L'era d'Alliot-Marie (MAM) i Jean Grenet és finita. El PSKO, amb Sylvianne Alaux i Collette Capdevielle en la banqueta, ha anunciat la seva presència en la Cambra. S'ha produït un canvi de dos diputats en Ipar Euskal Herria. Hi ha aquest canvi també en la societat?
El canvi en les eleccions ha estat notable, ja que aquests dos diputats i figures polítiques de la dreta han estat descartats. Quant a la sociologia, s'està produint un canvi, encara que sigui lent. Aquest canvi s'ha donat especialment en la costa, secundat pel context. La tendència dels vots s'ha vist afectada per diversos elements, entre ells la profunda crisi econòmica en Iparralde. El canvi que s'ha produït en l'Estat també ha influït aquí, és a dir, que l'esquerra passi al poder. Així mateix, la responsabilitat dels abertzales és evident, els temes d'Iparralde han tingut cabuda en la campanya i això ha influït en les intencions de diputats i partits. Així les coses, MAM i Grenet han estat diputats durant molts anys, en contra de les qüestions locals. Per tant, el major èxit ha estat el de quedar-se fora, perquè aquestes persones han posat traves al coneixement d'aquest poble. En aquest context, els dos diputats socialistes han pres el seu lloc en la sessió d'investidura de López. La gent espera un model socioeconòmic millor i el coneixement d'Euskal Herria.
El Front Nacional (FN) ha caigut prop del 8% en Iparralde. Què opines?
Inquietant. A vegades es diu que aquest vot és contestatari, però jo no estic tan segur. A l'interior, en la campanya de vots, la gent ha dit que “jo no soc contra estrangers”, o “jo no soc de la FNN”. No obstant això, les inquietuds de la gent tenen ressò en els temes que aborda el FN: racisme, inseguretat... Aquests temes, per exemple, en Urepel, no tenen sentit, per la qual cosa, pel que sembla, la televisió influeix en l'elecció de la gent. És preocupant, perquè no és un vot contestatari, sinó un vot que s'està arrelant.
Un altre fet curiós ha estat que els nacionalistes han fet costat als socialistes en la costa, no a l'interior.
Perquè en la costa ha votat més abertzales, i tal vegada perquè han identificat millor a aquestes dues figures, les anti-basques. Després d'adonar-se que els nacionalistes tenien la possibilitat d'apartar-los, han votat a favor dels socialistes. A l'interior no existia el desig que el centrista Jean Lassalle es quedés al marge. Per contra, la trajectòria de Frantxua Maitia ha creat una gran impotència en el si dels abertzales a l'hora de votar. Fa molt temps que no es poden tolerar. També ha de veure la seva actitud. En general, la desconfiança dels nacionalistes cap al partit socialista és històrica, hi ha molts elements perquè el vot dels nacionalistes als socialistes no sigui una tendència natural.
Com heu valorat les reaccions de Frantxua Maitia? Comparació entre EH Bai i FN, per exemple.
Sembla que no parla d'intel·ligència, però sí de fracàs. Ha parlat amb indignació i és sorprenent, perquè no acaba d'entrar en política. Les seves declaracions, greus, han tornat a posar tanques, no ajuden al fet que els abertzales aconsegueixin generar la poca confiança que tenim amb els socialistes. A més, les explicacions que ha donat són falses. La majoria dels abertzales diu que han votat a Lassalle, i no és veritat. Un terç dels abertzales no ha votat: s'ha quedat a casa o ha votat en blanc, i la majoria dels quals han votat han optat per Maitia. Maitia s'ha adonat que els 1.000 vots que li han faltat han estat els dels abertzales. Però d'aquí a comparar-nos amb el FN, a dir que som nacionalistes de dretes... En el fons, ha actuat fora de lloc, perquè no hem demanat el vot al seu favor, i la gent s'ha adonat d'això.
Tanmateix, Maitia està treballant sobre les demandes dels nacionalistes bascos.
Sí i no. Maitia no s'ha pronunciat amb claredat en el debat del Consell de Desenvolupament. Tampoc té una posició clara en el tema del Col·legi Territorial. L'amor no hauria de buscar criminals. A vegades l'ELB és el culpable, a vegades EH Bai. Ha de fer autocrítica i de moment no ho ha fet.
Serà el nou Govern d'Hollande el que dirigeixi la Col·lectivitat Territorial?
Encara hi ha una gran indefinició per part de l'Estat. Fa un any es va votar la reforma territorial, en la qual es plantejaven diversos canvis. En l'època de Sarkozy, els socialistes van dir que a aquesta reforma li portaria alguns canvis, si passaven al Govern. Així és ara. Aquesta reforma va ser votada, els socialistes van aprovar que no l'aplicarien i, fins ara, el sistema que s'ha vingut aplicant fins ara ha estat eliminat. No obstant això, desconeixem si en 2014 votarem als consellers generals, seran revocats o es crearà una nova figura de conseller territorial. Els socialistes van dir que anaven a destruir aquesta figura que havia proposat Sarkozy. Hi ha, doncs, una espècie d'indefinició. De totes maneres, el tercer pla de descentralització ja està en marxa, i si cal fer un canvi per a Ipar Euskal Herria, vindrà en aquest sentit. Ara les preguntes són: El PSE té l'obstinació de promoure la demanda del Col·legi que aquí s'imposa? Té voluntat per a constituir aquesta petició especial dins de la reforma?
Heu parlat d'això amb el PS?
Entre les dues voltes de les votacions, EH Bai va preguntar al PS: portaran a la pràctica les declaracions que els seus candidats han fet durant la campanya? En el si del PSE, no obstant això, hi ha dues línies. Els diputats Maitia, Allaux i Capdevielle, el senador Espagnac, pot estar disposat a organitzar la Col·lectivitat Territorial, però el PSN té una altra tendència, molt jacobina: Jean Espilondo, Claude Serres, David Abibe Bearnon, Henri Emmanuelli Landeseta. Aquests són molt oposats a la Societat. La pregunta és aquí. El PS té majoria en les institucions de París, a la regió i en el Departament. Si volen, mai han estat tan fàcils. Tenen voluntat? És lògic que nosaltres tinguem dubtes sobre aquest tema, per això hem de continuar valorant les actuacions d'aquests diputats. En la tardor que ve hi ha una cita important...
En Larregón és el moment de la plataforma Batera. S'ha esgotat el temps de la Unificació?
No. Una cosa no s'ha acabat: la necessitat de mobilitzacions. Una ho compleix. Un ha d'avançar en les declaracions populars i en el Consell d'Electes, a més un influeix en l'altre. Si hem arribat a aquest punt d'inflexió és gràcies a la mobilització a favor de la institució. Els abertzales hem atret a altres sectors a la nostra dinàmica i hem arribat a un punt d'inflexió important. Si els electes aposten pel Col·legi Territorial, serà recolzat al carrer, fins i tot als Ajuntaments. El temps de la mobilització no s'ha esgotat, hem d'accelerar-la més que mai i seguir endavant.
Complirà la Col·lectivitat Territorial la petició del Departament Basc?
Ja existeixen aquestes estructures en els territoris que depenen de l'Estat francès, com la col·lectivitat corsa.
El de Còrsega pot ser un exemple?
Pot ser, però per als abertzales aquest model ha de tenir en compte unes línies vermelles: una, el model cors pot ser font d'inspiració, però això serveix per a Còrsega. Necessitem un altre model per a aquí, que sigui fruit de la voluntat de la ciutadania, que vingui de l'expressió de la consulta. Dos, ha de respondre a la nostra situació específica. I tres, cal començar a desmarcar-nos pas a pas, ha de ser una cosa evolutiva, que aporti competències i desenvolupament.
Arribats a aquest punt, la desmaración es trobarà amb la Constitució.
No estem en màxims en les possibilitats que ofereix la Constitució francesa, com s'ha dit, l'exemple cors és aquí. En qualsevol cas, aquest és el problema de París. París té ja diversos conflictes polítics en el seu territori, per la qual cosa si els ciutadans demanen alguna cosa en Iparralde, París ha de respondre a això, i França ho té. I si ha de canviar la Constitució, que la canviïn. Aquí tenim l'exemple del basc. Diuen que la seva oficialitat va en contra de la Constitució, per la qual cosa caldrà canviar l'article segon, i això es pot fer amb voluntat política.
En 2014 seran les votacions dels pobles. L'hora real d'EH Bai, res més.
En gran part, sí. Aquestes són les eleccions més adequades per a nosaltres, per a donar continuïtat al nostre treball sostenible. EH Bai ha tingut un creixement important en els últims anys, i no sols en les votacions, sinó que està guanyant cohesió social i interior. EH Bai està passant de ser una coalició de partits a ser un instrument d'esquerres i abertzales, i això té una importància fonamental en les eleccions del poble. És un partit de tots els abertzales d'esquerra, és més, en aquests vots en la majoria dels pobles els nacionalistes no es presentaran sota la sigla EH Bai, perquè als pobles petits no hi ha possibilitat de fer-ho. Per tant, és clar que tot el treball que realitzem serveix per a aconseguir la cohesió, i en 2014 podrem recollir un gran potencial en molts pobles.
Sobre el procés de pau: com veieu el conflicte polític des d'Iparralde? Com heu vist la legalització de sortu?
Evidentment, hem vist amb bons ulls la legalització de sortu. Ha creat tanta alegria entre nosaltres com l'expulsió de la MAM, menys en la societat, perquè no hi ha coneixement i consciència suficients. Però és evident, es va posar de manifest en la Conferència d'Aiete, els passos que es donen en el procés de pau són el pols per a aconseguir el coneixement d'Ipar Euskal Herria. En la Declaració d'Aiete, els estats espanyol i francès són interpel·lats, són els causants d'aquest conflicte, manifesta que aquí hi ha un poble i un conflicte. Quan nosaltres [Batasuna] apostem per la institucionalització nacional, vam fer una equació per a resoldre el conflicte de manera integral. A pesar que aquí i allà les situacions són diferents, hi ha diversos paràmetres que són els mateixos. Són ritmes diferents, però són les mateixes brúixoles i objectius. Per exemple, en Hego Euskal Herria totes les opcions seran possibles a través de sortu. Aquí no hi ha hagut il·legalització, però aquí també hem de crear un escenari polític on la nostra opció política sigui legítima. Per a això, en primer lloc, el nostre territori ha de ser conegut per a definir el nostre projecte en aquest territori. I no, per exemple, que, com ens passa en les eleccions, a mi, per exemple, com a candidat, hàgim de presentar el nostre projecte en el mateix camp que Biarno i Euskal Herria.
En la Declaració d'Aiete van ser presents polítics significatius. Confies en el seu treball i en les seves actituds?
Va ser un gran pas veure als polítics d'aquí: Brisson, Lasserre, Ezenarro. Segons ells, l'acte els va fer canviar el xip i en les gestions posteriors a l'esdeveniment, en els Consells de Desenvolupament i Electes del País Basc francès, han trobat una nova situació. Esmenten la nova situació, encara que per a ells la nova situació és a Espanya, ja que per a ells l'alto-el-foc d'ETA és un assumpte espanyol. No obstant això, reconeixen que l'acte d'Aiete ha tingut conseqüències aquí i que ha generat un canvi aquí també. Després, per descomptat, diuen que van estar en el seu nom. És a dir, falta que les seves intencions es converteixin en intencions dels seus partits, en accions, i això de moment no ho hem aconseguit. Les belles declaracions del PS en Aiete s'han utilitzat en la campanya de les últimes eleccions, amb paraules de bona intenció, però que ha de concretar.
Tots menjaven i bevien, semblaven alegres, però algun es movia inquiet entre l'aperitiu i l'aperitiu. Anava a rebre el premi per segona vegada, però era el primer que tenia a les seves mans. Estava nerviós perquè el monument havia d'arribar a l'oficina, Fotre. Els premis ARGIA... [+]
Encara que les coses canvien ràpida i vivament, hi ha coses que no canvien: Un d'ells és el lliurament dels Premis Argia. Això és el que li ha dit a aquest cronista un periodista forà que ha vingut per necessitat, i que ARGIA ha canviat molt abans de començar el lliurament... [+]