Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El 97% de les pel·lícules són en castellà

  • Als cinemes catalans les pel·lícules estan en versió en castellà. Són el 3% els que s'han duplicat en català, subtitulat en català o en català d'origen. La llei estableix que per a l'any 2018, la meitat de les projeccions hauran de ser en català.
Plataforma per la Llenguak kanpaina bat baino gehiago egin du zine aretoetan katalanez pelikulak ikusteko.
Plataforma per la Llenguak kanpaina bat baino gehiago egin du zine aretoetan katalanez pelikulak ikusteko.

L'última notícia que hem rebut sobre la Llei del Cinema de Catalunya és curiosa. La llei, de 2010, es va elaborar per a protegir el català i la Unió Europea acaba de dir que caldrà fer alguna modificació de la llei, perquè aposta pel castellà. De fet, les pel·lícules en castellà no han de doblegar-se o subtitular-se obligatòriament al català. Sí, en canvi, en altres idiomes europeus.

Segons la Llei del Cinema de 2010, per a 2018, la meitat de les sessions de cinema hauran de ser en català o subtitulades en català. Es preveien quotes i multes per als infractors. La llei va ser un miratge de polseguera, d'expositors i distribuïdors estatunidencs, i de l'òrbita del pp i de Ciutadans, una denúncia per la imposició del català. Segons la Comissió Europea, la Llei Catalana del Cinema s'oposa a la lliure competència, ja que les pel·lícules en altres llengües europees han de ser traduïdes al català –les duplicitats costen entre 25.000-77.000 euros i els subtítols entre 2.000-5.730 euros–.

Plataforma per la Llengua, moviment pro català, en resposta a la Comissió Europea, ha proposat que les pel·lícules en castellà tinguin les mateixes condicions que les realitzades en altres llengües europees, és a dir, que les pel·lícules en castellà també ofereixin sessions doblegades o subtitulades al català. La llei estableix que la meitat de les pel·lícules procedents d'Amèrica del Nord hauran de ser en català i només en el cas de pel·lícules de la Unió Europea que distribueixin més de 16 còpies.

La proposta de la plataforma és incloure en aquest sac les pel·lícules realitzades en castellà. Ara, el Govern espanyol ha de fer una proposta de resolució per a respondre a la petició de la Unió Europea.

Peregrinació a la pel·lícula

No obstant això, aquesta última notícia relacionada amb la Llei del Cinema probablement no és més que una anècdota, ja que no s'espera que afecti a res més de la Llei. L'aprovació de la Llei en 2010 va ser un pas important per al català. Per a adonar-se de la importància, n'hi ha prou amb mirar un parell de percentatges: Segons l'estudi realitzat en 2010, el 3% de les sessions de cinema que s'oferien als cinemes catalans eren de procedència catalana, catalana o catalana. Si es compleix la llei, en 2018 el 50% de les sessions de cinema es realitzaran en català.

Plataforma per la Llengua ha realitzat una campanya humorística per a demostrar que és molt difícil veure la pel·lícula en català.El cinema en català, Missió impossible és el nom de la campanya i una família apareix amb ganes de veure una pel·lícula en català. Miren la cartellera de Barcelona: 179 sales, 252 pel·lícules, només una en català. A Barcelona és més fàcil veure pel·lícules en anglès o en francès que en català. Veient el “èxit”, la família es planteja anar a Reus (100 km). En va, allí no oferiran ni una sola pel·lícula en català. Han decidit viatjar a Tarragona, a 15 quilòmetres de la capital biscaïna. Allí sí, allí són feliços: Entre les 22 sales i 30 pel·lícules es projectarà una pel·lícula en català.

Així és la situació actual, amb poques pel·lícules, poques sales i còpies, i mal posicionat geogràficament. Horaris també regular.Els
catalans estan acostumats a escriure premsa, consumir ràdio i televisió en català, però han conegut el cinema en castellà i en castellà, respectivament. Hem preguntat a Gemma Ponsa, de la Plataforma, com es durà a terme el canvi d'hàbits: “Hi ha públic potencial i hi ha demanda. Una altra cosa és que els catalans omplin les sales o no. El que vull dir és que l'oferta en català no està normalitzada i pot ocórrer que no es compleixin les poques ofertes concretes que hi ha ara”.

Subvencions als distribuïdors?

La Llei del Cinema ha estat aprovada amb 117 vots a favor i 17 en contra en el Parlament. La societat també va donar la benvinguda a la Llei. Per a Gemma Ponsa, la Llei és molt positiva i necessària. D'altra banda, també és una llei molt comuna, perquè en molts països que tenen comunitats semblants de parlants tenen lleis d'aquest tipus (veure quadre). La plataforma critica dues qüestions a la Llei. D'una banda, no hi ha normativa, per la qual cosa, per exemple, no s'especifica l'extensió anual del català fins a 2018. Tampoc estan previstes les sancions que s'imposaran en cas d'incompliment de la llei. D'altra banda, la Plataforma no entén que la Generalitat subvencioni l'exhibició de pel·lícules estrangeres de distribució i exhibició (1,4 milions d'euros) per a la seva exhibició en català. Al setembre de 2011, la Generalitat va signar un conveni amb empreses estatunidenques que amenaçaven amb incomplir la Llei de Caixes d'Estalvis. Per a Ponsa, “una cosa és subvencionar que la gent vagi al cinema a veure pel·lícules en català i una altra cosa és donar ajudes a les empreses. No és obligatori? No han de complir la llei?”. Ponsa creu que amb el pas dels anys es normalitzarà la situació de les sales de cinema, que la gent s'acostumarà a veure pel·lícules en català i que els exhibidors assumiran les despeses de doblatge i subtitulat.

Finlandian, Letonian eta Quebecen

Europako eta Ipar Amerikako hainbat herrialdetan, estatu eleanitzetan, berariazko legeak edo neurri politikoak dituzte zinean hizkuntza erabilera kudeatzeko. Hiru adibide aipatuko ditugu:

Finlandia: Zinearen Fundazioak (Kultura Ministerioaren barne) ezarria duenaren arabera, filmak Finlandiako hizkuntza ofizialetan azpititulatua egon behar du. Beraz, filmaren kopia bat baino gehiago zabalduko badira, finlandieraz eta suedieraz emango dira, beti. Finlandian suedieraz mintzatzen den 300.000 biztanleko hiztun komunitatea bizi da.

Letonia: Hizkuntza ofiziala letoniera da, baina biztanleriaren zati handi baten lehen hizkuntza errusiera da. Filmak estatuko hizkuntzan azpititulatuta edo bikoiztuta eskaini behar dira, alegia, letonieraz. Bi hizkuntzatan azpititulatzea ere onartuta dago. Horrela eginez gero, letonierazko azpitituluak lehen lerroan jarriko dira, eta ezingo da beste azpitituluko hizki tamaina baino txikiagoa erabili, ezta bestean baino eduki gutxiago itzuli ere.

Plataforma per la llengua elkarteak esku artean dituen datuen arabera, Katalunian, jatorriz katalanez daudenek, katalanera bikoiztutakoek eta azpititulatutakoek, filmen %3 baino ez dute osatzen. Antzeko hiztun kopurua duten komunitateekin alderatuz gero, Europan eta Ipar Amerikan diskriminazio hau bakarra dela dio elkarteak.

Quebec (Kanada): Quebecen frantsesa bertako hizkuntza eta hizkuntza ofiziala da. Ingelesa hizkuntza ofiziala da Kanadan. Quebeceko Zinemaren Legearen arabera, filma frantsesez erakutsiko bada ez du inolako baldintzarik bete behar, baina ingelesez bada frantsesera itzuli behar da.


T'interessa pel canal: Katalana
Crònica
Per què el basc no té una quota adequada en els mitjans de comunicació?
Es dibuixa com a tema tabú a Euskal Herria, però no és així en el món. Les polítiques lingüístiques no es poden posar en la lògica del mercat lliure, sinó que cal establir quotes o contingents. Són necessàries. I és necessari que es compleixin les que existeixen,... [+]

Els comerços que no ofereixin atenció en català seran castigats a Andorra
Les sancions, que oscil·len entre els 6.000 euros i els 10.000 euros, s'eleven fins a 2.000.000. El català és l'única llengua oficial d'Andorra, encara que la llengua materna de la meitat de la població és el castellà.

2024-09-03 | Sustatu
Anàlisi rigorosa de l'evolució del català
Joan M. La sociolingüística Serra ha publicat un llibre sobre els possibles futurs de la llengua catalana: L'ús parlat del català: En un tombant decisiu (Ús oral del català: en la intersecció decisiva). Kike Amonarriz ha llegit un comunicat en el qual ha qualificat... [+]

2024-06-07 | Sustatu
Els resultats de Google han posat de manifest alguns motius perquè el català aparegui menys
En aquesta web es va documentar la caiguda del català i del basc entre 2022-2023 en els resultats de cerca de Google. Alguna cosa que va tenir una certa reparació. Recentment, d'alguns estudis que ens han arribat des de Catalunya, hem conegut alguns motius perquè aquestes... [+]

Llengües minoritzades: repàs als discursos emergents
El 23 d'abril s'ha celebrat a Vitòria-Gasteiz la Jornada Sociolingüística Basca 2024, organitzada pel Clúster de Sociolingüística. En els últims anys es van centrar en els discursos que s'han mostrat a favor i en contra del basc i del català. Entorn del basc van participar... [+]

2024-02-14 | Cira Crespo
Júlia Ojeda, crítica literària
"Ens falten discursos per a afrontar les grans batalles de la globalització"
La veu de Júlia Ojeda, crítica literària, és important en els mitjans de comunicació catalans actuals i ens ajuda a aproximar-nos a un dels múltiples eixos en els quals s'està replantejant la Catalunya després del procés independentista. També és membre de Matriotes,... [+]

Una petita i lliure

El lingüista català Carme Junyent va morir el mes de setembre passat. Hem seguit aquí amb atenció el que deia sobre política lingüística, esperant que alguna vegada ens atrevim a aplicar algunes de les seves propostes. Actuava sense rebaves. En aquesta revista s'han... [+]


El Govern espanyol prevaldrà l'oficialització del català a la Unió Europea, per davant del basc i el gallec
Les raons utilitzades pel Ministre d'Afers exteriors, Manuel Albares, són, entre altres, que la preferència pel català agilitzarà el procés i que el català té més parlants que les altres dues llengües.

Mor la lingüista catalana Carme Junyent
Mor el 3 de setembre per càncer de pàncrees. El lingüista ha parlat amb rigor dels perills de la desaparició del català i els seus missatges brutals generaven incomoditats. Ha lluitat per la seva llengua fins a l'últim moment. Demana que es respecti el dret a ser atès en... [+]

2023-08-31 | Ilargi Manzanares
Andorra exigeix un nivell mínim de català per a residir
La nova llei de defensa del català d'Andorra exigirà el nivell bàsic del català per a poder viure i treballar en ell. Requeriran un nivell inferior al títol A2.

Espanya demana que el basc, el català i el gallec siguin oficials a Europa, Sánchez demana el vot dels nacionalistes
Quan quedaven poques hores per a conformar les Corts espanyoles, Pedro Sánchez ha posat sobre la taula el tema de les llengües minoritàries per a aconseguir el vot dels partits nacionalistes necessaris. La presidenta de la mesa del Parlament espanyol, Francina Armengol, ha... [+]

2023-08-03 | Ilargi Manzanares
Diversos agents demanen que en les negociacions del Govern d'Espanya se situï la qüestió lingüística en el centro en
el festival O Festigal s'han reunit el Consell d'Euskalgintza i diverses entitats i associacions a favor del català i el gallec. En el mateix s'ha realitzat la sol·licitud i s'ha denunciat que s'està produint una “agressió” contra la normalització de les llengües... [+]

Després de 36 anys, Vox i el PP decideixen que el català no sigui la llengua preferent a Palma
El català era l'idioma predeterminat per a les comunicacions municipals des de fa 36 anys, i la coalició entre Vox i el Partit Popular ha retirat la llei recentment constituïda per l'ajuntament. Els funcionaris tenen l'obligació de comunicar-se amb els ciutadans en... [+]

2022-10-06 | Euskal Irratiak
Ipar Kataluniako herriko etxe bat auzitara, katalana ekitaldi ofizialetan onartzegatik

Frantsesa da nagusi, frantses instituzioetan. Haatik, urtez urte, erakunde publikoetan ere lekua egiten hasi dira euskara, korsikera edota bretoiera. Hemen, horren adibide ditugu, Ortzaizeko, Urruñako, Hendaiako edota Urepeleko herriko kontseiluak, baita Hirigune Elkargoa... [+]


2022-09-26 | ARGIA
El català i l'occità han començat a utilitzar-se en 15 corporacions de l'estat francès
Seguint la senda oberta pel municipi d'Elna, uns quinze municipis han aprovat per moció la possibilitat de prendre la paraula en català i occità en els plens municipals, així com les actes que es remeten a Direcció, traduïdes posteriorment al francès. Els quinze... [+]

Eguneraketa berriak daude