El tresor és tan gran / Que no entra en el vaixell / per això estem nosaltres / endinsant-nos difonent-nos / Tu has d'ajudar-nos a aconseguir aquest bell objectiu / tant en la ikastola com al carrer / sempre parlant en basc. Així canta Orlando Arreitunandia en un dels versos de la cançó de la festa d'enguany, i el director de Bastida Ikastola, Ketxu Bedialauneta, ens explica el seu significat: “Estem parlant del basc, per descomptat. Primer, els bascos hem d'interioritzar el basc. El cant de la festa parla del tresor, el basc és aquest tresor, tenim riquesa, hem de tenir consciència d'això. Després, ens toca dispersar-nos, estendre-ho aquí i allà”. No és la primera vegada que la festa de les ikastoles alabeses se celebra en la localitat labortana de Labastida. Es va estrenar en 1989 i des de llavors ho va fer en 2004 i 2008.En
treballs de difusió des de fa anys
Ja s'està treballant en Bastida Ikastola per a difondre el basc. Es va fundar en 1979 amb nou alumnes, i en l'actualitat compta amb 174 alumnes, entre els quals es troba una aula de 1r i 2n d'ESO des d'Educació Infantil. La ikastola va començar la seva marxa en el model B, com era habitual en la zona castellanoparlant. “Però els professors de llavors volien un millor nivell de basc per als alumnes i van posar en marxa un model B reforçat, seguit d'un model en basc en 1996-1997. Si es volia aconseguir que els nens i nenes visquessin en basca, era necessari canviar l'activitat de la ikastola i parlar sol en basc”. Atès que l'únic model i àmbit basc d'aquests nens i nenes era la ikastola, era més adequat posar en marxa el model D en el centre. El model dona exemple, el coneixement i l'ús es donen de sobte en Labastida, com en la resta dels pobles bascos: “Els alumnes tenen ara millor nivell. Sempre parlem d'ús formal, assimilen bé les lliçons que es treballen en classe, però pel que fa al basc anés de classe, no tenen referències, no tenen models. És més difícil quan es fa un ús no formal. Jo, per exemple, soc d'Ondarroa, i cada dia veig la diferència”.
Amb el model B encara en vigor en la ikastola, l'equip de professors de la ikastola es va unir a la idea d'influir en l'ús del basc, el projecte Euskaraz Bizi. En opinió de Bedialauneta, “el projecte funciona bé entre 1° i 2° de Primària. Com més major és l'alumnat, més difícil és connectar amb el personatge Argitxo del projecte i els seus contes, i llavors hem d'inventar altres camins, ja sigui la campanya de carnestoltes o utilitzant les noves tecnologies. D'aquí obtenim millors resultats”.
També s'estan obtenint resultats des d'una altra branca, però no en la ikastola, sinó al poble: “Els ex alumnes són els millors ajudants. Comptem amb quatre ex-alumnes i els seus fills. Crec que d'aquí ve el futur del basc en Labastida, dels alumnes de la ikastola. A casa també hi ha gent que parla basca”. La transmissió natural està en joc en Labastida. Impensable, fa uns anys al poble. “Només has d'anar al bar per a escoltar en basc. Allí trobaràs a antics alumnes, sense massa dificultats per a parlar en basca. En els dies festius, caps de setmana i estiu, es congreguen molts euskaldunes al poble. Es passa de 1.200 habitants a 7.000 persones”. I, evidentment, molts d'ells són bascos.
La Ikastola de Labastida va rebre fa sis anys un nou edifici que albergava noves instal·lacions de la ikastola. La decisió, a vida o mort, segons el director Bedialauneta, ja que els estudiants es trobaven estrets en l'antic edifici, tenien a les seves mans les dades de matriculació i calia rebentar. També ho faran per a fer front a la gran inversió econòmica que van fer llavors, i entre altres coses, els diners que recaptaran en la festa principal de juny. Una de les finalitats és la de saldar els deutes, però no l'única. “També necessitem recursos per a dur a terme el projecte. D'altra banda, ens agradaria reforçar el moviment de la ikastola al poble i en l'entorn, per a difondre el projecte, per a enfortir-lo”. En Labastida també hi ha necessitat, i volen treballar l'apego a la ikastola i al basc entre els afins… De fet, a diferència dels col·legis de les grans capitals, ciutats i pobles, a les escoles dels pobles petits es reuneixen nens i nenes de diferents llocs. En el de Labastida, per exemple.
Avui dia, a més dels de Labastida, estan en la ikastola els de La Rioja Haro i Casalarreina i els burgalesos Miranda de Ebro, tots ells en basc. “Estem parlant en basc, ensenyem assignatures en basca, excepte el castellà i l'anglès, per descomptat. Nosaltres ens agradaria que el basc i el castellà estiguessin al mateix nivell, no que s'imposin mútuament. A més del treball que realitzem dins de l'aula, també l'intentem fora de l'aula, a través de l'escola de pilota i del multi-esport”. En les activitats extraescolars el monitor i responsable és el professor d'Educació Física. “Això ajuda molt, no cal treballar la sensibilitat pel basc amb ell, i els alumnes també saben que parlaran en basc”.
A la llum de les dades, el 14% dels pares són euskaldunes, i en això també hi ha molt a fer. És la preocupació de molts pares i mares. “Hem escoltat moltes vegades: ‘No puc ajudar al meu fill/a perquè no sé basc’. Però aquest mateix pare ni tan sols sap anglès, i això no és un problema, no li sembla un impediment. En el cas del basc, sí. Aquesta preocupació no la podem llevar del cap de molts pares i mares. A més, si arribem a un nivell determinat, ni en basc, ni en castellà, ni en anglès, els nens i nenes saben més que els seus pares i, per tant, no poden ajudar-los de manera voluntària. El nostre objectiu és que el nen es preocupi pels temes que ha d'aprendre, per a després explicar-los-hi als pares. Ens esforcem en això”.
Maria Amurrio Berroeta (Barakaldo, 1978) bastidarra da, eta ikastolako administrari lanean ari da. Gurutzetako ospitalean jaio arren, Arabako Errioxaldeko herrian da jaiotzatik. Bizkaiko Arratiakoa du ama, Bastidakoa aita. Ikastolaren sorreran parte hartu zuen amak eta han egin zituen lehen urratsak alabak. “Hemen ikasi nuen 8. maila arte. Ondoren, Lapuebla de Labarcako Assa Ikastolan egin nituen batxiler ikasketak eta UBI, eta Ekonomia ikasketak egin nituen gero Bilbon Sarrikon, euskaraz. Hiru urte irakasle lanean jardun nuen Gasteizen, eta Bastida Ikastolan ari naiz, duela bost urtetik hona, administrazioan”.
Maria Amurriok etxetik ekarri zuen euskara, sentiberatasun faltarik ez du. Barrutik bizi du hizkuntzaren egoera. “Nire iritziz, ikastolan, gutxiago hitz egiten genuen euskaraz nire garaian. Gogoratzen naiz, esate baterako, Barriako barnetegira joan ginela behin, ikastolatik, euskara erabiltzeko programan. Ez genuen euskaraz hitz egin, ordea, eta andereñoak ez-nahikoa jarri zigun euskaran. Nire lehen suspentsoa izan zen. Orduan ez nuen ulertu andereñoaren jarrera. Orain bai”.
Ikastolako ikasle ohi, bertako langile, eta ama ere bada Amurrio. Alderdi asko ikastolaren ertzak ezagutu nahi dituenarentzat. Gurasoen giroaren berri ere zuzen-zuzenetik daki. “Hizkuntza proiektuaren barruan hilero esku-orriak banatzen ditu ikastolak gurasoen artean, esaldi errazak erakusteko, urte sasoiaren araberakoak”. Euskararen aldeko jarrera lantzeko baliagarri zaie hori, kontzientziari eragiteko, aise ez bada ere. “Guraso askok errazago zaielako bidaltzen dute beren umea gure ikastolara. Eman dezagun, Harokoak. Gurasoak, euskaldunak, bertan ari direnak lanean. Ikastolak eskaintzen dituen zerbitzuak ikusi –autobusa, jantokia, hizkuntza proiektu [hirueleduna], ikasleentzako zaintza programa…–, eta hona bidaltzen dute haurra”. Euskararekiko kontzientziarik ez, askotan, eta horretan lanak, nahiz ez den gure lagunaren kasua.
Maria Amurriok umeak ditu poz, haien ongizatea, oraina eta etorkizuna. “Ikastolaren alde egiten dudan lana umeari onuragarri zaiola ikusteak bete egiten nau. Araba Euskaraz jaia dela-eta, elastikoak saltzera edo dena delakora joan beharra dagoenean ere, badakizu umearen onura nahi duzula, hark material hobea, aukera handiagoa izan dezan saiatzen ari zarela, dela gela bat egokia izateko, dela beste ezertarako”. Txikitandik jaso duena, amaren aldetik jasoa, ondorengoen esku jartzen ari da Maria Amurrio Berroeta ikastolaren administrari lanetik.
Arabakoak: %36,90
- Bastida: %34,52
- Beste herriak: %2,38
Errioxakoak: %57,73
- Haro: %32,73
- Briones: %16,66
- Casalarreina: %8,33
Burgosekoak:
- Miranda Ebro: %5,35
Ikasleen familiak
- Euskal Herrikoak: %61,03, euskara dakitenak %14
Bastidan euskara
- Euskaldunak %27,41, ia euskaldunak %20,18 eta erdaldunak %52,40.
Etxean euskara
Ikasleen %90ak etxean gaztelaniaz, %8ak euskaraz edo ele biz.
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]
En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]
Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]
La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.
Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]
Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]