Més lluny del nas
Els qui dediquen la seva vida, entre altres coses, a concebre, crear i desenvolupar una olor particular, són per a mi admirables. Em refereixo a les plantes, per descomptat...
Les plantes que fan olor tenen, pel nas d'aquests animals, un encant extraordinari. Per si no fos prou el color, la forma, la naturalesa i les formes atractives, l'olor.
Olor a tot arreu: llavors, fruits, flors, fulles, pell, fusta... Una planta ens demanarà que ens acostem, una altra farà les seves vides i dues quinqués perquè ens tirin. La planta veu més lluny que el nostre nas...
També jo, des de fa algun temps, per a les ocasions, tinc una olor especial en la pell, no el meu, sinó el d'una estranya mescla de plantes. El vinya, Vitis vinifera, que neix a França (Quercy, Touraine...) però que s'ha desenvolupat i madurat al País Basc argentí, Mendoza, es basa en un: Variant de Malbec. El seu vi, entre tints negres i tanins, evoca les olors dels fruits vermells. Al poble del tango no se'n diu en va el poble de Malbala. Allí li van oferir vint terres d'aquesta classe a França. Però no tant com a l'Argentina, també es conrea aquest raïm al Brasil del barri. Han anat més enllà del got de vi al poble de la sanba: han fet un perfum. Malbec raïm només per al nas. L'alcohol segregat per la destil·lació del vi s'adoba en barriques de roure. Barriques de roure francès. Es tracta del primer perfum que s'ha generat amb l'ús d'alcohol. Li diuen aroma del vi. Està inspirada en la prunera, el roure i la vainilla perfumada i es diu que és per a homes... Aquest Malbec, que ve en forma d'ampolla de vi del famós Alain de Mourgues, és ideat pel perfumer Napoleão Bastos. La família de les olors es defineix com la llenya, la medul·la, la molsa, la molsa, l'ambre i el benjí, el cos: Cedre de Virgínia, Paculía i Malbec; en oberta: La llima persa, la grosella negra, les fulles de violeta, la pera Bergamota, la llimona, el mandarí, el cardamom, el pebre negre i les fulles del cedre libanès.
Tindrà l'encant en la mescla. El/els Harrapazan/s porta tot això per la pota posterior... El que sedueix a la gent, la qual cosa la sedueix, el vi o el perfum? També basc?
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
