El prestigiós economista internacional i Premi Nobel d'Economia Paul Krugman ha realitzat una seriosa anàlisi sobre la situació de l'economia europea i, especialment, sobre Grècia i l'Estat espanyol. Aquesta anàlisi es produeix en el context de la greu crisi originada per la fallida de Bankia, que és la que reflecteix la situació del sistema bancari i financer espanyol. De fet, Bankia pot ser la punta d'un perillós iceberg. En resum, Krugman va observar dues possibilitats molt reals i pròximes: De la sortida de Grècia de l'euro i del corralito en els bancs espanyols. Lògicament, han sortit a relluir, també tècnicament, aquesta possibilitat al Govern d'Espanya, als seus col·laboradors i als portaveus mediàtics. Alguns analistes econòmics i financers corroboren la tesi del Govern que avui dia alguna cosa no és possible en l'Estat espanyol, mentre que uns altres asseguren que és possible, fins i tot tècnicament.

Corralito de l'Argentina

Per això, sense cap mena d'alarmisme, volem conèixer de prop el que significa el corralito bancari, la qual cosa suposa i quines conseqüències pot tenir per a la ciutadania. Parlar del corralito ens porta a la memòria a l'Argentina, on va néixer aquest terme, per a retratar la situació que van viure en aquell país a partir de desembre de 2001. Van retenir dipòsits per valor de 21.000 milions de pesos. Aquesta mesura va ser acompanyada per controls de canvi que van impedir a ningú –ni a la persona ni a l'empresa– obtenir més de 100.000 dòlars. Aquesta situació va finalitzar el 2 de desembre de 2002 amb l'alliberament dels dipòsits.

El terme corralito va ser encunyat en 2001 pel periodista econòmic Antonio Laje, quan escrivia una columna d'economia per a una ràdio. A l'Argentina es denomina corralito a un petit recinte tancat amb xarxa, amb una estructura de tub o fusta, on s'instal·la perquè el petit pugui descansar o jugar i el nen no podrà abandonar el lloc. A través d'aquesta analogia, el periodista va voler subratllar com el Govern va reduir la llibertat dels usuaris del sistema bancari per a escapar d'ell. Per tant, a l'Argentina es va dir corralito a la reducció de la disposició de diners lliures en efectiu a terminis determinats, en els comptes corrents i en les caixes d'estalvi; reducció que va ser establerta pel llavors Govern de Fernando de la Rua al desembre de 2001. Posteriorment, aquest terme es va estendre a tots els països en els quals es parla castellà.

Amb aquestes restriccions es pretenia evitar la sortida dels diners del sistema bancari, intentant així evitar l'ona de pànic bancari i la paralització del sistema. Segons el ministre d'economia d'aquest Govern, Domingo Cavallo, aquesta mesura era positiva per a aconseguir un major ús dels mitjans de pagament electrònic, ja que d'aquesta manera s'evitaria l'evasió fiscal i es generaria la bancarización de la població.

Context de recessió i dèficit

La implantació d'aquest corralito es va decidir en un context de recessió econòmica i de dèficit elevat, que en 1999 va aconseguir els 7.350 milions de pesos. El pesat pes del deute extern asfíxia a l'economia i al Govern argentins i accentua el dèficit. La incertesa que l'Estat entrés en suspensió de pagaments va agreujar la possibilitat d'un “interès bancari” –o de la fugida de dipòsits– i, com a conseqüència, al març de 2001, va començar la fugida de dipòsits bancaris, especialment cap a l'Uruguai. Tot això va provocar una gran tensió social.

Així les coses, el Govern va publicar un decret amb data 3 de desembre, que prohibia a les entitats financeres i al públic en general. Es va prohibir a la gent treure a la setmana més de 250 pesos o 250 dòlars estatunidencs en metàl·lic de tots els comptes que tenien en cada entitat financera, siguin d'un sol titular o de diversos titulars, junts o per separat. Així mateix, es van prohibir les transferències a l'exterior, tret que es deguessin a operacions de comerç exterior, al pagament de despeses en l'exterior, mitjançant targetes de crèdit o dèbit emeses en el propi país, a cancel·lació d'operacions financeres o per altres conceptes. En aquest últim cas, l'autorització del Banc Central de la República de l'Argentina dependria de l'autorització de l'entitat financera.