Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Va endevinar Huxley?

  • Enguany es compleixen 80 anys de la publicació de Bai mundu berria, la famosa novel·la de l'anglès Aldous Huxley. Quant a una novel·la del gènere de les distopies, una vegada transcorregut el temps suficient, és inevitable analitzar en què es va equivocar i en què es va equivocar l'autor. Estem a punt de cometre aquest pecat. Un pecat perdonable si tenim en compte que Huxley va ser un dels més empedreïts en la cerca de virtuts i defectes del seu treball.
Ernaltze artifiziala Bai mundu berriaren osagai nagusietakoa da. Banako guztiak saio-hodietan sortzen dira, beren ezaugarri genetikoen kontrol zorrotza egiten duen prozesuaren bitartez. Pertsona bakoitza gaitasun intelektual jakina izateko eta lan espezif
Ernaltze artifiziala Bai mundu berriaren osagai nagusietakoa da. Banako guztiak saio-hodietan sortzen dira, beren ezaugarri genetikoen kontrol zorrotza egiten duen prozesuaren bitartez. Pertsona bakoitza gaitasun intelektual jakina izateko eta lan espezifikoa egiteko programatuta dago.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El nou món Bai descriu la societat en la qual han desaparegut la malaltia, la guerra, la pobresa i la vellesa. No obstant això, en aquest suposat paradís se situa una de les obres més elevades del gènere de les distopies, que competeix contínuament amb 1984 per a obtenir la medalla d'or i que descriu un futur més terrible, segons molts autors. Com en una anàlisi canònica de la novel·la d'Huxley no pot faltar la comparació amb Orwellene –Huxley no va poder resistir la temptació–, nosaltres també partim d'aquí, ressaltant una de les diferències: 1984 és distòpic tant per dins com per fora; Sí, en gran manera , el nou món només ho és per fora. Aclarim-ho.

Els personatges de la novel·la de George Orwell són felices en la mateixa mesura en què viuen en un ambient asfixiant. En la novel·la d'Huxley, el lector és l'únic que s'adona de l'horror de l'organització social. Gairebé. Gairebé és necessari aquest “gairebé” si la història seguirà endavant; en cas contrari, el llibre no seria més que un petit assaig sobre un possible futur. De pas, diguem que l'element comú de moltes distopies és el protagonista que s'ataca al poder i que, d'alguna manera, representa la mentalitat del lector. De fet, aquesta lluita permet fer una descripció prou profunda de la distopia.

Sí, el nou món no renúncia a aquest recurs, per molt increïble que sigui si és el cas. En tots els mons distòpics proporcionats per la història de la literatura, l'inventat per Huxley pot no basar-se en la repressió. En una societat que per a l'observador extern és la culminació de l'opressió, els ciutadans viuen contents, sense adonar-se d'això. Han estat programades per a desitjar la vida que els ha tocat, i no una altra, durant tota la seva infància, des del moment en què van ser fecundats en un tub d'assaig, ja que en una societat en la qual la promiscuïtat és un valor, el sexe i la reproducció estan separats. No hi ha família, ni relació afectiva, ni circumstàncies emocionals associades. No hi ha art digne de tal nom, i tota inquietud intel·lectual ha estat eliminada, però ningú que senti la seva necessitat. Juntament amb la programació infantil, l'estabilitat és la clau de la felicitat. Per a prevenir els possibles errors del sistema, és a dir, les frustracions, l'estat posa a la disposició de la ciutadania un consum abusiu i una droga sense retorn.

En aquesta organització rígida i perfecta, la mera existència d'un personatge que està fart de la seva vida, hauria de ser considerada com un error de la narració, però és un error imprescindible perquè la narració prosperi. No ens obstinarem massa en això. En definitiva, s'ha elevat –sobretot– per l'anàlisi de les estructures socials que pot aportar el futur, tant pel nou món com per la seva posició com a obra literària. Un dels mèrits d'Huxley és, per tant, preveure la importància que l'hedonisme ha aconseguit en les societats més riques, encara que sigui a través d'una obra imperfecta.

El somni d'Occident és materialitzar la distopia d'Huxley?

Un de les anàlisis més interessants i provocadors de la novel·la és el realitzat per l'escriptor francès Michel Houellebecq. Senar i en una altra novel·la, Els particules élémentaires (Partícules elementals), escrita en 1998. En un passatge, Houellebecq posa en la boca del personatge Bruno la reflexió sobre el treball d'Huxley. “[Sí des que es va escriure el nou món] la societat occidental no ha fet més que acostar-se a aquest model. (...) Gràcies als avanços de la farmàcia, s'elimina la diferència d'edats de la vida. En el món descrit per Huxley, els homes de 60 anys tenen el mateix aspecte i les mateixes passions que els de 20 anys. És una societat feliç, de la qual han desaparegut les tragèdies i els sentiments violents. Aquest és el món que ens agradaria viure”. Houellebecq reconeix a Huxley haver encertat; és una crítica que es pot trobar entre línies que Huxley consideri terrible aquest futur.

Una mica més endavant, Bruno, o Houellebcq, que vostès prefereixen, volen deixar en evidència les contradiccions d'Huxley. L'escriptor anglès va publicar la seva novel·la Island (L'illa) en 1962, 30 anys després de Bai mundu berria. Va descriure una societat idíl·lica, però per a Bruno-Houellebecq les similituds entre tots dos són molt majors del que hagués acceptat Huxley. D'aquí conclou que la diferència entre la societat hippy i la societat liberal burgesa és molt petita. Cal no oblidar que les idees d'Huxley, en els últims anys de la seva vida, van ser un dels suports teòrics del moviment hippy, i en l'últim negre això és el que va voler reflectir en la novel·la Island. Com cal no oblidar que el moviment hippy i, en general, el new age són un dels objectius més utilitzats per les crítiques del dretà Houellebecq.

Per a Huxley també hi ha més elogis en Els particules élémentaires, tant com fusta. Segons Bruno, l'autor britànic va endevinar perfectament que l'evolució de la societat anava a dependre cada vegada més del desenvolupament de la ciència, però no va tenir en compte una de les seves conseqüències, que en definitiva, així ho interpretem des de les paraules d'Houellebecq, fa impossible a la societat del nou món: en la mesura en què som més conscients de la mort, l'individualisme preval i això ens porta al desig, i el desig és un de les manxes de la societat. En la distopia d'Huxley no hi ha desitjos que no es puguin complir. Una anàlisi superficial de la societat actual ens basta per a reconèixer que aquest punt és per a Houellebecq.


T'interessa pel canal: Nazioarteko literatura
2024-03-07 | Julen Azpitarte
Les carícies dels tràgics músics
Alfonso Cardenal Vides Gosses. Contes musicals del Sofà Sonor (Vides dures. Acaba de publicar un llibre titulat "Contes musicals del sofà de sons". En ella, ha recollit petites biografies desafortunades de vint músics de culte abandonats en els racons de la història de la... [+]

És ofensiu dir que el personatge d'una història és “gros”?
L'escriptor Roald Dahl ha renovat diverses obres per als nens de l'ensenyament: han desaparegut adjectius com el “gros” i el “lleig”, i fins i tot ha afegit alguna frase per a assenyalar que no és gens dolent portar perruca.

Xavier Queipo. Gallego igual emigrant
"Només es va reforçar la meva actitud de parlar de gallec quan vaig ser a Brussel·les"
Nascut a Galícia, ha treballat gairebé tot el seu temps a Brussel·les. Malgrat els seus estudis de Biologia i Medicina, el seu treball similar no va tenir lloc al país i en alguna ocasió va ser embarcat en un vaixell bacallaner com a biòleg. Aviat treballava en la... [+]

2022-10-06 | ARGIA
L'escriptora Annie Ernaux rebrà el Premi Nobel de Literatura
L'acadèmia sueca premia a l'escriptora francesa Annie Ernaux. Ha escrit sobretot novel·les autobiogràfiques i es poden llegir diverses en basca, entre elles les novel·les 'Passió hutsa' i 'Gertatu'. El jurat ha premiat l'audàcia i la precisió clínica de la seva obra.

Pasazaite argitaletxeak agur esatea erabaki du 10 urteren ondoren

Ekain honetan hamar urte bete ditu Pasazaite argitaletxeak. Nazioarteko literatura euskarara ekartzen espezializatu den proiektuak urteurren hori baliatu du ateak itxiko dituela iragartzeko.


2022-06-08 | Julen Azpitarte
Voltairine de Cleyre
Anarquista, res més
Voltairine de Cleyre (1866-1912) va ser una de les dones més importants del moviment anarquista i feminista del segle XX, al costat d'Emma Goldman. En una època en la qual el feminisme es limitava a la lluita pel dret al vot, Cley va obrir nous camins que han perdurat fins als... [+]

Idoia Santamaria, traductora
'Austerlitz', corrents ocults de la memòria
En la Central Station d'Anvers, Jacques Austerlitz, un home que no pot recordar el seu passat, es troba sense títol narrador en aquest llibre. Les converses entre tots dos es prolongaran durant dècades i ciutats per a esclarir la memòria de la boira. Hem parlat amb Idoia... [+]

Mor Boris Pahor, un escriptor eslovè que va narrar amb cruesa l'holocaust nazi
La literatura eslovenia ha perdut a un escriptor que ha vist passar l'últim segle per davant dels seus ulls. Boris Pahor ha mort aquest dilluns amb 108 anys a Trieste.

Publiquen una novel·la de Louis -Ferdinand Céline desapareguda fa gairebé 80 anys
En un moment en el qual som testimonis d'una guerra que ha posat a tremolar el món, aquest dijous s'ha publicat en l'Estat francès una novel·la ambientada en la primera gran guerra del segle passat. I no qualsevol novel·la: Guerre (Guerra) és una de les obres inèdites de... [+]

Dones escriptores a la Itàlia del segle XX
Alda Merini: la capacitat de mirar amb sorpresa
Alda Merini (Milà, 1931-Milà, 2009) va ser poeta italià. Va publicar nombrosos treballs, entre ells desenes de llibres de poesia i dues o tres autobiografies (L'altra verità. Diari vaig donar una varietat, La pazza de la porta accanto i relligo di vita. Autobiografia e... [+]

Venezia baino zerbait gehiago, Joseph Brodskyren bitartez

Aste honetan aurkeztu da Joseph Brodskyk idatzitako Ur marka. Veneziari buruzko saiakera. Rikardo Arregi Diaz de Herediak itzuli eta Katakrak argitaletxeak publikatu du poeta errusiar atzerriratuari euskarara itzuli zaion lehen liburua.


2022-03-17 | Julen Azpitarte
Diane di Cosina
La mossegada del llop

"Va haver-hi dones, allí estaven, jo les vaig conèixer, però les seves famílies els tancaven en els manicomis, els posaven electroshock. En la dècada dels 50, si vostè era home, podia ser rebel, però si era dona la seva família li tancava. Va haver-hi alguns casos, i jo... [+]


Sebalden 'Austerlitz' euskaraz
Esanezina den hori nola konta daitekeen

Gauza garrantzitsua gertatu da astelehen honetan literatura euskaraz irakurtzea atsegin dutenentzat: W. G. Sebalden Austerlitz argitaratu du Igela argitaletxeak. Idoia Santamariak egindako itzulpenari esker, idazle alemaniarraren obrarik ezagunena nobedadeen artean aurkituko du... [+]


Maryse Condé, haurtzaroaren negarrak eta irriak

Asteazken honetan aurkeztuko dituzte Erein eta Igela argitaletxeek Literatura Unibertsala bildumako hiru lan berriak, tartean Maryse Condéren Bihotza negar eta irri (ene haurtzaroko istorio egiazkoak). Joxe Mari Berasategik euskaratua, idazle guadalupearraren obra... [+]


2020-11-19 | Julen Azpitarte
Wu Ming kolektiboaren 'Proletkult' nobela
Marxismo martetarra

Wu Ming literatur kolektiboaren Proletkult (2018) “objektu narratibo” berriak sozialismoa eta zientzia fikzioa lotzen ditu, Sobiet Batasuneko zientzia fikzio klasikoaren aitzindari izan zen Izar gorria (1908) nobela eta haren egile Aleksandr Bogdanov boltxebikearen... [+]


Eguneraketa berriak daude