És historiador de professió, d'ofici, de carnisser i d'afició. Va ser alcalde d'Elizondo en 1977 i també juntero a la vall de Baztan. Es va acostar a la història explorant la propietat de les muntanyes de la zona. Ha escrit nombrosos llibres i articles relacionats amb la conquesta de Navarra, molts d'ells en contra de la línia oficial que ha elaborat el Govern de Navarra. Ha donat a conèixer les seves opinions a través de les associacions Nabarralde i Nafarroa Bizirik 1512-2012.

L'any 2001 Pedro Esarte va marcar una fita en la historiografia de la conquesta de Navarra. De la mà de l'editorial Pamiela, Navarra, 1512-1530. Conquesta, ocupació i somentimiento militar, civil i eclesiàstic. Es tracta d'una extensa obra de 900 pàgines i 2.641 notes dempeus addicionals. Des que Boissonnna va escriure la seva crònica en el segle XIX, és difícil trobar un treball més profund sobre aquest tema.

Esarte realitza una aportació especial a Navarra, 1512-1530. Durant vint anys ha investigat documents d'arxiu que han estat de segona categoria per als historiadors i sobretot, ha begut de protocols notarials. D'aquesta manera, ha aconseguit recollir els testimoniatges i opinions dels ciutadans navarresos, els protagonistes de la conquesta que van sofrir l'any passat. A través de causes, demandes, denúncies, contractes i altres documentacions, el llibre mostra que Navarra va ser conquistada i conquistada, i serveix per a recollir la resistència dels navarresos i la repressió soferta.

En 2011 Pamiela va publicar un resum de 204 pàgines del seu llibre original, titulat Breu història de la invasió de Navarra, realitzat per l'historiador Aitor Pescador. Per a Pescador, el llibre de 2001 és “una vena d'or”, per la quantitat d'informació que conté i, sobretot, perquè compta “la conquesta vista pels navarresos, soferta pels navarresos”. El següent text s'ha pres del llibre Navarra 1512-1530.

“Pretendre justificar la pèrdua de la independència de Navarra, adduint com a excusa les lluites internes entre els beaumontanos i els agramontesos o fent referència a la situació en la qual es trobaven els estats moderns, és donar les raons que distorsionen aquells fets; la monarquia imperial que va voler dominar el món, així com la desmesura, els crims i espolis comesos per les seves tropes, aficionats i col·laboradors, tenen com a objectiu de desfer-se justament agressor. (…)

Es va mantenir el recel i la sospita que els navarresos es rebel·larien contra la càrrega que se'ls havia imposat. És trist veure que els naturals del regne de Navarra no van ser considerats com a navarresos fins que van jurar obediència i esclavitud.

Per a la monarquia imperial mai van existir navarresos sense assimilar. Per a això, no va ser suficient amb jurar lleialtat i obediència, sinó que també se'ls va exigir que reclamessin de manera individual l'autoculpabilitat i el perdó”