Garbiker, la societat pública encarregada de la gestió dels residus de Bizkaia, i Nestlé han signat un conveni per al reciclatge de les càpsules de cafè. Les càpsules seran recollides en els punts nets i en punts verds mòbils, en alguns envasos taronges, i posteriorment seran traslladades a una planta de tractament de Nestlé a Barcelona. Fan tests amb alumini i compost amb pòsits de cafè. Així, la multinacional suïssa tanca el seu cicle de producció. Però no tot és tan brillant en aquest negoci.

Encara que el cafè exprés Monodosi és una invenció de 1970, a partir de l'any 2000 va començar a explotar aquestes càpsules de la marca Nespresso de Nestlé. Per a això, va buscar una fórmula que coincidís amb el corrent de calor i de riquesa d'aquells anys. Un somriure seductor, una veu profunda i una posa elegant. Exclusivitat, luxe i sofisticació. Un cafè pel paradís. És difícil que George no se senti del club de Clonney en caure en el món pijoso que representa Nespresso. I els resultats són aquí: la moda de les càpsules ha revolucionat el sector del cafè i totes les marques han entrat en competència.

Per a fer el cafè exprés, s'ha de filtrar l'aigua del cafè trepitjat a una pressió d'uns 15 bar i durant un temps curt. Amb el cafè en la càpsula hermètica s'aconsegueix introduir una alta pressió d'aigua en la dosi precisa, sense embrutar res. Vagi un miracle! Però a canvi, ens queda un barquito amb pòsits de cafè “presoners”. Un residu. Què ha suposat? En 2010, per exemple, es van crear unes 10.000 milions de càpsules de residus, que col·locades una al costat d'una altra farien al món cinc cèrcols d'alumini si es volgués.

“Les càpsules de Nespresso són 100% reciclables”, contraposa la multinacional amb un currículum tan sensible amb el medi ambient (monopoli de l'aigua, explotació de grans plantacions, llet de pols contagiosa...) i llança una campanya efectista denominada Colaboreation en diversos països. Les càpsules s'emmagatzemen tal qual i les recicla ell mateix. A Suïssa, país d'origen matern, es van instal·lar fa temps i recullen el 70% de les càpsules, amb l'objectiu de reciclar el 75% de les càpsules Nespresso que es venen a tot el món per a 2013. A aquesta campanya es vincula el conveni amb Garbiker en Bizkaia.

Hi ha qui diu que els bombons de Nespresso no són tan fàcils de reciclar. Aquesta fina capa que cobreix l'alumini, que decora amb color la càpsula, és separada i passa el mateix amb la tapa de plàstic, ja que es necessita un consum energètic important per a separar i reciclar. D'altra banda, quin és el cost ecològic de la producció de càpsules i la contaminació per extracció d'alumini? En alguns casos no són reciclables. La marca italiana Lavazza, competidora de Nespresso, per exemple, usa polipropilè. En el congrés de Zero Waste Europa celebrat en Donostia-Sant Sebastià, l'expert Rosanno Ercolini va informar que en el centre de recerca de residus de Capannori a Itàlia s'ha investigat el problema d'aquestes càpsules de polipropilè –el 10% de les càpsules mundials es consumeixen a Itàlia–. Els resultats es poden veure en la pàgina web del centre Rifiuti Zero de Capannori, en:

• Fallada en el disseny d'aquestes càpsules, inadequat per al reciclatge.
• Per a fabricar 250 càpsules es necessiten 2 litres de petroli, 4 litres d'aigua i 22 kwh d'energia.
• En el seu lloc, s'ha proposat a les grans companyies promoure ecosferes (ecopads) reutilitzables, que es poden utilitzar fins a 250 vegades. Existeixen, són fabricades per l'empresa Centocaffè i compatibles amb les màquines de Lavazza i Nespresso. A Itàlia han creat gran expectació i la notícia ha arribat als programes més importants de la televisió. També existeixen biocap o càpsules biodegradables.

No s'han publicat les lletres petites de l'acord entre Garbiker i Nestlé –sembla que la gestió quedarà en mans de l'empresa Tradebe–, però si creiem en la seva bondat, hauríem de demanar als responsables de Garbiker que es posin en contacte amb la Comuna de Capannori sense pèrdua de temps, que dissenyin un pla per a fomentar les càpsules reutilitzables i, en primer lloc, que iniciïn una estratègia per a impulsar el consum de cafè verd i just.

En el power point preparat per Capannori Rifiuti Zeroos apareix una imatge molt il·lustrativa (a dalt visible). Es tracta d'un esquema similar als modes de cafè que menys i més perjudiquen el medi ambient.

Sembla que és hora de treure el vell i benvolgut molí de Ganbara i fer el cafè en la italiana de sempre, tan dolça com ho feia l'àvia Mañoli, per cert. Doncs al revés. Quin sentit té produir 50 grams de residus de 30 grams de cafè? Quin sentit, segons ha reconegut Nespresso, produir 82 grams de CO₂ per cada tassa de cafè? Té sentit regalar a Nespresso 0’33 cèntims pel somriure de Clonney? Té sentit continuar somiant amb Pre-Lehman Brothers com a soci d'un club? O hem perdut el sentit?

Fent la pregunta d'una altra manera: val la pena pagar tot aquest balafiament per un cafè? Tan bona està, George?