Mig segle sobre l'escenari i encara condemnat a la promoció!

Si en treure el disc i començar a cridar als periodistes diguessin “No el trobem, ha anat a la muntanya!”, segur que l'endemà tots correrien a comprar el disc, però... Què vols, els artistes que a mi m'agraden són uns bufons.

Pako Aristi té raó: vivim en una societat de seguidors.

Com la societat és un ramat, el món sempre ha necessitat als pastors. Però la nostra ment és lliure, o no ho és. La creença no pot viure amb la comprensió, i per a mi val la comprensió, la raó, no seguir un mite.

I si continuar amb la comprensió fos desraó?

És molt enriquidor i digne descobrir que un és un home intel·ligent. Ningú pot salvar a ningú, cadascú se salva amb la seva intel·ligència. “Salbaia és l'única que se salva”, deia Leonardo da Vinci, no en va.

L'ego dels artistes mítics també és una salvació!

L'ego no és més que el nostre pensament, la font de tots els nostres problemes, i no enfrontar-se a l'ego és tapar amb una tireta de gotina.

Digues-me que per a això no hi ha bàlsam cultural...

La cultura ho fa tot: torçar, corregir, curar, emmalaltir... Tots els conflictes del món estan en els llibres i, no obstant això, hem fet un altar als llibres. Per a deixar de palpar el dit cal abordar els conflictes, no els llibres!

Tranquil, veient els concerts que es fan en honor als cantants morts en aquest poble, tu també tindràs el teu altar!

No m'importa el que facin amb les meves cançons quan em falta. No ho estaré, no tindré ego, i m'importaran un rave el que he fet. L'única cosa que m'interessa és el que soc ara.

Em contaràs que les teves cançons no són teves, no?

Llances la cançó al vent i després bufa el vent. Vostè es fa el vent, jo també. Vostè es xucla l'aire i jo també. Tal vegada jo prenc el que tu has tirat, i viceversa. Per això, les cançons només són meves a l'hora de cobrar drets.

A favor del vent, el necessitaran els remers d'Orio. Enguany en segon curs.

La bandera de La Petxina és el nostre somni. És la primera vegada que un corredor de segona gana en La Petxina, i potser l'última. No creus que també els toca als oriotarras fer-ho?