Professor de toxicologia en la Universitat de Liverpool i tocant el violoncel en l'Orquestra Mozart de la mateixa ciutat –hi ha una dotzena a Europa en totes dues professions a aquest nivell?–, el doctor Howard vivia tranquil, ja pare de quatre fills… fins que aquell capvespre es va acostar a una conferència de l'associació Communitagainst Toxics amb la seva dona.

El protagonista de la reunió era Ralph Ryder, un activista que ha recorregut el món alertant dels perills de la incineració de residus. Com es recorda a Vyvyan Howard, “Ralph em va donar al final quatre documents, començava a mirar-los i estava llegint fins a les 4 del matí en el meu llit. Així em vaig despertar al món dels Contaminants Orgànics Persistents en l'atmosfera”.

En anglès Persistent Organic Pollutants (POP) vivim envoltats de contaminants.Els éssers humans, sorgits de l'activitat industrial, es desfan amb extrema dificultat, s'acumulen en la cadena alimentària i, igual que l'aigua, el vent els dispersa fins als racons més remots del món. Les dioxines, algunes de les més conegudes del POP, també es troben en organismes d'animals com l'Àrtic i l'Antàrtic.

Des que Ralph Ryder li va obrir els ulls, Vyvyan Howard ha investigat molt en el camp dels contaminants químics, sense deixar d'aprofundir en la il·lustració microscòpica, en la qual és professor. En els últims anys treballa en la Universitat de l'Ulster, amb la toxicòloga Gesa Staats com a nova família.

El ressò de Vyvyan Howard va arribar a Euskal Herria en 2010 de la mà de moviments contraris a la construcció de la incineradora en Zubieta. Va ser llavors quan es va conèixer un document escrit per l'investigador sobre els riscos de la incineració de residus, que aborda el camp de les nanopartícules sense aprofundir massa.

Quan l'empresa Indaver Group va anunciar en Ringaskiddy la seva intenció de construir una incineradora en les proximitats de la ciutat irlandesa de Cork, el Govern va organitzar un consell assessor denominat An Bord Pleanála, amb l'objectiu de valorar els impactes sobre el medi ambient i la salut humana. Howard va presentar en 2009 un ambiciós informe de 38 pàgines en el qual va destacar la seva fortalesa: Statement of Evidence. Particulate Emissions and Healthv (Testimoniatge o peritatge). Secreció i salut de partícules).

Les relacions entre les partícules petites i la mort dels éssers humans, els efectes de les diferents partícules i la seva mescla, la respiració i les partícules, la ruta de les partícules que arriben als pulmons, el mecanisme de la influència tòxica, els nens i nenes especialment els bulnerables, els riscos prenatals del fetus… no han d'abandonar una part en el racó.

També inclou un espectacular gràfic en el qual compara petites partícules amb el gruix d'un cabell humà. Té un gruix de 0,7 o 70 mil·límetres. Els grans de més de 10 micròmetres d'aire espirat es queden en el nas i en la gola sense passar fins als pulmons.

A menys de 10 micròmetres, els més grans arribem al principi dels bronquis i els expulsarem amb l'esput o la tos. Més de 5 micròmetres més petits ens arriben fins als pulmons. Els més prims de 2,5 micres penetren fins als alvèols, on es fundin oxigen i sang en els pulmons.

A partir d'aquí, els danys, depenent del material i grandària de la partícula, són menors de 2,5 micres, també anomenades nanopartícules.

Contagiat en el ventre de la mare

La regla és clara, en paraules d'Howard: com més minuciosa és la partícula, més greu és el mal. “Els estudis han demostrat que fins i tot els materials que no són perillosos en les grans masses es tornen tòxics quan es fragmenten en partícules ultres-fines”. En aquest sentit, s'observa d'una altra manera l'eficàcia dels filtres que tenen les incineradores de residus per a recollir totes les emissions generades per la combustió. Així ho van veure també les autoritats irlandeses, que van rebutjar la idea d'incineradora de Rigaskiddy. L'any passat, no obstant això, l'empresa ja ha aconseguit reobrir el dossier en els jutjats.

Les incineradores de residus no són l'única font de preocupació per a Howard. En col·laboració amb el neuròleg Christian Holster, el projecte NeuroNano analitza la relació que poden tenir les nanopartícules que porten determinats cosmètics, en concret els cremes solars, amb el finançament de la Unió Europea.

L'altra línia principal de recerca és la de la canceller. Als llocs web de Cancer Activi els va dir Howard: “L'esperança de vida s'ha allargat, però vivim en un brou amb substàncies que provoquen càncer; com més temps vives, més possibilitats tens d'influir en elles. Viure més temps no és la causa”.

Analitza la influència dels contaminants que ens envolten en l'ésser humà, sobretot en els nens i en els nens no creats: “El càncer és una epidèmia avui, s'han duplicat les xifres de càncer entre nens en 30 anys”.

A partir de mediats del segle XX s'han multiplicat dos grups de contaminants: d'una banda, la radioactivitat, dispersada per centrals nuclears i bombes; i per un altre, els innombrables químics que ha generat la indústria, alguns senzills, però molts més, com PCB i POP, complexos. “Avui sabem que molts dels productes que la toxicologia clàssica considerava no perillosos són perjudicials”.

Howard és membre d'importants organitzacions que exploren i observen els vincles entre el medi ambient i la salut humana. Cancer Activa ha explicat que cuida a la seva família amb una alimentació sana i amb el mínim ús de productes químics a casa, que treballarà amb bicicleta i que intenta que la seva vida gaudeixi d'humor.

Quant a les recerques de la canceller, encara que està convençut que encara seran necessaris desenes d'anys per a esclarir els mecanismes de la seva creació, té alguns punts per provats. Una d'elles és que moltes vegades els químics que considerem innocus confonen els processos hormonals, estrogen i testosterona.

Per això són especialment perjudicials per al bebè que va dins de la mare. Amb aquesta anècdota, Howard ha explicat que és "un error". En 2003, durant la recerca sobre els tòxics que transportaven en la sang els polítics europeus, es va realitzar un test a la delegada sueca Margot Wallstrom. “Semblava una gran quantitat, però li vaig dir que tindria més si no tingués dos nens, perquè els havia passat molts químics”. Desgraciadament, la mare, en alletar, li passa el verí amb la llet.