Si li demana que expliqui amb un exemple què és la directiva 1924/2006, perquè això es detingui el que està recollint la signatura, li diu que no pot posar en l'etiqueta d'una ampolla d'aigua “l'aigua redueix els riscos de la deshidratació”. Sorprenent com a brillant.
En el Butlletí de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA per les seves sigles en anglès), disposes de la resolució de 28 de gener de 2011: Si els doctors i professors Moritz Hagenmeyer i Andreas Hahn han sol·licitat que es reconegui a l'aigua la seva capacitat per a reduir els riscos de deshidratació, la comissió Panell on Dietetic Products, Nutrition and Allergies, dins de l'EFSA, respon amb un no. En resum, l'aigua no és un medicament que pugui evitar o millorar la deshidratació, per la qual cosa no poden anunciar-lo.
Els doctors Hagenmeyer i Hahn sol·licitaven el permís com una provocació, atrapant a EFSA en les condicions de la llarga negociació que havien aconseguit en els últims anys. Però, com es pot negar l'autorització per a posar en etiqueta el que és tan evident?
En el seu article La normativa comunitària sobre complements alimentosos, Ángeles Navarro explica la necessitat que s'inclogui una normativa europea que reculli les lleis i normes de cada país en matèria de remeis naturals i complements alimentosos. La Comissió Europea va arribar a redactar la Directiva 1924/2006. Ara les primeres conseqüències han fet saltar les alarmes entre molts professionals i usuaris que operen en remeis alternatius, naturals i complementaris.
En molts països s'ha posat en marxa una recollida de signatures perquè aquesta norma torni a ser debatuda pel Parlament Europeu, aprofitant l'última oportunitat que deixa el tractat de Lisboa. En tota la Unió Europea es necessiten un milió de signatures. A França i a Bèlgica, l'Institut pour la Protection de la Santé Naturelle (IPSN) duu a terme una campanya especial.
Augustin de Livois, de l'IPSN, ha resumit per escrit i en vídeo el contingut de la campanya: “Pensi que el nen o la seva parella està greument malalt, que hi ha un remei natural que pot curar amb risc i sense danys col·laterals... però que la Unió Europea fa tot el possible perquè vostè no ho conegui. Per contra, les autoritats t'animen que lliuris al pacient fàrmacs químics que poden causar danys col·laterals greus. Tu ets a les seves mans. Aquest malson absurd és la que amenaça a Europa i als seus habitants, inclòs tu i jo”.
Amb la nova norma, els oligoelements, minerals, vitamines, aminoàcids, etc., s'allunyaran de les mans dels ciutadans, ja que no podran indicar en l'etiquetatge els fins benèfics. Les proves costoses per a aconseguir nous permisos només podran ser fetes per multinacionals, per la qual cosa les herbolàries, els fabricants de productes naturals i milers de petits productors poden desaparèixer amb els productes.
L'europarlamentària del grup Europe Ecologie, Michèle Rivasi, va explicar en l'article Mon plaidoyer pour els plantis médicinales (El meu crit a favor de les plantes medicinals) el conflicte que en 2010 va plantejar en la Rue 89, explicant el context i les seves preocupacions.
Els productes elaborats a base de plantes es divideixen en dues categories: els productes farmacèutics estan controlats per l'Agència Europea de Farmàcia (EMA) i els considerats accessoris d'alimentació per l'EFSA. Molts productors van entrar per la primera via de venda en farmàcies.
“En 2004 es va publicar la Directiva THMPD –escriu Rivasi– que regula plantes, algues, fongs, líquenes crues, en càpsules o en pols, fins i tot en tintures, extractes, olis essencials o sucs. La directiva es va posar en marxa amb bona intenció per a classificar qualsevol substància en funció dels seus efectes terapèutics tradicionals. Però des de llavors s'ha vist que la THMPD ha fracassat”.
S'ha implantat un sistema de registre extremadament complicat, diu Rivasi. Cost igual: la inscripció d'un producte costa 60.000 euros. En conseqüència, l'EMA només té actualment reconegudes 149 plantes medicinals com a productes farmacèutics.
Europa va començar a treballar en 2006 la segona via per a posar ordre en l'àmbit dels complements d'alimentació. Però aviat les coses es van torçar i Rivasi va cridar a l'alarma. “La situació de les plantes medicinals no és ja molt bona a Europa. (...) Una vegada finalitzat el període de transició marcat per la THMPD, les plantes no autoritzades podran ser venudes sense esmentar el seu potencial terapèutic. Si res canvia, el cop que produiran les dues lleis europees serà devastador”.
Qui vulgui adaptar un producte a la norma 1924/2006 ha de començar per recollir els dossiers d'experts pagant desenes de milers d'euros. Després, esperi una mitjana de 4 anys. I, finalment, per a res: el 95% de les sol·licituds presentades han estat denegades: De les 4.640 sol·licituds presentades en 2008, només 222 estan autoritzades.
Per a Augustin de Livois, de l'IPSN, “l'ofensiva més dura que s'ha produït fins ara a Europa contra el nostre dret a sanar-nos lliurement. L'objectiu de la nova normativa és assegurar a la indústria farmacèutica uns beneficis futurs de milers de milions, obligant els pacients a prendre medicaments derivats de la indústria química. (...) Aquest és el major robatori que s'ha comès contra la nostra salut i les nostres vides”.
La pròpia EFSA, que concedeix permisos, està en dubte, perquè molts dels seus experts són emprats o col·laboradors de multinacionals. L'Observatori Corporate Europe Observatory ja ha publicat un dur dossier sobre això: “Conflits indigestis. Uneix decenie d’influence industrielle à l’Autorité Européene de Sécurité Allimentaire (EFSA)”.
L'Observatori ha denunciat que molts membres de l'EFSA tenen vincles molt estrets amb les corporacions d'alimentació, biotecnologia i química, entre les quals es troben les multinacionals i els lobbies que defensen els seus interessos, com l'International Life Sciencies Institute.
Això explicaria la brutalitat que denuncia De Livois: “EFSA ha arribat a prohibir que es col·loqui en l'etiqueta de les prunes amb poder laxant, si no es fan abans assajos clínics que costen milers d'euros”.
Bi erizainetatik batek lanean eraso sexistak jasaten dituela azalerazi du Erizainen Ordenak joan den urte bukaeran egin ikerketak. 21.000 erizainek ihardetsi dute, sektore pribatu, publiko eta liberaletik. Hauetan 2.500 gizonak dira.
Groenlàndia, finals del segle X. Els primers exploradors i colons nòrdics van arribar a l'illa. Però per al segle XV aquests assentaments estaven abandonats i van quedar els inuitas originals. Però en 1721, el missioner Hans Egede va organitzar una expedició i els colons van... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]