L'ombra llarga del corralito
- Les recents declaracions del premi Nobel d'Economia Paul Krugman, en el context de la fallida de Bankia, sobre la sortida de Grècia de l'euro i la possibilitat d'un corralito en els bancs de l'Estat espanyol, han creat alarma entre els ciutadans. Un corralito bancari és: Pot succeir això a Espanya?
El prestigiós economista internacional i Premi Nobel d'Economia Paul Krugman ha realitzat una seriosa anàlisi sobre la situació de l'economia europea i, especialment, sobre Grècia i l'Estat espanyol. Aquesta anàlisi es produeix en el context de la greu crisi originada per la fallida de Bankia, que és la que reflecteix la situació del sistema bancari i financer espanyol. De fet, Bankia pot ser la punta d'un perillós iceberg. En resum, Krugman va observar dues possibilitats molt reals i pròximes: De la sortida de Grècia de l'euro i del corralito en els bancs espanyols. Lògicament, han sortit a relluir, també tècnicament, aquesta possibilitat al Govern d'Espanya, als seus col·laboradors i als portaveus mediàtics. Alguns analistes econòmics i financers corroboren la tesi del Govern que avui dia alguna cosa no és possible en l'Estat espanyol, mentre que uns altres asseguren que és possible, fins i tot tècnicament.
Corralito de l'Argentina
Per això, sense cap mena d'alarmisme, volem conèixer de prop el que significa el corralito bancari, la qual cosa suposa i quines conseqüències pot tenir per a la ciutadania. Parlar del corralito ens porta a la memòria a l'Argentina, on va néixer aquest terme, per a retratar la situació que van viure en aquell país a partir de desembre de 2001. Van retenir dipòsits per valor de 21.000 milions de pesos. Aquesta mesura va ser acompanyada per controls de canvi que van impedir a ningú –ni a la persona ni a l'empresa– obtenir més de 100.000 dòlars. Aquesta situació va finalitzar el 2 de desembre de 2002 amb l'alliberament dels dipòsits.
El terme corralito va ser encunyat en 2001 pel periodista econòmic Antonio Laje, quan escrivia una columna d'economia per a una ràdio. A l'Argentina es denomina corralito a un petit recinte tancat amb xarxa, amb una estructura de tub o fusta, on s'instal·la perquè el petit pugui descansar o jugar i el nen no podrà abandonar el lloc. A través d'aquesta analogia, el periodista va voler subratllar com el Govern va reduir la llibertat dels usuaris del sistema bancari per a escapar d'ell. Per tant, a l'Argentina es va dir corralito a la reducció de la disposició de diners lliures en efectiu a terminis determinats, en els comptes corrents i en les caixes d'estalvi; reducció que va ser establerta pel llavors Govern de Fernando de la Rua al desembre de 2001. Posteriorment, aquest terme es va estendre a tots els països en els quals es parla castellà.
Amb aquestes restriccions es pretenia evitar la sortida dels diners del sistema bancari, intentant així evitar l'ona de pànic bancari i la paralització del sistema. Segons el ministre d'economia d'aquest Govern, Domingo Cavallo, aquesta mesura era positiva per a aconseguir un major ús dels mitjans de pagament electrònic, ja que d'aquesta manera s'evitaria l'evasió fiscal i es generaria la bancarización de la població.
Context de recessió i dèficit
La implantació d'aquest corralito es va decidir en un context de recessió econòmica i de dèficit elevat, que en 1999 va aconseguir els 7.350 milions de pesos. El pesat pes del deute extern asfíxia a l'economia i al Govern argentins i accentua el dèficit. La incertesa que l'Estat entrés en suspensió de pagaments va agreujar la possibilitat d'un “interès bancari” –o de la fugida de dipòsits– i, com a conseqüència, al març de 2001, va començar la fugida de dipòsits bancaris, especialment cap a l'Uruguai. Tot això va provocar una gran tensió social.
Així les coses, el Govern va publicar un decret amb data 3 de desembre, que prohibia a les entitats financeres i al públic en general. Es va prohibir a la gent treure a la setmana més de 250 pesos o 250 dòlars estatunidencs en metàl·lic de tots els comptes que tenien en cada entitat financera, siguin d'un sol titular o de diversos titulars, junts o per separat. Així mateix, es van prohibir les transferències a l'exterior, tret que es deguessin a operacions de comerç exterior, al pagament de despeses en l'exterior, mitjançant targetes de crèdit o dèbit emeses en el propi país, a cancel·lació d'operacions financeres o per altres conceptes. En aquest últim cas, l'autorització del Banc Central de la República de l'Argentina dependria de l'autorització de l'entitat financera.
Paul Krugman Ekonomia Nobel saridunen hitzek lurrikara sortu dute ekonomia aditu eta finantza-analisten artean. Batzuen ustez teknikoki ez da posible eta Rajoyren Gobernuaren planteamenduak babestu dituzte. Baina beste aditu batzuek Krugmanek bezala pentsatzen dute. Gerta liteke corralito hori, eta teknikoki ere posible da.
Gaur egun Espainian ezin dela horrelakorik gertatu uste dutenek banku-corralito bat gertatzeko gordailuen ihes masiboa beharrezkoa litzatekeela jotzen dute, eurotik ateratzea eta pezetara itzultzea, eta hori gaur egun bideraezina eta gertaezina dela uste dute. Gainera, Gordailuen Berme Funtsak babesten ditu aurreztaileen gordailuak, zeinak gehienez 100.000 euro berdintzen baititu bezeroko eta kontuko.
Banku-corralito bat gerta daitekeela diotenek bere garaian Argentinan izan zen egoera parekatzen dute gaur egungo Espainiako Estatuko egoerarekin: zorduntze maila altua; langabezia handia, bai pribatua bai publikoa; Nazioarteko Diru Funtsaren (NDF) finantza-presio altua, eta interes altuak zorra dela-eta. Gainera, analista horientzat, banku-gordailuak ateratzearen uholdea eragin lezake kostu guztia bezeroaren gain jartzearen banku-filosofiak, banku-sistemarenganako konfiantza ezak –Lehman Brothers erortzearen eta Madoff eskandaluaren ondoren–, eta euroarenganako konfiantza ezak. Horrela sor liteke “banku-korritu” deritzona.
