Es diu que el futur està en Internet, però en el cas dels mitjans de Tokikom, no és el paper la base per avui?

En aquest moment, el paper de cap, per molt. Es parla molt del digital. Sens dubte, serà un mitjà de comunicació de futur, perquè és versàtil, ja que pots consultar en qualsevol moment i només necessites un telèfon petit. No obstant això, les enquestes realitzades per nosaltres diuen que el paper és el que més es llegeix a les cases, el digital està en segon pla. No sé on estarà la digital com a mitjà de comunicació dins de cinc anys.

Penses en els lectors. I si mires al suport econòmic?

El paper té majors costos que Internet, ja que, en part, l'usuari assumeix el cost de la recepció de continguts. Ell paga l'ordinador, ell paga el cable, el consum. No obstant això, la proporció de publicitat no es manté en funció del seu cost en paper i Internet. La publicitat en Internet és molt reduïda avui dia. A pesar que el paper és suficient per a pagar-se a si mateix, és un dels mitjans que es paga a si mateix. Si, per contra, vols publicar un bon lloc web en Internet, això té uns costos i una mica de retorn econòmic.

Això d'Internet no se sosté?

No. En el paper tens costos, impremtes, repartiments, però el pagament el reps tu, el lector te'l paga. L'usuari d'Internet paga a l'operador telefònic.

En la pràctica, el paper té força, en teoria estem mirant al digital.

En la pràctica també estem en digital. Els Telèfons intel·ligents, que són els iPad, tens mil suports per a rebre la informació que vulguis i, en el moment que vulguis, tens el kiosko a casa. És còmode i el consum d'Internet creixerà a mesura que la gent es va acostumant. Perquè ara com ara existeixen grans diferències segons les franges d'edat. A mesura que arribin les noves generacions, el consum d'Internet s'anirà incrementant. Dins de 5-10-15 anys sens dubte…

Serà gent educada amb les tecnologies.

El salt no serà tan ràpid ni tan brusc com se'ns ha anunciat, però serà aquesta tendència.

En l'informe de reflexió es fa referència a l'edifici de dues plantes; els mitjans d'informació general (públics i altres), els mitjans locals a dalt i a baix, en contacte amb els dos pisos. Expliqui'm més, si us plau.

Explicaré d'una altra manera la dels dos pisos. Tots haurem d'adaptar-nos a les noves situacions, les premses locals, les premses nacionals, les televisions, etc. Aquesta adaptació ha d'estar basada en quatre pilars. D'una banda, caldrà buscar més eficiència en cadascun d'ells en el seu àmbit, en el seu lloc de treball i en les seves funcions. Quan dic eficiència, vull dir fer les coses bé amb menys recursos. En segon lloc, necessitarem elements tecnològics que ens facilitin la labor d'aconseguir l'eficiència. En tercer lloc, innovació, reinvenció. El més probable és que el que ahir va estar bé no serveixi avui. En quart lloc, la meva mare, però no em refereixo a la teranyina d'Internet. Tots els mitjans de comunicació que ho desitgin formarien una xarxa de contactes. La teranyina no ho entenc com una cosa simètrica, jo dono això i recullo això, alguns tindran l'oportunitat de donar més i rebre menys. Hi haurà asimetries i haurem d'admetre que una és més forta que l'altra. Però haurem de saber que tots haurem de jugar en aquesta teranyina, tot sol ens costarà molt avançar.

Està formant la teranyina?

La nostra intenció és crear una sèrie d'hàbits d'intercanvi entre els mitjans locals. Existeixen algunes iniciatives com iragarkilaburrak.com, la web que va crear Berria. De dalt passen molts anuncis breus. Berria.infok i el nostre lloc web [Goiena.net] tenim concertat l'intercanvi d'informació. Existeix un intercanvi de programes de televisió entre els mitjans locals. L'intercanvi millorarà, per exemple, en l'àmbit de les televisions, perquè és molt car mantenir la televisió local i oferir una programació de deu hores al dia.

Els mitjans locals han posat sobre la taula la possibilitat de treballar continguts més generals.

El local és un concepte que ha d'estar sempre en revisió. Fa vint anys, el local era de la ciutat, avui dia pot ser d'una altra regió geogràfica, administrativa o sociològica.

D'altra banda, l'usuari pot accedir a la web i li agradaria informació local, però si li dones alguna cosa més pel mateix preu. Per exemple, si et dono també les notícies més importants del món, t'estic oferint un servei addicional. En cas contrari li succeirà al lector que té aquest mitjà de comunicació per a la comarca, aquest altre per a Guipúscoa, aquest altre per al País Basc, i aquest altre per a conèixer els del món.

Es treballa ja la informació més general en els mitjans locals?

S'ha canviat el concepte de localitat, abans era molt rígid. Havíem de trobar alguna de les comarques que es trobaven allí per la caiguda de les Torres Bessones (Alt Degui) per a poder donar a conèixer les Torres. La notícia no és que una de les nostres comarques sigui allí, sinó que les Torres han caigut. Es necessita temps per a canviar de direcció.

És necessari que els locals siguin regionals?

Els mitjans de comunicació locals s'han creat i desenvolupat a través d'iniciatives senzilles de caràcter local, però també això ha suposat un desequilibri. Han sorgit en algunes comarques, en unes altres no, i en unes altres no han durat molt. A Àlaba no hi ha molts mitjans locals, a penes en el Marge Esquerre de Bizkaia.

Què dir de Navarra.

En la situació actual i en el futur, el model de Guipúscoa, ser mitjans de comunicació locals, no sé si és extensible a tot Euskal Herria i no sé si és eficient des del punt de vista de la revitalització del basc. Llegiràs el que et ve de tots, però més important que això és que la gent s'acostumi a viure en basca. Per a això es necessiten mitjans de comunicació forts, informació en Internet en tot moment, televisió… En aquest sentit, la revista local és limitada. L'usuari basc no té a la seva disposició el muntatge comunicatiu que pugui tenir el castellà parlant. Per a això es necessita un enfocament empresarial, amb xifres, econòmiques i d'usuari.

La comarca és un exemple?

Pot ser. En alguna cosa hem de posar-nos d'acord i diguem la comarca, però potser a Guipúscoa es pot fer d'una manera i en altres territoris d'una altra manera.

Quins avantatges i inconvenients ha tingut la gratuïtat dels mitjans de comunicació locals?

Sens dubte, ha estat el gran beneficiat. Ha permès que gent que d'una altra manera mai s'hagués posat a llegir comencés a llegir. Però és pervers pensar que això del castellà ha de ser de pagament i això del basc sempre de manera gratuïta. El concepte de barata hauria de ser: si el que fas m'atreu, estic disposat a pagar-me. Per tant, si no tens recursos i el que fas no és atractiu per a mi, pagaré el castellà, i continuaré rebent el basc gratis. Això no és un avantatge per al basc.

La revista que et cedeixen cada quinze dies en la bústia de casa et resultarà molt interessant aquest divendres que arribes a casa, però com t'has alimentat durant altres quinze dies? Hauràs d'anar al kiosko i comprar Gara, El Diario Vasco, Notícies de Guipúscoa o Berria, i, desgraciadament, la majoria dels bascos trien les de castellà.

Aquesta política és vàlida per a aquesta revista, però aquí queda. Si volem que 800.000 bascos puguin viure en basc, haurem d'acceptar que tard o d'hora caldrà pagar. Per a fer el salt, necessitarem altres ingressos. Ha d'haver-hi una dialèctica entre el donant i el receptor, jo la hi demanaré a vostè, però li donaré coses millors que ara. Cada quinze dies t'ho donaré totes les setmanes i en Internet et mantindré informat tots els dies, per exemple.

El Govern Basc ha retallat les ajudes als locals i no esperen que es millorin per a l'any 2013.

Em referiré a totes les institucions que no al Govern: el propi Govern, les Diputacions Forals i els Ajuntaments. D'una banda, cada vegada tenim menys diners. D'altra banda, no oblidem que les institucions, a més de l'aspecte administratiu-professional, tenen un aspecte polític i aquí estan els partits. Els partits tenen altres coses en l'agenda, que no són els mitjans de comunicació en basc. No són prioritats, no es parla d'això en el Parlament. Les administracions i els partits actuen per inèrcia. Què fa quan arriba un partit a la institució? “Què donava l'anterior? Punt. Jo tinc menys diners, doncs menys”.

Diem que el basc necessita educació, administració i mitjans de comunicació per a sobreviure. Sabem, més o menys, què pensa qualsevol partit sobre la gestió del basc en l'educació i en l'administració, però no sabem què opinen dels mitjans de comunicació.

Seguirem així?

Estem creant l'associació [del sector dels mitjans de comunicació en basc]. Han estat anys molt enriquidors per a l'interior i per a la futura interlocució amb l'administració. El nostre desig és canviar el concepte de subvenció pel de conveni. Aquesta via permetria als mitjans de comunicació una tranquil·litat econòmica de quatre anys i la possibilitat de posar en marxa nous i més atractius projectes.