Quant a la situació actual del bertsolarismo en la societat, Maialen Lujanbio va destacar la planificació i la xarxa en Bilbo la passada fi de juny. Vies per a crear continguts culturals atractius en el curs d'estiu. En primer lloc, el bertsolari campió va esmentar les bertso-eskolas: “La idea de les bertso-eskolas és la clau de la revolució que li devem a Xabier Amuriza. La bertso-eskola ha desmitificat la figura del bertsolari i ha dit a la gent que ell també pot cantar”.

Les bertso-eskolas són de fa temps, van començar a caminar entre 1974-83 a la Vall de Léniz i en altres llocs, i encara avui segueixen aquí, cadascun en el seu camí i en el seu torn. En aquest sentit, a Àlaba hi ha una escola que mereix un esment especial, perquè és una escola extraordinària.

L'escola de bertsolaris de la Llanada té altres dos noms al seu costat, la família i la xaranga. La de la Llanada és la xaranga de bertso-eskolas familiar. Ens ho han comunicat Jon Ruiz de Pinedo i Asier Lafuente. El primer és membre i professor de l'escola de bertsolaris dels joves en Salvatierra i Zalduondo.

La segona és la de l'Escola de Bertsolaris de Família: “La bertso-eskola de Lautada és gent de diferents edats que vol viure en basca. Participen vint persones de tres generacions, tant en les actuacions com en la pròpia bertso-eskola, tant en les sortides de les festes com en les actuacions de bertsolaris. A més, altres quinze persones, encara que només sigui de tant en tant, acudeixen a l'escola. I, d'altra banda, hi ha quinze nens entre ells”. Es reuneixen cada divendres.

Ruiz de Pinedo i Lafuente diuen que la bertso-eskola també està fent camí en la normalització del basc: “Per exemple, ha enfocat l'ús del basc entre els participants de l'escola, i també entre altres persones alienes al grup. I ha augmentat la presència pública del basc al carrer. A més, ha millorat la transmissió del basc i ha impulsat la nostra cultura popular i participativa”.

Segons tots dos promotors, el treball de l'escola és molt benvolgut entre els bascos de la Llanada, i també entre els castellanoparlants, ja que tendeix a expandir l'animació, la cultura i el bon ambient. No és una escola a l'ús, encara que “ha assumit els objectius d'una bertso-eskola. En un primer moment, els pares van partir amb els nens i, en l'altre, els joves. En 2010 els dos camins es van unir, es van trobar, van tenir bones experiències i des de llavors continuen junts”.

Aquesta xaranga familiar s'ha creat en la zona vascófona de la Llanada. Aquí estan, per exemple, la ikastola Lope de Larrea de Salvatierra que porta molts anys treballant en basc, l'Associació Baietz i els AEK de la comarca. També són presents les associacions de basca Satola de Barrundia, Olbea de Salvatierra i Araiako Atsun Euskara Elkartea, treballant de manera contínua amb l'esforç del tècnic de basc de la comarca. El projecte Bai Euskarari també va tenir un tècnic a la comarca. “Entre tots han reforçat la base del basc en la Llanada Alabesa. Els moviments que estan succeint no es poden entendre sense el seu treball”.

Primera pedra

Al maig de 2006 es va col·locar la primera pedra d'aquesta bertso-eskola en la qual diversos pares i mares euskaldunes de la Ikastola Lope de Larrea de Salvatierra volien viure en basca i que els seus fills i filles visquessin en basca. “Eren nous pares en la ikastola, tenien nens petits, de fins a 4 anys, i els volien transmetre el basc. A pesar que la transmissió estava assegurada a casa, els pares parlaven en basc amb els seus fills a casa i, fora d'això, tenien dificultats, van sentir que els seus fills necessitaven més referències pròximes perquè des de petits s'adonessin que el basc no és pare, mare i senyoreta”.

Aquests pares van viure la necessitat de reunir-se, de treballar en un grup conscient. “Els nens havien de veure que el seu pare i la seva mare es reunien amb altres pares i parlaven en basc. Consideraven molt important donar referències als seus fills i necessitaven referències pròximes. Sabien que, agrupats en el grup, els nens i nenes anaven més fàcilment a parlar en basca. Sent fills de pares bascos, havien de treballar el costum de parlar en basc entre els nens”. De fet, amb els companys i companyes, fora de l'aula, el castellà s'imposa, el basc és exclòs, com aquí i allà.

Així es van posar en marxa, creant relacions afectives entre pares i nens, realitzant activitats agradables, divertides, amb l'objectiu de viure en basc. Però no volien formar un grup tancat, concentrat en si mateix. En canvi, la intenció era treure-la a la plaça, exposar-la públicament. En aquest acte, la ikastola Lope de Larrea va mostrar el seu suport als alumnes de la ikastola. En el curs 2006-2007, els alumnes del tercer cicle de Primària de la ikastola van treballar el bertsolarismo a l'escola, i per als nens i nenes de dotze anys es va posar en marxa una bertso-eskola en Salvatierra. Els pares, per part seva, van realitzar un taller de construcció de gegants al costat dels nens.

Des de llavors, el taller infantil i de pares d'un ha anat progressant any rere any, i de la mateixa manera s'ha desenvolupat la bertso-eskola. Fa tres anys, per exemple, van formar la xaranga Jotafa i l'escola de bertsos de Zalduondo. El curs passat s'ha arrodonit l'actual Xaranga Família-bertso-eskol-txaranga. “En la bertso-eskola d'adults hem tingut cinc persones; en la bertso-eskola dels joves hem tingut vuit; els nens, deu o quinze, i finalment, en la xaranga, quinze o vint persones. Hem creat tot l'ecosistema i s'autoalimenta en basc”.

Amb els pares a l'escola de bertsolaris, els joves es converteixen en monitors de nens. Per als nens d'entre tres i deu anys, és important que els joves visquin en basc. “Aviat els pares deixaran de ser referents, i per a aquests nens és molt important tenir aquestes referències pròximes… Les tres generacions, a més, han desenvolupat un sentiment de grup. Destacaríem el caràcter dels joves: són molt oberts, sempre preparats, alegres, valents, càlids… No es podria dir de paraula”. I també han comptat amb altres eines com el blog de la bertso-eskola www.blogak.com/laube/famili-bertso-eskola-agurainen, les samarretes que han fet, l'himne de la Llanada, el punt de trobada física, etc… “Els membres de la bertso-eskola són coneguts en la Llanada i coneguts per l'ús del basc”.

I quin més? D'on ve el futur? Ruiz de Pinedo i Lafuente ens diuen: “Primer, hem de cuidar això d'ara. Pot ser que el que hem viscut sigui irrepetible, perquè la situació canvia, però fomentarem l'estimació del grup, en les activitats que es desenvoluparan i en els projectes que es desenvoluparan”.