El treball dels més petits
- El documental Eskola bizia, herri bizia mostra, en poc més d'una hora, la comunitat que construeix el mateix projecte, superant les dificultats que això comporta. El director Iñaki Alcalde ha rebut amb elegància les vivències dels alumnes, professors, pares i representants municipals de Guipúscoa, que compleixen 25 anys des del seu naixement.
Per a tractar temes científics, han començat un projecte col·lectiu en la petita escola de Berrobi. Primer han d'adquirir la bateria, els cables i la resta i fer el motor elèctric. Els propis professors han après en el camí: “No sabem molt bé com serà el recorregut, però anem plegats fent camí, cadascun amb les seves aportacions. L'objectiu és que tots progressin des del punt de partida d'un mateix, i a través d'un projecte i en una aula amb diversitat d'edats, cadascun té més possibilitats d'aconseguir l'èxit al seu nivell”. Els professors han tingut a un pare de la localitat que és enginyer. “Els mestres s'impliquen molt amb els nostres fills, nosaltres no serem menys”, diu en el documental. També han realitzat una visita al Museu de la Ciència de Donostia-Sant Sebastià, on han mostrat la seva curiositat i preguntes sobre el tema. I al final, els nens i nenes han aconseguit fabricar cotxes elèctrics de la grandària de les joguines. Els han provat en una gran festa, entre jocs.
Alcalde també ha recollit l'experiència d'escoles d'Abaltzisketa, Larraul, Zerain, Itziar, etc. Tots funcionen amb grups petits i variats, i això és el que fa que siguin tan enriquidors. “Com ens comportem amb la diversitat d'edats? Eki no és un nen de 5 anys, és Eki, i ell és Maider, Galder, Edurne… Son persones i ens adaptem a les característiques i ritmes de cada nen i nena, perquè els petits grups ho permeten”, diu un professor. Els més petits aprenen a través dels majors i els més majors, ensenyant als més petits, assimilen millor els continguts.
La pel·lícula també dona la paraula als pares implicats, ja que l'escola és la llavor que el poble sembra per al poble. “Ens demana més participació que en els grans pobles, però és una inversió molt productiva, i a més manté a la comunitat, al poble”, diu un dels pares. És més, les petites escoles són un exemple de comunitat educativa reivindicada pedagògicament, ja que participen persones de diferents sectors i àmbits en l'educació del nen: “La comunitat d'aprenentatge exigeix la integració de tot el món a l'escola, fa falta un poble sencer per a educar a un nen, i als pobles petits això es pot fer de manera natural, a l'escola es pot entrar tot el poble”.
Però no tot és rosat. Respecte als números i la despesa, l'Administració posa moltes vegades traves, i hi ha hagut més d'una escola a punt de tancar per no cobrir el nombre mínim d'alumnes. Els protagonistes diuen que cal actuar amb perspectiva de futur, perquè la inversió d'avui és fruit del demà, perquè els nens i nenes que reben una educació de qualitat es desembolicaran millor en els seus estudis posteriors i perquè la seva aportació a la societat és major. En aquest camí, 27 escoles petites de Guipúscoa, 800 famílies, 1.200 alumnes i 175 professors es mostren unides i forts en un preciós retrat rodat per Iñaki Alcalde.
Nicolas Philibert zuzendari frantziarraren Être et avoir dokumentala (2002) dakarkigu gogora Alcalderen lanak, ezinbestean. Film horrek ere, 4 urtetik 10era bitarteko haurrak ikasgela bakarrean hezten dituen eskola txikia du ardatz, Frantzian, Auverniako herrixka batean. Pazientzia handia duen Georges López irakasleak ikasketetan, baina batez ere bizitzan aurrera egiten lagunduko ditu umeak. Milioi eta erdi ikusle bildu zituen Europako zinema-aretoetan eta nazioarteko hamabost sari eman zizkioten. Biak ere, lan gomendagarriak dira ikaskuntza-irakaskuntza prozesu konplexuan eredu bila dabiltzanentzat.
