La majoria de les hisendes d'Hego Euskal Herria han dit que no aplicaran l'amnistia fiscal que ha decretat el Govern d'Espanya. El Govern de Rajoy ha donat l'opció de regularitzar el diner negre, cobrant només el 10% dels interessos. D'aquesta manera, preveu ingressar 2.500 milions d'euros abans del 30 de novembre. Les administracions forals han acusat el Govern espanyol de premiar als defraudadors, com el diputat general de Bizkaia, que va afirmar que "èticament és inacceptable, la política és insostenible i socialment injusta".

Però, en realitat, les hisendes ja apliquen una espècie d'amnistia fiscal, a mesura que pacten amb els defraudadors les mesures per a retornar els diners. En els casos més greus, a més, s'han arribat a acords vergonyosos per a evitar la presó. Per exemple, aquí està l'exemple de la multinacional Praxair. Va reconèixer haver defraudat a la Hisenda espanyola per un total de 164 milions d'euros, per la qual cosa, malgrat cometre 13 delictes fiscals, els seus responsables no van passar a la presó, sinó que es van comprometre a pagar 264 milions d'euros. No hi ha res com tenir diners. Això contrasta amb la política que s'aplica als “típics delinqüents” dels nostres pobles: al qual roba en un magatzem se l'acusa de robatori, i pagar la multa no és suficient per a evitar la presó. Anirà directament a la presó.

La legislació espanyola –i per tant la d'Hegoalde– és molt tranquil·la en el que a delictes fiscals es refereix –inclòs el projecte de llei que té entre mans el PP–. En molts països, com Alemanya, els Estats Units o Holanda, es té en compte la intenció d'estafar per a determinar si es tracta d'un delicte, no d'una quantitat de diners. En l'Estat espanyol, per contra, no existeix delicte fiscal, sinó l'incompliment de l'obligació, la qual cosa pot implicar una multa, però no una pena de presó.

El frau fiscal, per part seva, ha creat una greu situació. S'estima que en Hego Euskal Herria es produeixen estafes de 13.000 milions d'euros a l'any, la qual cosa suposa entre un 15 i un 20% del PIB. En els últims anys les hisendes forals han tingut una gran responsabilitat en la persecució del frau: Guipúscoa va aflorar en 2011 312 milions d'euros, Bizkaia 560 milions d'euros, Àlaba 96 milions d'euros i Navarresa 88 milions d'euros, dada que es coneixia fins a agost de 2011. Total: 1.056 milions d'euros.

Per descomptat, els números de frau aflorat són molt baixos, en comparació amb els 13.000 milions que s'han evitat segons els càlculs. La falta de coordinació entre les diferents administracions pot ser una de les causes del problema.

L'Estat espanyol va detectar en 2010 comptes de 3.000 milionaris a Suïssa, què ha passat amb ells? I amb els més de 300 bascos que hi ha entre ells? I estaven en un banc amb els 6.000 milions d'euros? Segons l'Organització d'Inspectors d'Hisenda, que aglutina a la major part dels representants del sector a Espanya, “és un favoritisme escandalós que el fisc exigeixi la regularització voluntària d'aquestes quantitats en lloc de recórrer directament als tribunals”. Al seu judici, l'actuació de la Hisenda foral té un to d'amnistia " fiscal". Doncs bé, quan el 30 de novembre s'acabi l'amnistia fiscal “oficial” del PP, aquesta amnistia fiscal oculta continuarà.