Josu Uribetxebarria podria ser a la seva casa abans que el lector llegís aquestes línies, ja que el jutge José Luis Castro probablement decidirà aquesta setmana què fer amb el pres d'Arrasate. I tot indica que el lògic i el legal seria deixar-ho en llibertat, perquè es compleixen tots els requisits per a això: el seu estat de salut és greu i incurable, i que la pista d'aterratge legal també està preparada –el Govern del PP li ha concedit el tercer grau i la fiscalia de l'Audiència Nacional no ha recorregut–. A més, en casos similars, el jutge Castro se sol decantar pels presos malalts.

Però no es pot negar que existeix la possibilitat que Uribetxebarria pugui seguir a la presó. Els informes de l'Hospital Donostia i del centre penitenciari de Zaballa, no obstant això, estan sobre la taula i, segons ells, la situació del pres és com per a ser al carrer.Al País

Basc, no obstant això, una qüestió d'aquest tipus rares vegades queda només en l'àmbit humanitari.Amb una lectura política del món penitenciari dels últims 30 anys, és evident que l'esquerra abertzale ha aprofitat el front penitenciari per a alimentar la seva lluita i cohesió interna, tant per l'esquema i lògica interna que li demanava, com per les polítiques repressives dels Governs espanyols que li permetien respondre una vegada i una altra.

Espanya ha fet un ús polític cruel de la política penitenciària i l'ha utilitzat per a aixafar els drets bàsics contra la persona, castigant no sols el pres, sinó també als seus familiars, sobretot amb la política de dispersió. Prova d'això és el greu accident sofert pels familiars del pres Mikel Egibar el passat 7 d'agost. Això demostra que al País Basc actual solo l'Estat vulnera els drets humans, com demostra que no totes les persones que han denunciat la violència d'ETA tenen la mateixa actitud amb totes les formes de violència i les seves conseqüències.

Sí, quan es va de setmana en setmana, quan els familiars es traslladen a Cadis i, a conseqüència d'això, hi ha accidents, ferits i morts, això és conseqüència de la política penitenciària del passat. I cal dir-ho alt i clar, és legítim, humanitari i a favor del procés de pau denunciar l'actual política penitenciària al carrer, en les institucions i en qualsevol lloc. Faci-ho cadascú a la seva manera, però faci's. Qui té una veritable empatia no pot mirar només al sofriment de les seves víctimes.

Són moltes les polítiques de càstig i venjança dels governs espanyols, buscant la divisió en el món dels presos, que també busquen la separació en ETA i en l'esquerra abertzale. I l'esquerra abertzale ha deixat poca escletxa en aquest àmbit durant anys, igualant les solucions personals amb la traïció i fomentant en moltes ocasions l'aïllament social dels presos que les han desenvolupat. Aquesta postura era una mostra del paper dels presos en una lògica de guerra, i en aquesta lògica de guerra que l'Estat ha assimilat perfectament, la baula més feble de l'esquerra abertzale en la construcció de la pau és el dels presos.

Però és evident que vivim en uns altres temps, ja no cal alimentar els esquemes de repressió d'acció, sinó que cal superar-los, i la Declaració d'Aiete, signada per tots els partits, excepte el PP, l'ofereix. I si el pp no ofereix la possibilitat de fer-ho, el fòrum per a impulsar el procés de pau que es constituiria després de les eleccions autonòmiques basques ha de tenir el tema dels presos en primera línia. Tal com ha recordat recentment el representant de Patxi López per a la pau i la convivència, Jesús Loza, el tema està estancat i hauria d'accelerar-se al setembre.L'INICI

DE CURS ve carregat de força: a més de les costes habituals després de les vacances, es pot veure com es tancarà el cas Uribetxebarria. Quant a la crisi, continuem enfonsant-nos en el toll i cada vegada més veus afirmen que el rescat general d'Espanya a la tardor és inevitable. Una part de la societat basca tornarà a fer front a aquesta situació amb una vaga general el pròxim 26 de setembre. I tot això sota les faldilles d'una campanya electoral dura i molt disputada en la CAB, que portarà al Parlament Basc la representació real que li correspon i que, amb un Parlament de quatre potes, posarà una pedra important en el nou temps polític.