Quines possibilitats hi ha realment d'evitar les retallades en educació anunciats pel Govern d'Espanya?

Nosaltres creiem que tenim possibilitats reals. Pròximament presentarem recursos davant el Tribunal Constitucional contra totes les mesures que adoptin les nostres competències, i les deixarem sense efecte. Algunes de les mesures del Decret llei són opcionals, en mans de les comunitats autònomes, i tenint en compte que el nostre sistema educatiu obté millors indicadors que el d'altres països del nostre entorn –tenim millors resultats que la mitjana de la UE en l'escolarització infantil, en el nombre de joves que abandonen l'escola…–, no tenim cap intenció de canviar el que està ben orientat. I tenint en compte que és un sistema complex, que treballa dues llengües cooficials –amb major presència del basc, per la situació de diglòssia– i que està fent un lloc important a l'anglès.

No obstant això, els sindicats ja el van acusar de fer retallades abans que el ministre Wert es fes càrrec d'ell. Per exemple, pel fet que el nombre d'alumnes creixi i no hi hagi més professors o per no substituir les baixes dels professors fins al dia 6.

Això no és així. En primer lloc, som conscients de la greu crisi que estem travessant i hem pres mesures eficaces des de 2009, secundant dos àmbits: l'alumne, que és el centre i l'objectiu de l'aprenentatge, i l'ús dels professionals, perquè el treball digne dels professionals millora molt la qualitat de l'ensenyament. Abans s'acceptaven totes les substitucions sol·licitades, sense normes, i nosaltres ho ordenem: En Educació Infantil o Educació Especial, les baixes se substitueixen des del primer dia; en Primària són tres dies; i en Secundària, cinc dies. I en aquests dies en què el professor no està, els serveis del centre compensen la falta. Hem comprovat que les substitucions de dos o tres dies no són eficaços. Però retardar la substitució a 10 dies, com vol el Govern d'Espanya, significaria que els centres necessitarien més personal per a fer front a aquesta situació.

Quant als ràtios de professorat i alumnat, no és cert que no hàgim contractat a ningú malgrat l'increment del nombre d'alumnes. L'any passat vam tenir més de 200 nous contractes, però la veritat és que descobrim ràtios baixos, aules amb molt pocs alumnes, i que hem augmentat l'eficiència del sistema, sense sobrepassar el ràtio.

En les classes concertades s'han incrementat els ràtios…

Dins dels convenis, les escoles concertades estaven funcionant amb ràtios una mica diferents, amb ràtios més petits. Tenim una escola pública de molt alta qualitat, i comptem amb una xarxa d'escoles concertades complementària molt ben finançada, entre altres coses perquè aquí també es finança l'etapa posterior a l'educació obligatòria, a diferència del que succeeix en la resta d'Espanya. Per tant, és legítim demanar més recursos, a mi m'agradaria tenir molts més recursos públics per a l'educació, per a fer realitat totes les idees que tinc al meu cap, però cal solucionar-les amb els recursos que tenim avui, i crec que ho fem bastant bé.

Quin és el nombre ideal d'alumnes per aula i el ràtio màxim d'alumnes/professors acordat en la CAPV?

Ningú sap quin és el ràtio ideal, l'única cosa que podem dir és que podem abaratir el sistema amb més de 40 alumnes a les aules, però això no és la solució. Aquí tenim aules d'entre 25 i 30 alumnes, per sota dels ràtios de l'Estat. Però són ràtios flexibles, clar, perquè fer dos grups perquè hi ha 26 alumnes, per exemple, seria dilapidar i avorreixo que es gastin. Hem de ser capaços de racionalitzar els nostres recursos.

Per a acabar amb el tema econòmic, en l'àmbit universitari, el Consell d'Estudiants es queixa que des de l'entrada de Bolonya els preus de les matrícules han pujat molt.

Bé, els crèdits són una mica més cars que abans, sí, però hi ha menys crèdits, per la qual cosa a vegades les taxes que paga un estudiant per a una titulació de grau i una llicenciatura poden ser les mateixes.

Quant a les pujades de taxes i preus públics, es requereix un acord del Consell General de Política Universitària, encara que el Govern d'Espanya va decidir per pròpia iniciativa que les comunitats autònomes hauran de pujar les taxes universitàries entre un 15 i un 30%. Nosaltres continuarem aplicant en les taxes l'Índex de Preus al Consum, i estem investigant el que paga i el que hauria de pagar l'estudiant segons els estudis universitaris.

Com ha anat l'experiència pilot del model trilingüe? Quines són les principals conclusions?

La resposta està sent excel·lent en els centres participants. Com vostè sap, el model es basa a oferir a cada idioma [basc, castellà i anglès] un mínim de 20 hores, però això no lleva que a partir d'aquí cada centre pugui dedicar més hores a una d'elles que a l'altra, fins a un 60%. Sense introduir l'anglès, en aquest món globalitzat estarem en desavantatge, no podrem sortir a Europa.

Sí, es pot oferir fins a un 60% a una llengua, però quan el model D tampoc és una garantia per a euskaldunizar a tots els alumnes, aquest model no seria perjudicial per al basc? Es té en compte el context del centre?

En cap cas suposa un perjudici per al basc, i sí, es té en compte el context del centre. Miri, si diem que el model D tampoc l'euskalduniza, estaríem dient que l'educació en basca no té sentit…

… Però el Consell Escolar ha dit que els alumnes del model B i D surten amb poques competències en basca…

El Consell Escolar només ha tingut en compte dos anys. Es tracta d'un recorregut que avança i que millora la qualitat i la quantitat de l'educació a mesura que s'avança en el temps. En el model D, l'alumne que va acabar l'escola l'any 2002 –que no és bilingüe de naixement i de context castellanoparlant– té un menor nombre de coneixements que l'alumne que ha finalitzat en 2010. Per què? Perquè el basc avança, en la societat, i l'escola no pot fer-ho tot en el procés d'euskaldunización, però és l'escola la que més està fent. Si diem que el model D no serveix per a euskaldunizar, llavors hauríem de descartar-lo, i això és terrible… i a més és mentida. La qüestió és que es feia aquest mesurament amb els alumnes de 12 anys, i l'alumne encara està en el camí, les matemàtiques encara no estan totalment interioritzades, i no diem que no sàpiguen matemàtiques.

Els bilingües absoluts són pocs en la història i en la vida, només ocorre en les comunitats totalment immerses en totes dues llengües: Un tram de Bèlgica, Holanda, Suïssa, Guipúscoa… però totalment bilingüe… El recorregut que fa l'escola és el més alt possible, però amb el nivell 4 d'EP, no el pot saber tot encara. Malgrat haver finalitzat el Batxillerat, serà totalment bilingüe si es tracta de pares monolingües? No, però per a això fa falta alguna cosa més, i estan canviant les coses, el basc està entrant en la societat.

El Govern Basc ha aprovat un decret que eximeix als alumnes que hagin cursat estudis de basc a l'escola de presentar la documentació necessària per a garantir el seu coneixement. De nou, si no sortissin tots de l'escola euskaldunizados, no caldria provar el nivell de basc?

Després de més de 30 anys, un dels dos: o diem que l'ensenyament en basc val, o no val. Ens serveix, perquè cada vegada que ho mesurem hem vist que és un ensenyament de qualitat. L'ensenyament de les matèries impartides en basca té una qualitat immillorable, per la qual cosa l'ensenyament en basc té la qualitat de transmetre qualsevol cosa, així com la d'ensenyar el propi basc. I si això és així, com no tindrà acreditat que té un PL2 el que ha estudiat 14 anys en aquesta llengua? El contrari seria dir: “Sí, ho han fet, però no ho creiem”. El sistema ha de ser segur i garantista.

Quant al mapa escolar, com afecta als pares i mares que no poden triar el centre que volen per als seus fills i per tant el projecte educatiu?

Jo crec que poden triar amb tranquil·litat, però dins de les condicions de l'oferta. Que els pares triïn el col·legi amb total llibertat i a la carta és una proposta que acaba de fer Esperanza Aguirre a Madrid. Amb aquesta mena de peticions pot succeir que un centre tingui una cua d'entrada il·limitada i que el centre del costat estigui buit, perquè el primer és més actiu, té determinats incentius… i no, fa falta una oferta planificada (viure prop del centre, ser aquí escolaritzats els germans, nivell de renda…); l'altre és un desordre. Una altra cosa és la prioritat que es dona a cada criteri, però és necessària una planificació, una oferta adaptada a la demanda.

Però, no desmotiva saber que els alumnes vindran a visitar-los (i no pel projecte pedagògic del centre) per a fer un projecte pedagògic autònom, de qualitat i diferenciador?

Els centres educatius treballen en el seu projecte educatiu autònom i diferenciador, ofereixen projectes pedagògics molt diferents i no els venen els alumnes; estant en el mateix poble, alguns alumnes trien l'un o l'altre concertat o públic. Una altra cosa és molt diferent, quan hi ha persones concertades que diuen tenir una demanda més alta que l'oferta i que podrien matricular més nens. Però en totes les xarxes els professionals estan treballant i què farem per permetre que un centre amb més demanda pugui ampliar la seva oferta a altres professionals? La planificació es fa per a quatre anys i cal seguir les normes.

En el currículum actual es dona molta importància a les competències, però hi ha dificultats per a portar-les de la teoria a la pràctica. S'inverteix en aquesta direcció?

Sí, tot el temps. No sols aprenem a fer continguts, a fer coses, a desenvolupar habilitats, a ensenyar valors… A desenvolupar l'empatia amb el sofriment d'uns altres, per exemple, l'empatia amb les víctimes del terrorisme, per exemple.

En aquest sentit, el pla de pau i convivència promogut pel Govern Basc ha tingut algun canvi amb la finalitat d'ETA? S'ha buscat més protecció?

Compta amb el suport unànime, excepte el dels sindicats ELA, LAB i STEE-EILAS, lamentablement. Aquests sindicats no ho han signat, però sí ho han fet els directors de l'escola pública, els pares, organitzacions com Baketik o Bakeola, totes les patronals. Els sindicats veuran el que fan, però aquest és un tema fonamental per al nostre poble, perquè hem d'educar a les noves generacions perquè no torni a ocórrer l'horror que ha ocorregut durant tants anys.

Quina línia segueix la formació del professorat?

Des de la transició, el professorat basc ha estat impulsat positivament pel camí de l'autoaprenentatge. Amb el primer basc, l'euskaldunización del professorat –en 1985 només el 5% del professorat era bilingüe i avui dia està euskaldunizado el 85%– va ser una gran feina; i ara amb la implementació de les noves tecnologies, aquí està Eskola 2.0. Hem preparat milers de professors i per a finalitzar el pròxim curs repartirem 80.000 ordinadors en els cursos 5-6 d'EP i 1-2 d'ESO. Segons l'estudi realitzat, gràcies a Eskola 2.0 el 96% de l'alumnat incrementa la seva atenció i interès per la matèria. I finalment, amb el model de tres lliures hem posat la força en anglès i més o menys la meitat del professorat sap anglès.

Ha esmentat que s'han repartit ordinadors, però malgrat tenir infraestructures, sovint no falta omplir de contingut les noves tecnologies?

Des que vam posar en marxa Eskola 2.0 estem creant material nou i propi a través de les editorials i grups pedagògics que s'han presentat a les convocatòries. Però en el futur no podrem mantenir el préstec gratuït de llibres de text i Eskola 2.0. Cal organitzar un projecte modernitzador, a través dels llibres digitals, i per a això estem en contacte amb les editorials.

Aviat tindrem eleccions. No seria necessari un acord mínim entre partits com altres països en educació perquè els nous governs no alterin el model d'ensenyament al seu gust?

En l'educació tenim un acord, però en qualsevol àmbit de la vida sempre tendim, potser en aquest país més que en uns altres, a veure quina part de l'ampolla està buida, a centrar l'atenció, a subratllar, i no mirem la part que està plena. El sistema educatiu basc és, en comparació amb qualsevol altre, el més estable. Perquè sorgeix d'acords. En definitiva, tenim un acord implícit basat en la mateixa filosofia compartida, i aquest és el nostre major llegat: tots volem un sistema educatiu bilingüe, un sistema educatiu comprensiu fins als 16 anys (fins al 4 de l'ESO), una edat educativa i assistencial de 0-3 anys, una educació postobligatòria gratuïta…

Però el Govern d'Espanya vol canviar aquesta coincidència fins al 4 de l'ESO, menjant un any a l'ESO i afegint a Batxiller o Formació Professional. Al cap i a la fi, les decisions de l'Estat afecten el sistema educatiu d'aquí, a través d'aquests acords que vostè ha esmentat.

Així és. A vegades ens afecten factors externs, com que el Govern de Rajoy vulgui canviar l'estructura del sistema educatiu, alguna cosa que nosaltres considerem que no és necessari. És absurd introduir la mà en el Batxillerat per a disminuir el nombre d'alumnes que abandonen l'escola, són altres paràmetres.