Fa 40 anys estava per fer tot o gairebé tot. No hi havia una universitat pública unificada al País Basc, les facultats soltes, i en la seva majoria privades. Molts passaven els anys estudiant als campus de fora. Quant a l'oferta del basc, destaca el desert. També va haver-hi més d'un que va dubtar que es pogués treballar en basc els continguts acadèmics. Història, Biologia, Medicina... ensenyar en basc? Avui dia sembla una pregunta estúpida, però fa 40 anys no.

En 1973 es va posar en marxa la UEU amb els Cursos d'Estiu, i amb el pas dels anys, aquests cursos de quinze dies de temporada han tingut un gran desenvolupament. Tenien llavors dos objectius que es mantenen avui dia. D'una banda, reivindicar la necessitat de crear una Universitat Basca i ser agent en això. Per un altre, fer esforços reals per a unir el basc i la universitat. És a dir, la comunitat científica basca estava dispersa en diverses facultats del País Basc i en universitats estrangeres. Calia fer un mode d'agrupar els alumnes i professors euskaldunes, i aquest treball podia fer-lo la UEU. La UEU, a més de ser un punt de trobada, seria productora, és a dir, produiria temes universitaris en basc i els posaria a la disposició de la comunitat científica i de la societat en general.

Què és la Universitat basca? Com havia de ser? Hem preguntat a Mikel Aizpuru, director de la UEU (1996-2000) i autor del llibre Udako Euskal Unibertsitatea en la cultura basca: “Sempre hi ha hagut desigualtat d'opinions. En un temps, la demanda més estesa era que es necessitava una universitat pública. Es va crear la UPV/EHU i sobre la taula hi havia diferents opinions. Era clar que havia de ser públic, però, segons alguns, a més d'això, havia d'haver pres les quatre províncies d'Hego Euskal Herria. L'aportació de la UEU era que havia de ser en basca. A més, es representava un model d'ensenyament diferent del de França i Espanya”. La publicitat, la territorialitat, el basc i el model d'ensenyament eren els eixos principals de la creació de la universitat. Segons Aizpuru, amb la creació de la UPV/EHU, la UEU va quedar com a única referència a favor d'una universitat innovadora i euskaldun. A través de la UPV/EHU, van tornar molts professors i alumnes que es trobaven fora de la universitat, i d'altra banda, la institució pública va deixar el basc per a més tard.

Com és la Universitat Basca?

Són coses que es remunten a dècades enrere. El recorregut ha estat llarg i la Universitat Basca ha tingut nombroses formulacions. Mikel Aizpuru resumeix així el pols que existeix entorn d'aquesta reivindicació: “En opinió d'alguns, la Universitat Basca ha de ser el punt de trobada dels universitaris que treballen en basc, i hi ha uns altres que creuen que cal fer una nova universitat, que sigui pública i que aporti títols oficials. La UEU defensa la segona, però és difícil fer-ho, els recursos són limitats i els esforços realitzats no han donat bons resultats”. L'últim assaig es va realitzar per al curs 2010-211. La Fundació a favor de la Universitat del País Basc (AEK, EKT, Elkar Fundazioa, Confederació d'Ikastoles d'Euskal Herria, Fundació Ipar Hegoa, Kontseilua, Fòrum de Debat Nacional i UEU) va anunciar que aquest curs posaria en marxa vuit titulacions a Tolosa. No va anar així, i de moment aquesta via està tallada. Karmele Artetxe, actual directora de la UEU, ens diu: “A pesar que la vocació és fer una universitat pública, la tendència és fer una petita universitat privada per a buscar escletxes legals. La proposta de creació de la universitat havia de portar-la al parlament, però no hem arribat a fer-lo. Les titulacions estan preparades, però cal fer altres treballs”.

Sense reconeixement del Govern Basc

El Departament d'Educació del Govern Basc ha retirat enguany a la UEU una subvenció de 180.000 euros. No és una subvenció de qualsevol tipus, era una partida completa, nominativa. En opinió d'Artetxe, el fet de quedar sense ajuda significa dues coses: “Ens han llevat l'imprescindible per a la nostra supervivència, perquè afecta la infraestructura de la UEU i deixa sense reconeixement l'aportació, el recorregut de l'organització. A partir d'ara hem de presentar projectes concrets a les convocatòries del Govern i de les diputacions, però no tindrem el reconeixement que vam obtenir en 1998 del Govern Basc”. L'impacte de la desaparició de l'ajuda en la UEU és evident. Els contractes d'un treballador de les residències de Pamplona i Baiona han quedat suspesos, mentre que els d'al voltant de 18 treballadors de les residències d'Eibar i Bilbao s'han vist afectats per l'aplicació d'ERE. No obstant això, no volen que les retallades influeixin en el ritme de treball. Les residències de Baiona i Pamplona/Iruña es mantindran i a través dels seus socis (UEU té prop de 1.200) es pretén donar continuïtat a les activitats programades.