A Vitòria, en 2009, Gasteiz Kantuz va arrencar la vespra que acabés la Korrika i es va posar en marxa. El primer intent es va fer un parell d'anys abans, però va fracassar. En 2009, van començar a sortir el primer dissabte de cada mes, a les 12.00 hores, i es van reunir en el mateix escenari bascos, euskaltzales, erdaldunes i cantants. Kandi Camina es va presentar com a membre de l'associació Euskaraz Bizi en la primera convocatòria per a la creació de Gasteiz Kantuz. Té clar per a què és cantar cançons basques en la plaça: “Al carrer el basc s'utilitza molt poc a Vitòria-Gasteiz i el que aconseguim amb Gasteiz Kantuz és viure dues hores en basca. Però és cert que a vegades ens movem amb això de sempre, és a dir, ‘si no ho fem en castellà la gent s'ofendrà...’. No obstant això, l'eix principal de les actuacions dels carrers és el basc, i després venen les cançons i els balls. Els castellanoparlants també s'acosten a la cançó, i encara que no coneixen el basc, fan un esforç per cantar en basc. Com ells estan implicats, han de decidir en quin idioma vehicular la comunicació. Per exemple, quan són al carrer, cal dir què cantaran de la cançó a la cançó i en quina pàgina està. En altres ocasions donen explicacions més llargues davant la multitud. A vegades els castellanoparlants demanen que es faci en castellà. Kandi Camina ens ha explicat que fan tot el possible perquè la distància de dues hores sigui l'espai del basc i per a això han treballat els següents mitjans: diuen en quina pàgina està la cançó en basca i, si és necessari, expressar-la amb els dits. Les explicacions llargues es donen en basca i, si se sol·licita, el resum es fa en castellà. Disposen de 200 emails, dividits en dues llistes. Els euskaldunes reben informació en basca i els castellanoparlants en basc i castellà.

De petita infraestructura

Els concerts no necessiten de cap infraestructura de l'altre món. Els de Vitòria-Gasteiz només necessiten tres bases per a la sessió mensual: lloc, assajos i cançoner. Tots els mesos es queden en la natura morta de Gorbeia i es mouen pels carrers del casc vell. Van triar expressament el dia de la fira. Els assajos es realitzen dues vegades al mes i tenen un cançoner de 168 cançons. Van treure 3.000 exemplars i està esgotat. Estan a punt de celebrar-se la segona edició, amb la incorporació de noves cançons. No tenen subvenció fixa, perquè no han adquirit la condició d'associació. Compten amb un CD en format mp3 gravat amb cançons per a dues funcions: D'una banda, recaptar una mica de diners venuts a un preu de 3 euros i, per un altre, que els cantants puguin aprendre i repassar cançons a casa. Les sessions del dissabte també adquireixen un toc exòtic. Els turistes es queden mirant i fins i tot demanen el CD. Als catalans i madrilenys que són els primers a demanar se'ls demana que li ho comprin, per a ajudar-los.Els
gasteiztarras no han de complir cap requisit per a poder entrar a formar part d'aquesta modalitat de cant. Més o menys un centenar d'aficionats es reuneixen tots els mesos i de tant en tant, per a recuperar forces, acudeixen a les kantu-jiras de la zona com Baiona, Donostia-Sant Sebastià, Guernica, Otxandio o San Fermin de Pamplona/Iruña.

Cantant també a Estella

En 2007, quan es va presentar a Lizarra Garean Euskaldunon Elkartea, després de l'esmorzar, dues expressions musicals van recórrer el carrer: Batukada i Lizarran Kantuz. En segon lloc, van pensar que podia ser una activitat interessant per a aconseguir els objectius de l'associació (viure en basca). Després de l'experiència i l'èxit que va tenir en les festes d'Estella, a partir de setembre de 2007 van decidir sortir l'últim dissabte de cada mes. Luisfer Etxeberria és soci de Garean, des de la seva creació a Lizarra està en Kantuz i ens ha explicat quina és la clau de l'èxit al seu judici: “Els euskaltzales venen a cantar, per descomptat, però el que busca algun valor social ens rep amb bons ulls. Fem el freixe en el centre, quan hi ha molta gent pel carrer i de manera natural. A la gent li ha agradat”. Això significa que també s'acosta gent que no sap basca. A l'hora de realitzar la gestió lingüística tenen les coses clares: “Som molt transparents, hem manifestat des del principi que el nostre objectiu és viure en basc, per la qual cosa tota la comunicació amb la gent la fem en basca”.

L'associació Garean Euskaldunon Elkartea treballa en diferents àmbits, com l'oci infantil, el mintzalaguna, el programa de ràdio, la revista i les activitats per a adults. Una d'aquestes potes és Kantuz, a Estella. A l'hora d'organitzar les sessions de cant es pensava a omplir el buit que hi havia fora del recinte escolar.

Tenen com a eix el basc, però els agrada cantar bé. Per això, en el cançoner tenen escrites dues frases. Josanton Artzerena diu: “Quan la cançó és cantada no es veu al cantant, la cançó s'amaga”. A Oskorri li han agafat un altre: “Cantant sota la pluja, I’m singing in the rain, en qualsevol situació, sigui el sopar o la tabola amistosa, per a desafinar tranquil·lament”. És a dir, a tots ens agrada cantar bé i més si representem la nostra cultura. Així mateix, els membres de Garean volen que qualsevol ciutadà o ciutadana s'acosti al grup i s'acosti a ell.