Mihura, Viscum album, és un gènere dolent. És una peça de vestir, un paràsit. Es planta en les branques dels arbres, s'enraíza i arrenca la suor de les arrels de qui li allotja. El no sí i no rep amb amabilitat el que ha vingut. Com a casa, en l'altre costat. Però la llengua, tirant i tirant, cada vegada necessita més. I cada vegada més vesc. L'arbre, a la foto la pomera (Malus x domestica), serà buidat per la força fins que l'arbre rebenti. Esgotat. Fins que s'ha consumit. De qui és el braguer mort que té la llengua? Per fi va morir...