Falaise (França), 1386. Una truja va ser jutjada acusada d'assassinat d'un nen. El secretari municipal, Guiot de Monfort, va rebre amb tot detall els detalls del cas. El porc s'havia menjat la cara i els braços de la nena, que estava embarassada. Quan es va assabentar de l'assassinat, el vescomte Pere Lavengin va ordenar jutjar a l'animal i va ser condemnat a mort. Va ser conduït al cadafal vestit amb robes humanes i allí el botxí li va tallar la cara i les mans, a canvi que l'assassí fes el mateix amb la víctima. Després ho van penjar del quart de darrere i va morir dessagnat. Es va ordenar als ramaders de la zona que portessin a tots els porcs a la plaça perquè els companys del condemnat tinguessin experiència. Acabada l'execució, la multitud va esquarterar el cadàver del condemnat i va preparar un menjar de rostit.

Aquesta última dada és curiós, ja que no era habitual menjar animals condemnats. No obstant això, jutjar als animals era més freqüent del que el sentit comú exigeix. En 1161, a París, es va executar un altre porc, acusat d'assassinat real. El príncep Felip, fill de Lluís VI.llaurin, va sofrir un accident de cavall, pel que sembla per culpa d'un porc. I van matar al porc a ganivetades en públic. En 1572, a Toledo, es va executar un porc que va menjar un nen, però també va ser acusat de sacrilegi per menjar la carn tendra del nen malalt el divendres sant.

Els porcs no van ser els únics mamífers (no humans) que van trepitjar els tribunals. Els bous ramificats fins a la mort dels seus amos, els cavalls que eren amants de la puntada, els gossos rabiosos... van ser penjats, trinxats o escapçats per causar danys a les persones. En aquests judicis, els animals no tenien possibilitats de defensar-se i les possibilitats de declarar-se innocents eren mínimes. No obstant això, va haver-hi excepcions: En 1379, en la localitat belga de Saint-Marcel-le-Jeussery, un grup de gossos va matar a un nen i van ser condemnats a mort; però el sacerdot Hubert de Poitiers va demanar clemència per als cadells del ramat i, finalment, els jutges van decidir perdonar la pena als animals més joves.

Però excepte excepcions, i com bé va dir l'escriptor Jean Racine (1639-1699), “en els judicis contra els animals, les autèntiques bèsties salvatges no estan assegudes en el banc dels acusats, sinó en el banc dels acusats”.