Apretas negres
L'àvia d'un dels nostres amics deia: "Aquí està aquest avorrit agost!". Enguany almenys així ha estat. Encara sort que es va anar. Però en aquest viatge, el cervell s'ha posat en marxa fins i tot per a fondre'm i els arxius perduts en la memòria, com en l'abeurador de les fulles, han sortit a flotació...
La calor llepi, un dels pocs luxes que em porta cada any l'estiu és el plaer de viure els jocs de pilota en directe. Rebot i lax, generalment. M'agraden més els que es juguen amb cistella, gijón o guant que a mà. Aquests jocs es juguen en places llargues i durant llargues hores. Com són els més repugnants de l'estiu, per a l'espectador es necessita l'ombra i gairebé a tot arreu trobaràs el plàtan (Platanus x hispanica) com el barret de la plaça.
Des de petit he gaudit del rebot. El pare i l'oncle amb la cistella a la mà, veure des de l'ombra l'únic esport que no és l'esport, el recull el tamís dels arxius que mai es perdran en la memòria. Arxiu marcat, en la memòria del cos marcat... El millor lloc per a aprendre el joc, com sempre, és el més perillós. He rebut el pelotazo diverses vegades. Un, bell, colpejant l'espinada. Vaig aixecar el meu cadenat i, a pesar que el gel se m'havia escorregut a la cama, vaig trigar un dia sencer a recobrar-me. Però quan vaig tornar...
En la de Zubieta de Beterri, una de les places més elegants entre les quals viuen el rebot, vaig veure una gran final entre els del poble, molt bé! Quatre dies més tard es va disputar en Arraiotz la final del XXXIII Campionat de Laxos Baztan-Erreka. El valent i jove equip de Doneztebe/Santesteban es va fer amb el triomf (9-3) davant un equip experimentat d'Irurita.
Apreta és la meva època de l'any, però en aquestes ocasions em sento més a gust que amb les sabates de xarol nous. En la plaça d'Irurita com en la de Zubieta hi ha ombra de plàtans. Però jo, en totes dues ocasions, vaig preferir l'ombra d'Hibiscus sirià, l'hibisc.
Allí estan els sirians, en els llocs més perillosos: En Zubieta en l'horta de Kale Berri i en Arraiotz en l'atri d'Harotzenea. Pel fet que durant anys conserven el seu aspecte bell i la seva floració estival, han de tenir a la seva disposició el ferro i el coure que necessiten per a florir en forma. Els anglesos ho diuen la flor de les sabates, l'extracte de la flor que antigament s'usava per a rentar les sabates i donar-los una lluentor especial. Al color d'aquesta lluentor també se'n diu “hibisc negre”, el mateix color que els meus apretas.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
