A l'hora de mirar l'entorn polític em crida l'atenció l'habilitat dels polítics per a canviar opinions, arguments i objectius, i la capacitat que té la societat per a suportar aquests canvis o retrocessos.

En els últims mesos també he trobat a faltar coherència política en alguns casos, i en uns altres, he vist una coherència clara. Coherència amb les pròpies opinions o trajectòries i els fonaments de la societat.

Explicaré alguns fets:

El Lehendakari López ha promès que el Govern d'Espanya del PP –i les Corts– no complirà les retallades aquí si no està obligat legalment perquè vol defensar el benestar i l'autogovern. Bé, sí, objectius dignes i indispensables per a qualsevol governant. Però, desgraciadament, a López li falta credibilitat perquè ha perdut un mínim de coherència. En cas contrari, com entendre que en 2010 i 2011 les retallades acordades pel Govern espanyol del PSOE i per les Corts s'hagin aplicat de manera concreta i rigorosa en la Comunitat Autònoma d'Euskadi? Com entendre que els arguments que ara està utilitzant el Govern Basc –defensa de l'autogovern, del benestar i de la negociació col·lectiva...– no s'hagin tingut en compte fins ara i que s'hagin utilitzat raons totalment contràries jurídicament? On estan els vincles, la base, l'interès general i la defensa de la ciutadania? La seva fidelitat al partit i la seva rendibilitat política li han donat en aquest cas “coherència” al lehendakari.

Els esdeveniments d'Andalusia també han donat els seus fruits. Juan Manuel Sánchez Gordillo i altres companys roben menjar en supermercats i es produeix un escàndol. No defensaré jo el robatori –per a mi, a més, això no és un robatori– i menys la violència, però aquests “atacs” m'han semblat absolutament coherents. Coherents amb el que succeeix en la societat i amb el que la ciutadania està sofrint. També coherent amb els drets de la ciutadania, perquè la funció social limitarà el dret a la propietat privada, segons la Constitució espanyola. Per tant, encara que per a això es necessiten lleis i procediments, és evident que el benestar de la ciutadania està per sobre de la propietat privada. Aquestes accions, a més de la manipulació que s'ha donat, han estat absolutament coherents i han provocat un debat social i una reflexió profunda sobre els drets fonamentals.

A l'hora de parlar de coherència, també m'agradaria fer referència a les eleccions del pròxim 21 d'octubre. A principis de maig d'enguany, el lehendakari López va perdre el suport del PP i, per tant, l'únic suport que va tenir per a arribar al càrrec. En aquell moment, la coherència política exigia un pacte permanent o la convocatòria d'eleccions amb un altre grup parlamentari. El lehendakari no va voler fer res d'això i, finalment, s'ha vist obligat, encara que ningú sap què ha canviat des de maig.

Però les eleccions han donat més que què dir. El que passa és que hi ha els qui reivindiquen que els qui han marxat d'Euskal Herria per l'amenaça d'ETA puguin votar aquí. Seria coherent garantir un dret efectiu de retorn als exiliats mitjançant la concessió de tota mena d'ajudes. Però no trobo cap coherència amb el fet que es voti aquí, perquè cal votar en l'àmbit en el qual es juguen els interessos particulars i, en aquest cas, aquest vot no afectarà els que viuen fora. La veritat és que ocorre el mateix amb el vot dels emigrants i, per tant, demanaria que es replantegi això també.