Després del meu últim article, al carrer, em va dir de sobte un conegut: “Si a tots els poses aquest salari basi, ningú voldrà treballar”. Em va sorprendre sobretot perquè fins ara no sabia si algú llegia els meus articles.
-Bo-vaig contestar-; “Hi ha molta gent que viu sense treballar. Els rics, els que es jubilen o tenen malalties, però sobretot els aturats que volen treballar i no poden fer-ho”.
Quan parlem de treball, sempre ens referim exclusivament al treball assalariat, però també hi ha grans àrees de treball sense sou, com el treball domèstic que realitzen les dones o el que es fa voluntàriament, o el treball comunitari que s'ha fet de manera habitual als nostres pobles.
Pel que fa al treball assalariat, el pitjor és que molts no poden fer-ho (en Gure Herria tenim 160.000 aturats), i a més, en el futur, gràcies a aquest mercat global i als avanços tecnològics, no hi haurà treball per a tots. Uns pocs tindran molt, i molts altres, gairebé tots, molt pocs, dic treball.
El que em va dir aquest conegut sense pensar-lo massa és el que pensen els nostres liberals de dretes. Els jeltzales, per exemple, quan es va parlar d'aquest dret en el Parlament espanyol deien: “Vostès volen imposar el dret a no treballar”.
Les dretes, les llums, van veure immediatament l'efecte d'aplicar el salari basi: la pressió global del treball assalariat, la pressió de la necessitat de subsistir es perd: comparant el treball amb el mercat, no funciona la seva societat capitalista.
D'una banda, els joves, en comptes de començar a treballar per ofegar-se, tindrien l'oportunitat de passar uns anys de formació, de fer altres treballs que els agradin, de fer treballs solidaris o creatius, de desenvolupar aficions. D'altra banda, els empresaris haurien de posar condicions de treball millors, salaris més alts, perquè la gent treballi amb ells, per als qui volen “augmentar” les seves propietats o el seu benestar.
Finalment, els treballadors no haurien de fer hores extres, els jubilats no estarien obligats a fer un treball no declarat, per a guanyar alguna cosa més al marge de la seva pensió, i les mestresses de casa no estarien tan mal si matessin al marit treballador.
El treball és l'alliberament del salari, un assoliment real que s'hagués aconseguit amb una renda bàsica digna. Alliberar el treball de mercaderia. Tenir dret a no fer un treball assalariat i a treballar per a tots.
En l'època en què estem, val la pena intentar-ho?
Aitor Esteban izango da EAJko EBBko hurrengo lehendakaria eta jeltzaleek salduko dute horrela, zuzendaritza berrituta, buruzagitza berria prest dagoela alderdiaren berrikuntza prozesuarekin jarraitzeko.
Grup Itzal(iko)
bagina: Flores de Fang.
Actors: Els comentaristes seran Araitz Katarain, Janire Arrizabalaga i Izaro Bilbao.
Adreça: IRAITZ Lizarraga.
Quan: 2 de febrer.
On: Saló Sutegi d'Usurbil.