Vist des d'AVUI, el debat i la reflexió és el que han portat les dates significatives i importants de 1512-2012 en general, i en la societat actual, àgil i superficial, això és molt. La dialèctica actual mostra clarament com es projecta el passat al present i viceversa, el present al passat.

La conquesta, per exemple, o el pacte? El navarrismo ha aconseguit portar la idea del pacte històric dels regnes de Navarra i Espanya a l'actual ordenament jurídic, aquí no hi ha dubte, la idea de la Millora Foral és la més important d'això.

Però des del punt de vista històric, fins al propi navarrismo reconeix avui que aquell any de 1512 va ser una conquesta, com molts altres que es feien en aquella època. L'historiador navarrista Alfredo Floristán, que presideix la comissió especial del Govern de Navarra per al centenari, en els seus articles redactats amb motiu de la data, deixa clara aquesta idea, per exemple, en la revista Pregó: “Navarresa en 1512: qui va conquistar i qui va ser conquistat”. Sí, va ser conquesta, però ve a dir que deixem de ser conquistats, els navarresos i la noblesa van ajudar a la conquesta.

També la historiadora Mercedes Galán saca conclusions similars en la mateixa revista, analitza si les famoses buldas Julio II.llaurin justificaven la conquesta i la resposta és molt clara: “No hi ha justificació jurídica per a la conquesta”. Què hi ha llavors? “El reconeixement de la població”, que en aquella època es va dur a terme sota el títol de lliure i voluntària dependència del rei de Castella. És a dir, que la conquesta no va ser justa, però finalment va ser acceptada pels navarresos, sobretot per la tradicional pactadería dels navarresos, i perquè a Navarra se'l va reconèixer el seu caràcter de regne, les seves institucions i el seu dret.

Les admissions a nivell acadèmic també han arribat a la política i a la divulgació, però més borroses. És coneguda la reflexió que UPN va llançar entre els seus militants: “No té sentit el debat de la conquesta, l'annexió o la incorporació...”. I reconeix que va ser una conquesta, “però millor utilitzar la incorporació, ja que ho feia Fernando el Catòlic”. I així ho han fet: Navarra 1512. La incorporació de Navarra a la Corona d'Espanya” (títol de la revista de febrer de la revista Pregó). Sí, va ser una conquesta –segueix el relat històric renovat–, però no gaire dura, a més va ser sostinguda pels behamonteses i els reis navarresos van marxar de Pamplona. En el fons, els reis van canviar, però Navarra va continuar sent independent. En això està avui l'opinió oficial del nabarrismo.

I ELS NACIONALISTES? Com s'està gestionant la data? No hi ha dubte que en els últims anys el nacionalisme ha estat el que més ha sacsejat la data, tant en l'àmbit acadèmic, com en la divulgació o al carrer, tal com es veurà el dissabte en Iruñea amb la convocatòria de Nafarroa Bizirik.En aquest
àmbit hi ha menys incerteses sobre els fets, a més s'ha investigat molt en els últims anys i les seves conseqüències són encara més nítides: va ser una conquesta dura, sense justificació legal de l'època i que va marcar el punt de partida dels fonaments jurídic-polítics de l'actual Navarresa. Les principals diferències es troben en la lectura que la història ha de tenir en la construcció nacional, o en la reconstrucció, com molts diuen, o en les característiques que ha de tenir Navarresa en l'estructuració del País Basc.

És bé aprofitar aquest centenari per a la reivindicació nacional, que en la situació actual de Navarra i Euskal Herria és el lògic i el més adequat. Però que el passat no encadeni el present i menys el futur: el passat ens ajuda a entendre què som, però el que serem, l'hem de decidir nosaltres i ara.

Encara que es tracta d'un període de cinc-cents anys, hi ha característiques similars en la societat navarresa de llavors i d'avui, una d'elles és que tant llavors com avui manen les elits, els reis i els senyors llavors, les elits financeres i econòmiques avui dia. I que, si poguessin, la retallada de la població de llavors ens portaria a una situació sostenible. Aquí està el dia i ara el camp de batalla.

La principal diferència és que llavors els ciutadans no podien canviar això amb els seus vots i avui dia sí. Que el que van començar a teixir de la conquesta pot ser superat pels vots, aquest és el repte, l'esperança dels nacionalistes navarresos d'avui.