“Si em porten un informe científic que diu que en Benavarri (Baixa Ribagorça) es parla l'aragonès oriental, parlarem. Avui dia, ningú –ni la universitat ni la comunitat científica internacional– posa en dubte que el que allí es parla és català, excepte algun grup pseudocientífic o sasilingüístico”. L'alcalde de Benavarri, el socialista Alfredo Sancho, és professor i representant en el Consell Escolar d'Aragó. En el Consell es va debatre sobre la llei de les llengües i Sancho va presentar una esmena en contra de la llei. L'esborrany proposat pel Govern d'Aragó va ser rebutjat per la majoria de l'oposició.
El Govern d'Aragó va sol·licitar al Consell Escolar únicament la seva opinió sobre el capítol 5 de l'esborrany. Aquest capítol tracta l'ensenyament de les llengües i el govern va pensar que el Consell Escolar no es fixaria en com es deien les llengües. Però la llei té molts punts febles i Sancho els ha corregit a gust. Per a començar, “per què no diu exactament quines llengües cal ensenyar?”. La crítica és clara i nítida: “Com ensenyar l'idioma, si no sabem a quin idioma estem parlant?”.
En segon lloc, l'alcalde de Benavarri ha dit que la llei ha de “garantir el rigor científic”, i s'allunya dels criteris de la filologia universal, ja que el projecte de llei denomina llengües aragoneses a les llengües que els filòlegs denominen aragonès i català.
En tercer lloc, encara que el capítol 5 fa referència al “ensenyament de les llengües”, no es refereix a la “formació, acreditació o titulació del professorat”. En quart lloc, “no es diu quins certificats tindran els alumnes en finalitzar l'ensenyament”. Fins ara, a l'alumne que cursava l'ensenyament en català, se li atorgava el certificat de nivell B (mitjà) expedit per la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya.
Sancho va aconseguir que la majoria del Consell Escolar votés en contra del capítol 5. Representants de sindicats, associacions de pares i mares, moviments d'innovació pedagògica i representants dels pobles van votar en contra. El pp dels pobles i el Partit Aragones de la Parella no van votar. L'esborrany va ser votat per representants de l'administració, de la patronal privada i de la patronal de les escoles concertades.
En la pròxima reunió del Consell Escolar va intervenir la consellera d'Educació, Universitats, Cultura i Esport del Govern d'Aragó, María Dolores Serrat. Nascut a Ripoll (Girona) en 1955, és un català parlant i és el màxim responsable de la secció que impulsa la llei de les llengües. En resposta a la pregunta d'Alfredo Sancho, va dir que no es tractava de crear un “debat filològic”, que ell parlava “català central”, diferent del que es parla en la Llista d'Aragó i que a aquest últim li volien dir aragonès “com a València li diuen valencià”. I va dir que la llei li havia creat “problemes familiars”.
La qüestió és que la llei, a més de canviar el nom del català, genera confusió amb l'aragonès. L'aragonès és la llengua que es parla en el nord d'Aragó i ha sofert un fort retrocés en l'ús social.
“La llei és una manera de negar la identitat de les dues llengües. Amb un tret llança dos ocells: nega la unitat de l'aragonès, perquè el divideix en diversos idiomes; i nega el català, que és l'idioma que més els fot”. Ramón Sistac, nascut en Camporrells (Osca), és membre del Departament de Filologia de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) i director de la secció d'idiomes del Centre d'Estudis Ribagorzans. “Dir que les llengües aragoneses es parlen és no dir res: desvirtuar les llengües i posar-les a l'altura del destí”.
La llei preveu una acadèmia per a les llengües aragoneses. Segons ha denunciat Sistac, “això és una pressió sobre l'IEC. Tindria competències en tots els territoris on es parla el català i aquestes competències les atorga l'Estat espanyol. Es tractaria fora de l'Estat, però a Aragó les competències de l'acadèmia de la llengua les té l'IEC. L'IEC no és una institució catalana, sinó estatal”.
El Govern d'Aragó ha intentat raonar amb malaptesa sobre la intenció de la nova acadèmia de la llengua. És a dir, vol evitar que una acadèmia d'una altra comunitat autònoma tingui competències a Aragó. Sistac recorda: “Òbviament, també se'ls ha oblidat que La Reial Acadèmia Espanyola és una institució externa i seria una gran estupidesa que algú a Aragó dictés normes sobre el castellà”.
No obstant això, segons Sistac, “la major barbaritat de la llei és que l'acadèmia no estaria formada per acadèmics sinó per polítics, almenys així es pot concloure amb la lectura de l'esborrany”.
Els experts que han parlat amb El Temps consideren que l'origen i la intenció de la llei són eminentment polítics. Sistac diu que cal tenir en compte dues coses. D'una banda, contra la campanya catalana del PP: guerra reconeguda amb tota la parafernàlia, artilleria, aviació i marina al País Valencià, Balears, Catalunya –sentencia sobre el sistema d'immersió– i ara a Aragó.
Per part seva, Sistac ha al·ludit a la pressió del Partit Aragonès (PARELL) en la Llista Oest: “Al pp li agradaria passar de puntetes. Podrien haver funcionat sense que la llei entrés en vigor, però la PARI vol sagni i carn fresca. Estan estrets pels més extremistes del PARE i no saben alliberar-los d'aquesta unió”.
Alfredo Sancho sent la mà del Partit Aragonès: “Segur que hi ha una pressió política de la branca més radical del PA i del PP d'Aragó. Aquests no volen saber res del català. És el mateix nom el que els fot”.
Per al sociolingüista Natxo Sorolla, “l'objectiu més important és allunyar el debat del tema principal, és a dir, el tema principal és que tota la població hauria de ser bilingüe, i ells estan discutint el nom de la llengua”.
Ara la situació és més greu, ja que en la Llista Oest el català mostra els símptomes de la malaltia crònica. Segons Sorolla, “estem en una transició sociolingüística: Segons l'enquesta realitzada pel Govern d'Aragó en 2003, en la Llista d'Aragó el 88% coneixia el català”. En la Llista Oest la majoria dels territoris són rurals, no tenen immigrants, sinó que s'han anat a l'exterior. “Gràcies a això, el català ha aconseguit ser la llengua del carrer”, ha dit Sorolla. Però això s'està perdent per a fer català. “Els nous estudis amb nens i joves diuen que el català només s'utilitza entre els parlants catalans i no sempre entre ells. És a dir, s'està produint una substitució lingüística, tal com s'ha constatat en diferents zones d'Alacant i Catalunya del Nord. S'està produint per diverses raons: pèrdua de prestigi (originada pels dubtes sobre el nom de la llengua), falta de presència en l'ensenyament, falta de presència en els mitjans de comunicació i l'elecció del castellà com a llengua d'ús al carrer per part dels parlants d'altres llengües”.
Per tot això, la resposta en la Llista d'Aragó ha estat contundent. Totes les associacions que defensen la llengua s'han mogut i han recordat les dades que mostren la feblesa del català. L'Associació Cultural de Matarranya, Centre d'Estudis Ribagorzans, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Iniciativa Cultural de la Franja fan una declaració: “Perquè el català continuï sent un bé de les nostres comarques, és necessari que les institucions acceptin la llengua i, sobretot, l'ensenyament obligatori ha de garantir que tots els habitants d'aquestes comarques coneguin el català i el castellà. Només la política conscient d'alfabetitzar als alumnes en català i en castellà salvarà el bé que està feble”.
La Universitat de Saragossa, el Consell Aragonès de les Llengües, l'Ajuntament de Saragossa i diversos ajuntaments de la Llista d'Aragó s'han mostrat en contra de la llei que prepara el Govern. Ramón Sistac creu que hi haurà més respostes. “Quan t'arrabassen un dret ho entens. Abans no hi havia res, però com s'ha fet un pas endavant en l'ensenyament a les escoles, ara hi haurà una resposta”. L'alcalde de Benavarri s'ha queixat que s'ha tornat a polititzar la llengua en el municipi. “La llei de les llengües sempre es maneja dels budells, no del cap. Però si agitem el vesper, sabem el que pot passar”.
El lingüista català Carme Junyent va morir el mes de setembre passat. Hem seguit aquí amb atenció el que deia sobre política lingüística, esperant que alguna vegada ens atrevim a aplicar algunes de les seves propostes. Actuava sense rebaves. En aquesta revista s'han... [+]
Frantsesa da nagusi, frantses instituzioetan. Haatik, urtez urte, erakunde publikoetan ere lekua egiten hasi dira euskara, korsikera edota bretoiera. Hemen, horren adibide ditugu, Ortzaizeko, Urruñako, Hendaiako edota Urepeleko herriko kontseiluak, baita Hirigune Elkargoa... [+]