D'aquí i d'allà, he vist la “Farmàcia Agirre Lekue” en el portal de farmàcia. Allí, “Secció Ortopèdia”… Quan vas obrir la farmàcia, vas decidir utilitzar la retolació en basca…

Estem a Euskal Herria, no? Sé que seria més fàcil fer-ho en castellà. Al cap i a la fi, tots parlen castellà. De totes maneres, jo des del principi vaig voler mostrar en basc. El basc no està massa ficat en el món de la farmàcia. Potser en altres àmbits el basc està més present… Jo vaig estudiar Farmàcia a Salamanca. Vaig tornar a casa i a la meva al voltant tot estava en basca. Vaig fer la necessitat a Bilbao als quinze anys, en una altra farmàcia. Quan vaig tenir la meva farmàcia sabia basca, sabia castellà, “puc fer a les dues”, vaig dir. Vaig intentar posar la retolació en basca i castellà, contractar els treballadors que sabien basc… En el barri també hi ha molta gent com nosaltres, vinguts de Guipúscoa i Bizkaia, i la gent d'aquí també sap basca. De totes maneres, el més difícil ha estat trobar als treballadors de la farmàcia que han estat vascoparlantes. Això és el dolent.

És que la farmàcia no té tradició a la nostra casa?

A Vitòria s'aprèn Farmàcia, aquí està la facultat, però, malgrat això, per a mi ha estat un mal trobar farmacèutic basc a Vitòria! No ho vaig trobar. Els farmacèutics ja tenim un col·legi professional on podem optar per una borsa de treball. Quan vaig voler tenir a l'obrer euskaldun, vaig pensar a tirar-li d'aquella bossa. Però no podia. Posava en el seu currículum una espècie de nivell de basc –alt, mitjà…–, però trucant-los per telèfon: “Jo en basc, poc”. Mancaven de capacitat de comunicació. Jo no demano ni una EGA ni cap altra titulació, però que sigui capaç de parlar. En aquests moments, tinc una treballadora embarassada i estarà de baixa durant l'estiu. Doncs bé, tres mesos abans vaig començar a buscar treballadors per a cobrir la baixa.

Ha esmentat el Col·legi de Farmacèutics. És també l'Associació de Farmacèutics Bascos, FEUSE.

FEUSE vol reunir els farmacèutics bascos d'Euskal Herria. A Àlaba som al voltant d'una dotzena en l'associació. Organitza premis, jornades, sortides i activitats per a fomentar l'ús del basc, però no tenen borsa de treball. En Bizkaia i a Guipúscoa és relativament fàcil trobar obrers euskaldunes, però a Àlaba, la malaltia és molt difícil. Farmacèutic local i basc, malalt. No obstant això, en comptes d'aquí tinc dos que he après en la ikastola.

En la seva farmàcia apareix la retolació exterior en basca i també la interior.

L'externa la té regulada el Govern. Segons la seva llei podia posar “Farmàcia”, “Farmàcia”, o “Farmàcia”. Vaig pensar: “Com vull que la gent conegui la meva farmàcia?”. La llei no ens permet posar un nom així, ha de tenir un nom propi. Em pertany “Farmàcia Agirre Lekue”. Així posat, no hi ha dubte que som bascos. Tant en basc com en castellà, la paraula s'entén igual, però volia posar-la en basca. També volia posar “Ortopèdia”, i les opcions eren “Secció d'Ortopèdia” o “Secció d'Ortopèdia”. Vaig posar el primer. No es pot posar tot el que un vulgui, ve regulat. Una altra cosa és el que posem en l'aparador, en la part interior de la botiga. A vegades ho posem en basc, unes altres en castellà, als dos… Aquí juguem lliure.

L'intern també mostra el basc en la teva farmàcia. Quin va ser el criteri que va utilitzar?

Quan vaig fer l'obra, vaig tenir al meu costat a l'arquitecte. El basc també. Primer, vam veure altres farmàcies i inventem algunes frases. Tots els vam veure en castellà. Ens unim i comencem a pensar en com repartir a la botiga, què posar en basca, quina en castellà, com… No volia traduccions en castellà en basc, sinó una adaptació d'aquestes. Enviar logotips a una empresa de comunicació per a traduir al basca frases en castellà i traduir literalment! Tan literal, com van traduir “Cura personal”. Volíem expressar la cura d'un mateix, això és “Cuidat personal”. Doncs bé, traducció: “Cura, treballadors!”, ja, ja, ja…

Ja, ja, ja…

Ho farien amb el traductor de Google! Qui sap! Llavors vaig dir: “No pot ser”. Una tarda em vaig instal·lar, vaig agafar la llista i la vaig fer, unes explicacions en basca, unes altres en castellà, però sense fer la traducció literal. Ho vaig fer jo, per fi, amb l'ajuda de l'arquitecte.

Així que estàs alfabetitzat.

Sí, vaig estar en Labayru, a Bilbao, vaig ser allí fins al tercer nivell. En lloc de venir de Salamanca i començar a Bilbao, vaig sortir a les vuit de la tarda i em vaig anar a l'euskaltegi, a alfabetitzar. Me les arreglo, doncs, i també faig traduccions! A més, després d'aquesta experiència no em fio!

Tens un plus per a mostrar el basc?

Jo crec que sí. Per això ho vaig fer. La Federació Alabesa de Comerç em va concedir l'any passat el premi per la promoció del basc. Pel que sembla, algun veí els hauria dit alguna cosa. “Una farmàcia, retolació en basca, personal local en basc…”. I el premi. Enguany també em van cridar: “El forn Artepan rebrà enguany el premi i hem pensat que els qui heu rebut el premi en edicions anteriors també el feu per a reforçar el premi…”. Després, ens van posar la catifa en la farmàcia, dient: “Soc bilingüe, soc ric”, en basc i castellà. Això reforça la nostra posició. Crec que el basc ens dona prestigi. Els clients euskaldunes continuen venint. És una forma de fidelitat i ho endevinem en la farmàcia. Parlar en basc és un plus, sens dubte.

Tindrien un plus en Mungia?

Allí no destacaríem. Seria una equivocació no saber-ho. Seria normal que ho sabés. A Vitòria-Gasteiz, el “normal” és no saber i, per contra, saber és un plus.

Vostè és membre de l'Associació de Farmacèutics Bascos FEUSE.

Fa uns quinze anys que pertanyo a la societat. Hi ha diverses farmàcies, a Vitòria-Gasteiz, de l'associació, en les quals veuràs la retolació en basca. Per exemple, l'associació va elaborar fa uns anys un diccionari que ajuda a posar la retolació en basca.

Què dius dels clients que venen a la farmàcia?

La majoria són castellanoparlants, però també euskaldunes. Al dia, fem molt en basc aquí, perquè el client també sap que som euskaldunes. I quan estem en guàrdia, la targeta també fa molt. Nosaltres estem en un barri, en el llac, no estem en el centre. Allí, probablement, la primera paraula seria en castellà, però aquí tothom sap que som bascos. A més, alguns venen per això, perquè som bascos. Això és així.

Sou de les poques botigues que tenen retolació en basca en el barri. Tot està en castellà al seu voltant. Us adoneu que sou un respir per al basc?

Ho comprenc. Tant de bo hi hagi més botigues amb retolació en basca. A Vitòria-Gasteiz no es veuen tantes botigues amb retolació en basca. Potser per això hem fet més força. En Mungia, ho faria per si només. Aquí fas més esforç. Porto aquí onze anys. Vaig venir en 2001. Llavors, primer, vaig posar “Botica”. Després vaig veure que la gent era euskaldun, vaig agafar el primer empleat basc… Vull dir que a poc a poc he anat fent el camí. Avui dia no es pensa a rebre personal que desconegui les dues llengües. El basc és una característica en la nostra Farmàcia. La gent sap que, si vol, pot parlar en basca amb qualsevol treballador de la zona. No sols amb mi. Amb qualsevol.