El curs va tenir lloc en Carballo, la Corunya. Va ser organitzat per la Coordinadora de Traballadores/as de Normalització dona Lingua, associació de tècnics lingüístics de la zona, i la Universitat de la Corunya, durant tres dies. Es va tractar de posar en contacte la normalització lingüística amb la justícia social. Per a això, van convidar a participar a ecologistes, immigrants, activistes, feministes, a favor dels drets de les lesbianes, joves, etc.
Apostar pel gallec és just, és just. I el gallec ha de sumar-se a altres reivindicacions que són correctes. Aquesta és la principal conclusió que han tret els organitzadors de les jornades. Almenys, he tret altres conclusions. Tal vegada aquests poden tenir un camí poc abrupte per a adaptar-se a la nostra situació lingüística.
En més d'una ocasió, els ponents i els participants de les jornades van fer referència a la paraula autoconfiança, d'aquesta manera o d'una altra manera (orgull, apoderament…). Les persones que han treballat a favor del gallec han treballat fins ara en funcions d'alt nivell: universitat, mitjans de comunicació, ensenyament, administració, justícia… Mirant a les funcions d'alt nivell i demandant sovint a l'administració.
Però les coses estan canviant, encara que sigui a poc a poc. Aquí estan els mitjans de participació ciutadana que s'han creat en l'últim any (Sermos, Praza, Dioivo), les escoles de participació ciutadana (Semente, iniciativa Galiza co galego), els nous models d'intervenció (model Burela), etc.
En la jornada es va assenyalar que potser ha arribat el moment de prendre la ciavoga. Potser és el moment de canviar d'estratègia. Això no vol dir que calgui suspendre el treball a favor de les funcions de nivell superior, no vol dir que no s'hagi de demanar a l'administració. De cap mode. Però potser ha arribat el moment de treballar en noves línies de treball.
Fins al moment, no s'ha prestat la deguda atenció al que es fa en gallec. No s'han treballat en profunditat les actituds dels parlants, no s'ha treballat la fidelitat de manera directa. I ja és hora de cuidar als que ho fan en gallec, ja és hora de protegir-los, perquè són els veritables protagonistes de la normalització, els autèntics agullons.
Cal donar importància a les pràctiques quotidianes habituals, inflar la manxa de la lleialtat. És imprescindible tenir parlants que estiguin plens de confiança i orgull. Perquè cada comunitat ha de cuidar-se a si mateixa, governar-se a si mateixa. Però per a això són necessaris els parlants que creïn en la comunitat.
És molt recomanable analitzar les eines que han utilitzat altres moviments –moviments amb altres plantejaments justos– i adaptar-les, en la mesura que sigui possible, a la normalització lingüística: per exemple, estratègies d'apoderament emprades per les feministes, tècniques de frustració de prejudicis, formes de negociació i lluita amb l'administració...
Objectiu: crear i protegir els parlants que siguin models. Tot el que fa en gallec, encara que sigui en part, és normalitzador, impulsor del canvi (o no) de la llengua. Les persones gallegues han d'interioritzar la seva condició de normalitzadores i adoptar vies per a canviar les seves actituds lingüístiques. Per a això és necessari acaronar a aquests parlants.
També es van tractar temes com la sostenibilitat, la transmissió del llenguatge, els espais respiratoris, la proximitat, l'imperialisme lingüístic, les xarxes horitzontals, Internet…
A favor de les diferències i de la llengua, el viscut en les jornades no és molt diferent del que vivim en la nostra. En alguns comptes, on gairebé es col·loca Galícia, el País Basc pot tenir el mateix resultat. No obstant això, s'enriqueix quan es reben altres realitats i inquietuds.
Burela Lugoko A Mariña eskualdeko herria da, 12.000 biztanle ingurukoa. Orain dela zazpi urtetik, Burela eredua izeneko interbentzio soziolinguistikoa ari dira egiten. Hizkuntza plan berezia daukate herri horretan.
Behetik gora egindako plana da, institutuko gazteek eta irakasleek bultzatutakoa eta udalak onartua aho batez. Horrez gain, partehartzailea da. Plana aurrera eramaten dute herriko gazteek, irakasleek eta herritarrek. Eredu horretan ez dago hizkuntza teknikaririk.
Orain arte, urtero gai bat landu dute: hilerriak, notariak, merkataritza, eliza, osasungintza, musikagintza… Hiztun berriei arreta berezia jartzen diete, baita etorri berriei ere. Radio Burela irratian Proxecto Neo irratsaioa egiten dute astero. Aldi bakoitzean galiziera nagusitan ikasi duen pertsona bat edo batzuk gonbidatzen dituzte euren ikasketa prozesuari buruz hitz egiteko. Burela ereduak hainbat sari jaso ditu Galizian eta Espainian berrikuntza pedagogikoengatik. “Modelo Burela” terminoa idatzita, eredua azaltzen duen ordubetetik gorako bideoa aurkituko duzue Interneten. Argia.com-en ere multimedia materiala izango duzue aurki.
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Matute va escriure en twitter a propòsit d'unes declaracions de Feijóo en la campanya electoral gallega: “aquesta gent no pot guanyar”. I han guanyat. BNG ha pujat molt, diuen tots. En TVE diuen que els partits nacionalistes no tenen per què ser dolents (parlaven de... [+]
"Sindikatuak enpresa zekenenak bezalaxe jokatzen du", salatu dute beharginek. 2014tik izoztuta duten hitzamen kolektiboa eguneratzea eta soldata-igoerak eskatzen dituzte.