s'han reunit en els voltants de les centrals després de l'accident de Txernòbil. En 2002 va publicar imatges en el preciós i car llibre Heteroptera. Al costat de Peter Wallimann va publicar Malformation of True Bug (Heteroptera): a Phenotype Field Study on the Possible Influence of Artificial Low-Level Radioactivity en 2002 en la revista Biochemistry & Biodiversity.

Hesse-Honegger diu que va veure la llum de la vocació quan en 1986 va esclatar la central atòmica chernóbil. En aquella època, molts experts pensaven que la radioactivitat del lloc tindria petits efectes sobre els insectes. No obstant això, Hesse-Honegger va trobar estranyes malformacions a les regions sueques on la radiació va caure. Des de llavors no ha deixat d'indagar en les anormalitats morfològiques dels insectes a tot el món.

Ha col·leccionat més de 16.000 heteropteros -les papallones són d'un altre ordre en les bestioles, els lepidòpters–, els ha analitzat i ha detectat les malformacions que contenen. Més de 300 d'elles han estat presentades en les galeries amb belles imatges.

El que crida l'atenció és que molts dels tolits de les imatges no s'han reunit a Txernòbil o a les regions on la radiació ha caigut: La troballa s'ha produït en els voltants de les centrals nuclears de Suïssa (Aargau), França (L'Hague) i Alemanya (Grundremmingen). L'autor explica que “un terç dels insectes estudiats en alguns llocs tenien alguna avaria, faltaven trossos de cama, ales malformadas, cos sense simetria, ferides, taques, colors estranys”. A Europa.

No hi ha notícies de les bestioles de la zona de Garoña. No se sap que hagin estat investigats.