L'última notícia que hem rebut sobre la Llei del Cinema de Catalunya és curiosa. La llei, de 2010, es va elaborar per a protegir el català i la Unió Europea acaba de dir que caldrà fer alguna modificació de la llei, perquè aposta pel castellà. De fet, les pel·lícules en castellà no han de doblegar-se o subtitular-se obligatòriament al català. Sí, en canvi, en altres idiomes europeus.
Segons la Llei del Cinema de 2010, per a 2018, la meitat de les sessions de cinema hauran de ser en català o subtitulades en català. Es preveien quotes i multes per als infractors. La llei va ser un miratge de polseguera, d'expositors i distribuïdors estatunidencs, i de l'òrbita del pp i de Ciutadans, una denúncia per la imposició del català. Segons la Comissió Europea, la Llei Catalana del Cinema s'oposa a la lliure competència, ja que les pel·lícules en altres llengües europees han de ser traduïdes al català –les duplicitats costen entre 25.000-77.000 euros i els subtítols entre 2.000-5.730 euros–.
Plataforma per la Llengua, moviment pro català, en resposta a la Comissió Europea, ha proposat que les pel·lícules en castellà tinguin les mateixes condicions que les realitzades en altres llengües europees, és a dir, que les pel·lícules en castellà també ofereixin sessions doblegades o subtitulades al català. La llei estableix que la meitat de les pel·lícules procedents d'Amèrica del Nord hauran de ser en català i només en el cas de pel·lícules de la Unió Europea que distribueixin més de 16 còpies.
La proposta de la plataforma és incloure en aquest sac les pel·lícules realitzades en castellà. Ara, el Govern espanyol ha de fer una proposta de resolució per a respondre a la petició de la Unió Europea.
No obstant això, aquesta última notícia relacionada amb la Llei del Cinema probablement no és més que una anècdota, ja que no s'espera que afecti a res més de la Llei. L'aprovació de la Llei en 2010 va ser un pas important per al català. Per a adonar-se de la importància, n'hi ha prou amb mirar un parell de percentatges: Segons l'estudi realitzat en 2010, el 3% de les sessions de cinema que s'oferien als cinemes catalans eren de procedència catalana, catalana o catalana. Si es compleix la llei, en 2018 el 50% de les sessions de cinema es realitzaran en català.
Plataforma per la Llengua ha realitzat una campanya humorística per a demostrar que és molt difícil veure la pel·lícula en català.El cinema en català, Missió impossible és el nom de la campanya i una família apareix amb ganes de veure una pel·lícula en català. Miren la cartellera de Barcelona: 179 sales, 252 pel·lícules, només una en català. A Barcelona és més fàcil veure pel·lícules en anglès o en francès que en català. Veient el “èxit”, la família es planteja anar a Reus (100 km). En va, allí no oferiran ni una sola pel·lícula en català. Han decidit viatjar a Tarragona, a 15 quilòmetres de la capital biscaïna. Allí sí, allí són feliços: Entre les 22 sales i 30 pel·lícules es projectarà una pel·lícula en català.
Així és la situació actual, amb poques pel·lícules, poques sales i còpies, i mal posicionat geogràficament. Horaris també regular.Els
catalans estan acostumats a escriure premsa, consumir ràdio i televisió en català, però han conegut el cinema en castellà i en castellà, respectivament. Hem preguntat a Gemma Ponsa, de la Plataforma, com es durà a terme el canvi d'hàbits: “Hi ha públic potencial i hi ha demanda. Una altra cosa és que els catalans omplin les sales o no. El que vull dir és que l'oferta en català no està normalitzada i pot ocórrer que no es compleixin les poques ofertes concretes que hi ha ara”.
La Llei del Cinema ha estat aprovada amb 117 vots a favor i 17 en contra en el Parlament. La societat també va donar la benvinguda a la Llei. Per a Gemma Ponsa, la Llei és molt positiva i necessària. D'altra banda, també és una llei molt comuna, perquè en molts països que tenen comunitats semblants de parlants tenen lleis d'aquest tipus (veure quadre). La plataforma critica dues qüestions a la Llei. D'una banda, no hi ha normativa, per la qual cosa, per exemple, no s'especifica l'extensió anual del català fins a 2018. Tampoc estan previstes les sancions que s'imposaran en cas d'incompliment de la llei. D'altra banda, la Plataforma no entén que la Generalitat subvencioni l'exhibició de pel·lícules estrangeres de distribució i exhibició (1,4 milions d'euros) per a la seva exhibició en català. Al setembre de 2011, la Generalitat va signar un conveni amb empreses estatunidenques que amenaçaven amb incomplir la Llei de Caixes d'Estalvis. Per a Ponsa, “una cosa és subvencionar que la gent vagi al cinema a veure pel·lícules en català i una altra cosa és donar ajudes a les empreses. No és obligatori? No han de complir la llei?”. Ponsa creu que amb el pas dels anys es normalitzarà la situació de les sales de cinema, que la gent s'acostumarà a veure pel·lícules en català i que els exhibidors assumiran les despeses de doblatge i subtitulat.
Europako eta Ipar Amerikako hainbat herrialdetan, estatu eleanitzetan, berariazko legeak edo neurri politikoak dituzte zinean hizkuntza erabilera kudeatzeko. Hiru adibide aipatuko ditugu:
Finlandia: Zinearen Fundazioak (Kultura Ministerioaren barne) ezarria duenaren arabera, filmak Finlandiako hizkuntza ofizialetan azpititulatua egon behar du. Beraz, filmaren kopia bat baino gehiago zabalduko badira, finlandieraz eta suedieraz emango dira, beti. Finlandian suedieraz mintzatzen den 300.000 biztanleko hiztun komunitatea bizi da.
Letonia: Hizkuntza ofiziala letoniera da, baina biztanleriaren zati handi baten lehen hizkuntza errusiera da. Filmak estatuko hizkuntzan azpititulatuta edo bikoiztuta eskaini behar dira, alegia, letonieraz. Bi hizkuntzatan azpititulatzea ere onartuta dago. Horrela eginez gero, letonierazko azpitituluak lehen lerroan jarriko dira, eta ezingo da beste azpitituluko hizki tamaina baino txikiagoa erabili, ezta bestean baino eduki gutxiago itzuli ere.
Plataforma per la llengua elkarteak esku artean dituen datuen arabera, Katalunian, jatorriz katalanez daudenek, katalanera bikoiztutakoek eta azpititulatutakoek, filmen %3 baino ez dute osatzen. Antzeko hiztun kopurua duten komunitateekin alderatuz gero, Europan eta Ipar Amerikan diskriminazio hau bakarra dela dio elkarteak.
Quebec (Kanada): Quebecen frantsesa bertako hizkuntza eta hizkuntza ofiziala da. Ingelesa hizkuntza ofiziala da Kanadan. Quebeceko Zinemaren Legearen arabera, filma frantsesez erakutsiko bada ez du inolako baldintzarik bete behar, baina ingelesez bada frantsesera itzuli behar da.
El lingüista català Carme Junyent va morir el mes de setembre passat. Hem seguit aquí amb atenció el que deia sobre política lingüística, esperant que alguna vegada ens atrevim a aplicar algunes de les seves propostes. Actuava sense rebaves. En aquesta revista s'han... [+]
Frantsesa da nagusi, frantses instituzioetan. Haatik, urtez urte, erakunde publikoetan ere lekua egiten hasi dira euskara, korsikera edota bretoiera. Hemen, horren adibide ditugu, Ortzaizeko, Urruñako, Hendaiako edota Urepeleko herriko kontseiluak, baita Hirigune Elkargoa... [+]